pintant…

Després de molt de temps d’usar GNOME i el Metacity, fa un parell de setmanes em vaig passar a XFCE 4 doncs volia alguna cosa ràpida i elegant. És per la paraula “elegant” que no vaig triar l’Ice que tant s’estima en Carles -ja ja, toma flame-, tot i que crec que el IceWM només és un gestor de finestres mentre que el XFCE és a més un gestor d’escriptori (aquí ho diferencia, ja que jo no he estat mai bo separant aquests termes).

Estic molt content amb XFCE, m’agrada molt. He canviat el tema, he posat la font petita, i he fet el menú semitransparent i posat ombres a les finestres activant el composite a X.org segons aquestes instruccions (només cal afegir 3 línies al arxiu de configuració del X.org). A més he instal·lat algun dels plugins via apt-get, i he agafat el fons de xfce-look. Com a punt negatiu, de moment només em costa entendre el seu gestor de fitxers Xffm (documentació de Xffm) cosa que em fa usar el nautilus o sobretot la terminal, com sempre.
Crec que a partir d’ara faré el Linuxshow des de l’XFCE doncs queda prou elegant. Això sí, potser canviï el tema, doncs 6 controls de colors a dalt de cada finestra crec que espanta una mica a l’usuari. No podria tancar sense la captura de pantalla -clic per a ampliar-

El català és una llengua que, com quasi totes, està rodejada d’altres llengües. Però fins i tot hi ha molta gent que no és catalano-parlant dins les zones més catalano-parlans. Això fa que hi hagi tendència a utilitzar paraules que no són correctes en català, però ens sonen bé perquè les hem agafat, per exemple, del castellà.

A Internet hi ha llistes de paraules/expressions que són incorrectes en català, que es fan servir i no s’hauria -castellanismes-, per exemple aquest d’aquí.

No tinc massa formació “de lletres”, però la meva opinió (i és una opinió generalitzada, segurament apart de les llengües clàssiques…) és que les llengües estan vives i evolucionen. Però, opino, això no és una excusa per agafar paraules d’altres llengües quan ja n’hi ha una de propia, sense aportar res… apart de desvirtuar una mica la llengua.

(més…)

Volia respondre a l’entretingut article Aquest sí que és home!!!! Aquell no!, però la meva resposta es preveia tan llarga que he iniciat un article nou. Val a dir que per a entendre aquest, cal llegir aquell.

El cap de setmana es va iniciar amb un vol Air Nostrum (avió petit, ideal pels amants de les turbulències) Barcelona-San Sebastián (o Donostia, o Donosti). Quan faltaven 20′ van iniciar els turbulències, i no eren com les de cada vol, eren bèsties. Estàvem tots agafats a les cadires, tots agafats amb força, excepte un parell que tenia al costat que els agradava donar sensació de seguretat o que vivien això cada setmana (cosa que dubto), la resta estàvem tots acollonits. Passats uns llargs 3 minuts, la safata (una dona) es va aixecar i va anar caminant per a calmar a algú, ja m’ho podia haver fet a mi, que estava desitjant que algú em pegués, dormís o punxés. Finalment, veure-la a ella somrient, tot i que totalment agafada a un seient i una part dels equipatges superiors, ens va calmar a molts. L’avió va aterrar i després es van desviar la resta de vols cap a Pamplona, doncs feia massa vent.

(més…)

(Actualitzada la part final de l’entrada)
No! El títol d’aquesta entrada no el dic jo. Ho diu el meu germà, en Jordi. Ell té 15 anys (aviat 16)

En Jordi (o Pinucset) des de l’estiu passat que va a córrer, quasi cada dia. De fet es va fer mal al genoll (al GNU/oll, que ell diu) i li van dir que caminés i corrés una mica per tornar-lo a tenir bé, i li ha agafat el gust!

En teoria va a córrer “cada dia”, menys quan plou (últimament també quan plou), neva, té mal de coll, etc. així que córrer força. No s’ho apunta a cap lloc, així que no podem saber quin percentatge de dies hi va, però calculo que més del 80%.
(més…)

Un àmbit de la vida que sempre he volgut entendre i que trobo important poder-hi incidir és l’àmbit de les relacions de treball. No des del punt de vista legal sinó des del punt de vista de les relacions confrontades que mantenen els sindicats, les patronals i el govern. O les variables econòmiques i ideològiques que uns i altres subratllen, prioritzen o beatifiquen (segons correspongui). I encara m’interessa més les relacions que tots aquests agents mantenen amb la població en general, la que està aparentment despolitzada, desinformada i desil·lusionada.

