Em trobava a un Gaztetxe del País Basc on il·lusionats treballaven els okupes per a condicionar la casa per a un event de programari lliure quan vaig veure uns “moros” entrant per la porta. Aquests van començar a picar a la paret d’una habitació que s’havia de convertir en els sanitaris. Per un moment em vaig quedar perplex, aquests nous okupes, que okupen una casa però no dormen en ella doncs dormen a casa dels pares o a un pis d’estudiants, contracten als moros per a les tasques que no volen fer. Així m’imagino el pensament dels tres agents que intervenen:
- Pensament de l’Ajuntament: han okupat una casa de forma il·legal, i com no sé si fer-los fora o no, perquè no sé quina reacció social pot haver-hi, els dic que incompleixen les normes sanitàries i els dono una subvenció per a que ho rehabilitin. Més endavant ja decidiré si els faig fora o no.
- Pensament de l’okupa: estaria guai tenir un lavabo per a no haver de fer les necessitats al jardí que hi ha fora de la casa, o per no haver d’anar a casa. No tinc ganes de fer el lavabo, i com tinc una subvenció de l’ajuntament, contracto a mà d’obra barata per a que ho faci.
- Pensament del moro: arribo a un país on ningú em dona feina de veritat fins que aconsegueixo els papers. un cop els tinc, uns il·legals “carregats de valors” em paguen amb diner legal per a que els faci el que ells no volen.
El millor moment va ser quan -tot sentint com picaven a la paret del lavabo- cantàvem una cançó tots junts “beneint” la taula, amb un ambient molt hippie i amb un plat de espaguetis amb carn al davant i una sidra marca Eroski.
Leave a Reply