nomes dir-li a l’Eli una cosa: si Palestina deixa les armes, arribarà la pau. Si Israel deixa les armes, desapareixerà Israel.

http://urshalim.blogspot.com/

http://lebanesebloggers.blogspot.com/

Si algun dia se’ls acaba el suport incondicional ianqui, (posem per cas, quan la dependència del petroli no condicioni tota la política de mantenir a un preu altíssim els règims aliats dels EUA a l’orient mitjà) la permanent d’agressió d’Israel contra les seus veïns s’acabarà, i s’acabarà molt malament, pels israelians i , probablement, tenint en compte la seva força militar, com en són de venjatius i com menyspreen la vida dels àrabs, acabrà molt malament per tothom.

Són més forts, sí, assassinen millor, més ràpid i els mitjans occidentals els netegen el davantal de sang perquè no s’embruti el vestit de democràcia occidental civilitzada, però hauran de guanyar sempre, perquè el dia que perdin s’haurà acabat el monstruós somni racista del sionisme.

Tens raó, ho estic mirant només des d’un punt de vista com ja havia dit al meu comentari.

No puc viatjar a les parts confrontades com Gaza. No vull que em matin encara. A més estic fent vida amb uns Israelís molt amics meus i no em poden acompanyar, els matarien.

El confrontament entre Israelís i veïns no pararà mai. No hi ha cap esperança de que sigui així, ningú hi troba la solució. Israel és molt més forta i usa la seva força. Israel és molt sovint acusada de “respostes desproporcionades”, que és una acusació normal quan un fa recompte de les víctimes a cada costat, però pensa en si ara hi ha un atentat a Israel i moren 7 persones, què vols que el govern israelí vagi al “país atacant” dispari 7 trets i torni? Això és impossible, el que farà és respondre de forma contundent, tal i com ho faria el nostre govern, i sinó mira el pollo que es va muntar per El Perejil.

L’avi d’una amiga, la Natalie, és una de les persones que més donacions fan a la comunitat: Neve Shalom Wahat al-Salam,
http://www.nswas.org/rubrique143.html
i per aquest motiu, avui ens han convidat a un cafè de gairebé dues hores on l’actual “dirigent” ens ha explicat el què fan. Aquesta comunitat integra Israelís i àrabs a una bonica zona que han creat expressament. Actualment hi ha 50 famílies, però hi ha una llarga llista d’espera per a integrar-se, doncs tant Palestins com Israelís volen formar-hi part. L’educació a la comunitat és bilingüe i els nens juguen a futbol creant equips en funció dels seus amics i no pas de la seva procedència. Malauradament no es poden fer meetings per a parlar de temes socials perquè el component històric, religiós i la política diària dels diferents dirigents provoca moltes tensions. Oblidant aquest tema, la convivència és plena i es demostra com al cap i a la fi, tots som ciutadans per igual. Amb això et vull dir que la convivència entre diferents ètnies dins d’Israel és bona en moltes zones, tot i que en d’altres, amb els meus amics no hi podría anar, i ells no hi han anat mai. Per exemple, m’encantaria anar a Natzaret, però els amics no s’atreveixen. De la mateixa manera tampoc podem anar ara al Sinaí. Davant la llei els àrabs que hi ha a Israel tenen els mateixos drets que la resta de Israelís, per altra banda, és cert que hi ha moltes menys inversions públiques en les àrees musulmanes.

A Meneame s’ha creat un fil sobre els recents incidents (on he posat un comentari enllaçant cap aquí) i hi ha opinions molt diverses, les darreres defenent la postura de Israel en una postura semblant a la meva. Val la pena fer-hi una ullada:
http://meneame.net/story/israel-bombardea-tercera-vez-aeropuerto-beirut

Quant a la visió Palestina, tinc amics que han anat a actuar amb Pallassos sense fronteres a Palestina i em poden explicar el que es viu des d’allà sense necessitat d’anar-hi en aquest moment.

Seguim parlant i aprenent.

Comprenc que els fets es veuen de forma molt diferent quan ets al lloc on passen. Però no t’equivoquis. La injustícia és molt fàcil de detectar, de copsar o de viure. Només has de passar a Palestina o al Líban. Escolta la gent d’allí. Si no ho fas, la teva lectura és esbiaixada.

No és just entendre només un patiment. El patiment dels pobres soldats i israelís que són nois i/o noies molt apreciats perquè el servei militar és obligatori, i són tan joves. O el patiment dels colons d’Israel a qui estan atacant les seves cases confortables.

D’acord des de la meva privilegiada situació puc arribar a entendre’l aquest patiment. I l’altre?

Saps què és aquest argument del joves soldats? Propaganda al servei de l’estat d’Israel i de la seva estratègia de neteja ètnica. Propaganda barata d’un estat que menysprea i extermina els seus veïns.

Ves a la pobra Palestina. Passa la frontera, i escolta’ls. Ara ho trobo necessari. Escolta’ls quan t’expliquin què era abans Palestina, on era. I escolta’ls quan t’expliquin què volen ser.

Palestina ha vist esquarterat el seu territori, arruinada la seva economia, humiliats els seus habitants, massacrats en moltes ocasions els seus nens, dones i homes per les botes dels joves i innocents soldats israelís.

Han patit expulsions, destruccions de cases, empresonaments i assessinats. Dius que quan Israel ataca als veïns “maten civils, però és perquè no hi ha militars, tots són civils”.

És ben cert, la crua realitat, els soldats de Palestina és el poble palestí resistint. I morint a centenars de milers. Aquesta és la diferència. Aquí la injustícia.

Qui és qui atorga a l’estat d’Israel el dret de subvencionar la marxa dels Palestins? Només la força i la superioritat militar. Els palestins només poden marxar o resistir-se.

La resistència Palestina, necessàriament ha de respondre de forma violenta en aquest context. Amb minsos mitjans, no cal dir-ho, i comptant amb la solidaritat dels seus veïns que es veuen també amenaçats per Israel i el seu aliat més poderós els EEUU.

Des d’aquí pot semblar que la violència calculada i eficient de l’estat d’Israel és més legítima. És millor, s’assembla més a la nostra violència, perquè és més fàcil de maquillar. Fins i tot ells s’assemblen més a nosaltres. Això és terrorisme d’estat. El pitjor, el més cruel, el veritable terrorisme.

En canvi els resistents palestins, a més de ser àrabs, i més morenos, fan servir una violència més barroera, més de guerrilla. Desesperada. Utilitzen com a arma la propia vida. Incomprensible des de l’optica occidental.

Ets a prop, ves amb compte, però intenta viure també el patiment dels palestins. La seva misèria provocada, les seves morts evitables i la seva angoixa de viure en la pròpia terra que desapareix.

Suposo que els que han pogut fer-ho, han marxat de Palestina i han regalat a l’estat d’israelí, la terra que els va veure nèixer. En una situació de violència continuada com aquesta des de fa tants anys, i davant d’una desigualtat militar tan forta que t’empeny a pensar que ho tens perdut a llarg termini la opció més raonable és marxar.

També suposo que qui no ha marxat és perquè no ha pogut fer-ho. On han d’anar els Palestins si ningú no els vol? Té certs paral·lelismes amb els jueus, trist oi?

Després de la segona guerra mundial es va resoldre un “problema” creant-ne un altre de més gros. Compensaven als jueus i els allunyaven d’Europa. A costa de sacrificar les vides de milers de palestins. Potser aquest pedaç porti a una III guerra mundial. Si no anem amb compte. Si no acceptem els límits o sinó veiem la injustícia.