El dia 5 de Març en Jordi, un amic seu (Gerard Cardona) i jo mateix vàrem anar a Barcelona a l’Akademy-2006. És un event dedicat al KDE, en podeu llegir més informació aquí.
Només hi vem anar el Dissabte a la tarda… començava el dia abans a la nit i acabava el Diumenge al matí, desprès d’una marató de traducció crec recordar. O de programació… o de begudes!
(més…)
Un cop o altre a tots ens ha tocat fer de guia per la nostra pròpia ciutat i hem mostrat al nouvingut els carrers, les places i els monuments més emblemàtics. I també un cop o altre hem tingut temps per badar passejant amunt i avall de bracet d’algú mentre parlàvem. Aquest escrit és per animar-vos a visitar una de les illes interiors, recuperades, del barri de l’Eixample de Barcelona.
L’escrit està inspirat en les passejades històriques per la ciutat que alguns autors han confeccionat acompanyades per les explicacions pertinents. Que són per llepar-se els dits i la millor manera de descobrir la ciutat o deixar al visitant bocabadat.
Fa molts anys anava a una acadèmia d’informàtica, que es diu CPI (Centre Professional d’Informàtica). Fa uns 10 anys que no hi vaig, així que he perdut força la pista a tota aquella gent. Veig que la Web (abans no en tenia) està a cpi2000 (Ull que baixa flash!!!)
El primer curs va ser un de “DOS Avanzado”. El que no era “avançat” hi vaig anar només l’últim dia… era més aviat per secretàries, que copiaven i movien fitxers. M’havia llegit abans el manual del MS-DOS a casa i vaig superar-ho 
(ara que hi penso, les secretàries, 10 anys després, no me les acabo d’imaginar amb una pantalla de MS-DOS/Bash copiant fitxers… segurament és un tòpic…). Al curs avançat vem fer fitxers BAT i tot, última tecnologia!
El 14 d’abril va fer 75 anys de la proclamació de la II República i de l’inici d’un període breu i agitat de canvis socials i polítics. Els impulsors n’esperaven una veritable transició democràtica cap a un estat europeu modern, allunyat de les xacres de l’ultracatolicisme i dels “pronunciamientos” dels anys anteriors. I potser aquest hauria estat el resultat si n’haguéssim pogut gaudir d’uns anys de pràctica.
Va ser un període massa breu, a causa de l’aixecament militar. Els seus projectes han estat silenciats pels vencedors durant els quaranta anys de franquisme. I sovint també pels vençuts.
(més…)
Després de molt de temps de sentir parlar de Criptonomicón, de Neal Stephenson, a finals de gener em vaig comprar el primer dels tres volums: El código Enigma i aquest cap de setmana l’he acabat. Patia perquè m’havien dit que no seria fàcil, que eren tres històries entrecreuades i pensava que em costaria seguir-li el fil. Doncs no ha estat així, m’ha enganxat des del primer moment degut a que en tot moment demanava la meva atenció. No el podies llegir un dia cansat, hi havies de posar tots els sentits que és el que més ens atreu als que som una mica hackers.
(més…)
Normalment entre pràctiques de la universitat, temes personals, llegir una mica, etc. em queda poc temps per desenvolupar… però no per aquestes vacances de Setmana Santa
Aquesta Setmana Santa “versió estudiant” (és a dir, 9 dies de festa) he estat fent una nova versió del programa qDacco. S’en poden veure imatges a la seva pàgina Web (encara no he pogut posar les noves allà, mentrestant es poden veure aquí)El qDacco és una aplicació en mode gràfic, per sistemes Unix. Està programada amb les llibreries Qt. Serveix per utilitzar el diccionari Dacco… un diccionari català-anglès i anglès-català lliure, fet des de zero per voluntaris que són catalano-parlants i anglès-parlants.
(més…)
Des de fa poc més d’un any dedico part del meu temps d’esbarjo a aprendre i practicar el ball de bastons.
I no, no és metafòric. No m’agraden les discussions acalorades, ni m’agrada veure que -per una cosa absurda- algú arriba a les mans. M’agrada una mica més, això sí, l’enfrontament verbal directe i contundent en temes delicats i en defensa de principis molt sentits. Res de bastons aquí tampoc.
Jo practico el ball de bastons tradicional. Posaria la mà al foc en afirmar que l’adrenalina que cremo durant les ballades és la mateixa que la de les “altres” bastonades, i fins i tot, podria arribar a pensar que el fet que m’agradi aquest espectacle popular, té les arrels al subconscient que em recorden “l’altre” enfrontament. Més clàssic i més rude des del meu punt de vista.
Tots els/les qui llegiu aquestes línies useu programari lliure a diari. Tant quan navegueu per La Xarxa, com quan consulteu el correu, la vostra informació realitza un viatge entre diferents aplicacions lliures que es troben als servidors, com ara Bind, Apache i Sendmail, comunicant-se en tot moment gràcies a un protocol lliure anomenat TCP/IP. El programari lliure -d’ara endavant PL- és el que compleix que es pot usar per a qualsevol motiu, consultar el seu codi intern, així com modificar-lo i redistribuir-lo. Hi ha alternatives lliures per a gairebé totes les aplicacions privatives -o no lliures-, entre elles destaca el sistema operatiu GNU/Linux que ha impulsat a la resta d’aplicatius. Tot i la creixent popularitat de Linux, també és possible usar aplicacions lliures -com ara el navegador Mozilla Firefox que ja té un 20% del mercat- en el sistemes operatius de Microsoft.
Es comenta a continuació el paper del PL en les tres àrees que conformen la Universitat: docència, recerca i serveis, tot convidant al lector a consultar la Viquipèdia per tal d’aclarir els dubtes que li puguin sorgir.
Un petit apunt per pensar-hi una mica. Hi ha coses que, sense voler, algunes persones donem per suposades. Per exemple, mireu aquest àlbum de fotos (són de l’autor de Jigl, d’un programa que fa àlbums de fotos de forma estàtica -algun dia en parlaré). Segurament molts de vosaltres quan vulgueu veure una foto més gran tindreu la “idea” de posar el ratolí sobre seu i fer-hi clic, però tal com comentaré, no tothom!
Resulta que fa mesos vaig passar uns àlbums de fotos fetes amb el Jigl. L’aspecte és idèntic als de la pàgina que he enllaçat abans. Podeu pensar que dues persones (d’unes 5 o 6 que vaig ensenyar les fotos) em van dir “les fotos estan bé, però es veuen molt petites…”. Vaig pensar… potser 800×600 de resolució no és suficient per la gent? volen més resolució? Però no! Les dues persones (no informàtiques, però usuàries) no havien pensat que es pogués “fer clic” a les fotos per veure-les millor. La veritat, no se m’havia passat pel cap que algú no pogués pensar amb això!
Ara fa un parell de setmanes vaig estar 9 dies a Brasil. Era la segona vegada que hi anava i també en aquesta ocasió vaig estar majoritàriament per Campinas i Americana. També vaig estar per Sao Paulo i un parell de dies a Rio Claro.
Per als que no hi heu estat mai, m’agradaria descriure les coses que em sorprenen de Brasil, sempre tenint en compte que és un país molt gran i que cada zona és un món. Les coses que em van cridar l’atenció són: espai, colors de les edificacions, diversitat de races, diversitat de cultures, menjar per pes, menjar dolç, noies més guapes, Campinas i altres universitats, caliu dels brasilenys.
Estàs navegant pels arxius del blog pintant… del/de l'abril del 2006.
