Quan la solidaritat traspassi els murs de les presons.

Fa una setmana vaig participar en la 1a marxa de suport als presos polítics catalans. La marxa arribava fins la presó de Picassent (València) on ara hi són en Diego i la Laura després d’haver passat per diferents presons de l’estat espanyol, més allunyades encara del seu lloc de residència habitual.

És una marxa que ha passat en silenci, no pas perquè calléssim els qui hi érem o els qui l’organitzaren. Ha passat pel silenci institucional i pel silenci dels mitjans de comunicació. Ja hi estem acostumats. Per ells tot això és invisible. Imagino que el fet de reconèixer-ne l’existència ja és un pecat inassumible. No els demaneu, doncs, que analitzin els fets.

Pensen que totes les persones són xais sotmesos a la seva uniformitat de pensament, i no renuncïen mai a la directriu del silenci. Bé, no, doncs a mi que no m’hi comptin. No m’hi considero.

És per això que les accions de suport als presos o als represaliats polítics normalment passen desapercebudes al nostre país. De vegades per la manca de recursos dels organitzadors i més sovint per l’abús i la falta de dignitat de responsables polítics i mediàtics.
Amb sorpresa per part dels assistents vam arribar a tocar de la tanca de filferro, a uns 150 metres de les cel·les. Allà es va llegir un manifest i els reclusos que ens podien veure i sentir (Picassent és una presó de les més grans de l’estat, amb prop de 3000 persones preses) es van sumar a la nostra cridòria i ens van deixar el cor en un puny.

Hi vaig anar per donar suport a dues persones amigues, amb la idea de trencar amb el seu isolament i el seu oblit. I també per denunciar la política penitenciària de dispersió i la llei anti-terrorista. Intentant que la solidaritat traspassés el mur de la presó.

I em vaig endur, a més, una angoixa per totes les persones recluses que s’hi quedaven.

El desconeixement que tinc de les limitacions que els imposen, o de les condicions de vida a la presó em fan sentir més que malament. La veritat és que vaig i -anem- per mal camí, com a societat, amb aquesta ignorància.

Observatori del sistema penal i dels drets humans

9 punts per la eradicació de la tortura