pintant…

Ahir vaig anar al Campionat d’Espanya d’Atletisme a Pista Coberta a Donosti amb l’Alberto i en Robert. Ells hi anaven per a filmar i posteriorment analitzar biomecànicament a una saltadora de perxa i a una saltadora d’altura concretes. També ja que hi érem vam filmar les curses de 60 metres. Jo en canvi hi anava per a -amb l’ajuda de l’Alberto- tenir un primer contacte amb els experts que seran part del panell que configura la mostra de la meva tesi.

Van ser 24 hores molt divertides, a destacar el passeig d’un objecte control de 2*2*2 per tota la pista amb la gent mirant i anant tot coix, en que sembla que no va fallar res -ja és rar en aquests casos- i en que es van aclarir diversos dubtes que tenia sobre la tesi. L’ambient dels campionats d’atletisme era molt engrescador i més quan era dia de Carnaval i bona part del públic anava disfrassat. A nivell acadèmic, més interessant encara que poder fitxar experts per a la tesi, va ser el poder conversar amb ells, especialment amb els que tenien moltes coses a dir i van aprofitar per a revindicar-les.

Ara ja fa uns dies, a Barcelona es es va fer la fira 3GSM, on es va veure (diuen) el futur de la tecnologia mòbil. El futur o el què volen que sigui el futur (els SMS deien que fracassarien, i triomfen. El WAP havia de triomfar… i no ha anat massa lluny).

No em sol agradar la gent de màrqueting emocionada endevinant les meves necessitats. Em posen nerviós. Els periodistes-tecnòlegs també! (molts repeteixen el què diuen els primers). A mi, a l’autobús, no m’agrada mirar la TV, ho sento. Sembla que mirar la TV a l’autobús és el futur (la gent així pensarà menys?)

(més…)

En un post d’en Carles hi ha les fotografies del nou local de la Barraqueta que obrirà properament amb dos projectes nous. Avui us explico breument un d’ells, el de la llibreria SIRGA.

Prenem el nom de sirga per fer-li homenatge a en Jesús Moncada, escriptor de Mequinensa i gracienc d’adopció, a qui haviem vist passejant moltes vegades pel barri sense atrevir-nos a saludar-lo. És per ell aquest homenatge, li’n farem d’altres (un pendent del “comando” Leucofrina -ja en parleré en una altra ocasió-).

Sirga: Corda usada per fer avançar una xarxa o una embarcació a contracorrent, des de terra i en paral·lel a la riba.

(més…)

L’eina que més m’agrada de la biomecànica esportiva -disciplina de la que en soc professor a la FPCEE Blanquerna, URL- és la mesura d’events amb vídeo. Si volem usar la càmara de vídeo per a cronometrar un moviment esportiu o per a comparar mesures temporals amb mesures espacials i calcular així velocitats lineals, angulars, acceleracions… necessitem d’una bona precisió, que en les dimensions espacials es tradueix en la resolució i en tractar de que l’enquadrament sigui bo (que no es vegi massa petit l’esportista), i en la dimensió temporal, en canvi, es tradueix en una elevada freqüència, o sigui, en que es vegin com més imatges diferents per segon, millor.

Les càmeres de vídeo tradicionals filmen a 25 fotogrames per segon, el que sembla que vol dir que en un segon es mostren 25 imatges diferents (freqüència de 25 Hertzs) i en que entre una imatge i la següent passen 0,04 segons. Malauradament, els moviments esportius són massa ràpids com per a que puguin ser analitzats amb una freqüència com la que he exposat.

(més…)

Hola a tothom,

Què us deia? L’Eli per desconeixement ha posat el seu post d’agraiment en la categoria de Carles…paciència (II part). Mira que estava avisada.

Una abraçada

Hola,

Quin blog més original. De tres, oi? Aquest blog té una història que em comprometo a escriure breument, però no pas ara.

Encara estic assimilant la notícia i la sorpresa d’ahir. Quan el vaig descobrir. Me’l vau descobrir. (Ja ho explicaré només cal que agafi una mica de confiança). No entenc com em vau enganyar fins el darrer moment ni com treure’m el somriure d’encantada de la cara quan hi penso. Estic entusiasmada.

Volia dir-vos que el que més m’agrada és escoltar-vos un cop i un altre i un altre quan parleu sobre les virtuts dels llenguatges de programació, dels programes de codi obert, de les possibilitats de la tecnologia, dels projectes en què esteu treballant… Converses que per mi són intel·lectualment estimulants per un motiu fàcilment demostrable: el desconeixement immens de què parteixo. En part és per això que he insistit tant: “Hem de fer un blog!” o “això ho podries posar al blog”.