(més…)

Fa una setmana i poc que em van enviar aquesta foto:

(Referència, imatge més gran)
Ull! No són unes carreteres gelades, sinó que és el mar gelat! I sí, hi planten alguns arbres, senyalitzacions, etc.

La foto és d’Estònia, païs del qual tinc algunes molt bones amistats (poques però bones), i que vaig visitar l’estiu passat (i espero tornar-hi!). Entre Finlandia i Tallinn (capital d’Estònia) hi ha uns 80 Km. per mar, i Estònia formava part de la URSS fins el 1991… (són els dos països que em venen al cap que tenen les capitals més properes… almenys d’Europa…)

(més…)

La setmana passada vaig ser convidat a l’ENEI, Encontro Nacional de Estudantes de Informática de Portugal. El programa comptava com a convidats de fora amb Dario Rapisardi, Jon “Maddog” Hall i un servidor. L’event es va fer a la Universitat d’Évora que és la “Universitat Linux” de Portugal, doncs totes les pràctiques de totes les assignatures i tots els ordinadors de tots els àmbits funcionen amb Linux (excepte una petita sala d’informàtica). És la segona universitat de Portugal que ha trencat contractes amb Microsoft, i els seus alumnes n’estan molt orgullosos fent de Linux un producte propi. Els alumnes no només preparen events com aquest, sinó que també munten una party-lan i per a la seva infraestructura compten amb més d’un vehicle propi -sí, de l’associació- entre els que destaco una Mercedes Vito.

(més…)

Fa una setmana vaig participar en la 1a marxa de suport als presos polítics catalans. La marxa arribava fins la presó de Picassent (València) on ara hi són en Diego i la Laura després d’haver passat per diferents presons de l’estat espanyol, més allunyades encara del seu lloc de residència habitual.

(més…)

En molts camps de la informàtica es fa servir el principi de localitat i de temporalitat. Per exemple en sistemes de caché, se sol suposar que a continuació s’accediran a dades pròximes de les que s’han accedit últimament. Si ens imaginem un programa que s’està executant, sol passar això. Solen ser instruccions seqüencials, més que “salts” així que l’aproximació és bona (a bases de dades el mateix, etc.)

L’altre principi que se sol fer servir és el de “temporalitat”. Dades consultades fa poc tenen més probabilitats de consultar-se que dades consultades fa més. En la vida també: tenim una sèrie de telèfons que utilitzem més que molts d’altres, que els tenim però no els fem servir. El sistemes de buffer/caché de Linux en part funcionen així.
(més…)

Tot i que tinc un llistat llarg de coses per explicar, faré 5 cèntims del Fosdem, ja que va ser el cap de setmana passat i a més a més en Xavi m’ho demana. Si no ho faig ara, no ho faré mai… altres coses són més atemporals.

Aquesta entrada explicar una mica les conferències que vaig anar, tot i que s’en feien unes 5 o 7 a la vegada de diversos temes. Al final de tot hi ha unes conclusions, es pot anar directe allà… ha quedat una mica massa llarg.

Si voleu veure fotos, la gent les està enviant al Flickr, o a alguns altres llocs (veure enllaços del final d’aquesta pàgina). Va bé per captar la magnitud de l’esdeveniment.

El Fosdem és el “Free and Open Source Software Developers’ European Meeting”. El tema “Free” o “Opensource” sempre és controvertit. A l’entrada hi havia una enquesta (amb moltes preguntes) i una era si et senties més identificat amb la part “Free” (com a lliure) o “Opensource” (codi obert sense inclinació social/ètica/…). Malauradament no la vaig omplir, ho he vist al arribar a Barcelona… però a veure quins resultats hi haurà!

L’ambient del Fosdem va ser genial. Hi havia segur més de 15 catalans, alguns amb grups mig (des)organitzats però ja ens vem anar trobant. També cares conegudes del dia que vaig estar a la Debconf l’estiu passat, sobretot a la part de Debian, com no!

(més…)