Doncs bé, després de parar l’orella i mirar d’apendre’n. Intento encaixar algunes d’aquestes coses que expliqueu en la meva pràctica diària. Sovint amb la vostra ajuda.

Ahir vaig intentar connectar-me per escriure un post, i va i escric blog amb “c”. Bloc, bloc així ho vaig posar !!! Paciència…tot necessita un temps de maduració com la pintura.

Ara posarem els colors a la paleta i farem una bona feina. Primer d’iniciació, després de mestratge. T’imagines?

Mil gràcies per crear aquest espai i la oportunitat d’omplir-lo junts. Entre tres tan diferents. Amb un mar de coses per explicar, caldrà endreçar-les. Em fa molta il·lusió.

Moltes gràcies.

Mooolt de temps després, havent-ho pensat molt bé, llargament, etc. JA TENIM BLOG!!!!
Aprofito el post per ensenyar unes fotos d’un local de Gràcia que tindrà molt d’èxit, ja que té gent molt bona darrera seu i un bon projecte.

Tot i el nom del ex-local (Bodega) el nou local no tindrà aquest nom. Tampoc serà un lloc de begudes alcohòliques, sinó que estarà relacionat amb cultura, programari lliure, entreteniment i més.
(més…)

Nota 23-02-2006: Actualització amb “Just for Fun”

Bona pregunta! Sobretot perquè practicament no ha començat. Molta gent (normalment a blogs) contesten la pregunta “Per què tenir un blog” (s’hi podrien afegir molts motius, cada persona té els seus). Nosaltres ens vàrem animar d’una manera curiosa, que proximament explicarem… (però seguint aquest post d’un blog el què més s’hi acosta és la segona raó -però per part meva, sense alcohol!).

Més personalment, un parell de reflexions de què pot animar a tenir un blog.

Primer de tot, per tenir un blog, apart de moltíssimes altres coses, cal:

• Tenir quelcom a dir, tenir-ne ganes: Compartir
• Escriure-ho a persones (no a ordinadors!)
• Organitzar les idees

Compartir
Una raó és que la gent normalment li agrada compartir. Des de sempre que ens han dit que és bo compartir, ens fa “bones persones” (sempre que compartim coses bones). Això es veu clar amb el programari lliure, es basa en compartir coneixement, compartir codi (que és coneixement), compartir experiències (també acaba sent coneixement), etc.

Fa anys que alguns de nosaltres compartim dins l’àrea de programari lliure, però no en altres àrees: pensaments, discursos, reflexions,… o pintures! A partir d’ara també ho farem en aquests àmbits, que haurien de ser similars als del programari. O més aviat, el programari hauria de ser similar a aquests àmbits, però alguns comencem la casa per la teulada.

(més…)

Hola a tots/es, m’agradaria fer la primera aportació a pintant… amb una història personal.

L’esport que més he practicat, competit i somiat és el tennis de taula. Primer amb el Club Gimnàstic com a federat des dels 12 fins als 24, i després representant a la Universitat de Lleida als campionats de Catalunya i d’Espanya universitaris mentre entrenava algunes nits al Borges.

Els que m’heu conegut a la taula, sabeu que no he estat mai un gran jugador, mai he tingut el toc de pilota d’en Jordi Gàzquez, ni la concentració d’en Xavier López, ni l’energia d’en Joan Miracle, ni la posició d’en Dani Martín, ni l’astúcia de l’Óscar Vilanova, ni molt menys la versatilitat i qualsevol altre adjectiu de l’Alfonso Beamonte. Però el que sí que he tingut és sempre a aquests companys al meu costat, en els moments en que et creus el millor i en els moments en que et veus el pitjor, en les estades de tecnificació, jornades de portes obertes -acudit pels del Gimnàstic-, partides amb l’Isaac al col·legi, viatges a Riudellots i tot tipus de situacions en les que un madura dia a dia gràcies a com afronta amb els companys l’assoliment de fites noves, il·lusionat-se quan arribava un material nou -com la que un dia vam conéixer com a “Mark uve”, i la Friendship 729-, entrenant en funció dels resultats en els estudis, i aplaudint als companys des de la banda.

(més…)

La primera prova no sol funcionar.

Quan una cosa es diu “no funcionarà”, llavors funciona, per fer quedar malament a qui ho ha dit. Només en cas que realment desitjés que no funcionés, però desitjo que funcioni. Així que veurem qué passarà.

Nota: per si algú arriba aquí ves a saber com, de moment no és el meu blog. Sinó una prova de blog. No sé si faré un blog… crec que serà més aviat privat.