pintant…

Aquests dies estem de celebracions.

Ara fa un any, dues terceres parts del pintant, avui de vacances, em van enredar (vull dir, em van fer de suport) per instal·lar un linux a casa. Bé, he de dir que sóc fàcil d’enredar (i de suportar) si veig les coses clares. I si les veig una mica fosques, però amb possibilitats també, la veritat.

Què magnífic ! Amb la paga extra del juny passat -ara me’n recordo- vam canviar l’ordinador i ens vam instal·lar una UBUNTU preciosissima.

Estava tan feliç. Feia salts d’alegria, però tal qual. Els feia de debò, al mig de la botiga. I era com deia el Woody Allen en una de les seves pel·lícules “me chorrea adrenalina por las orejas”.

Em sentia lliure i transgressora. Dos sentiments que són ben agradables d’experimentar, per cert.

Durant aquest temps, jo que sóc mandrosa, no he après grans coses tècnicament parlant. Aquest és un fet objectiu. Cadascú té el seu ritme i les seves necessitats. I són les darreres les que ens forcen a aprendre coses noves. En canvi, me n’he sortit molt bé amb les utilitats que faig servir habitualment: correu, programes de text, algun video, un poc de xat, navegar i poca cosa més.

Però el meu company fa tot de proves amb el terminal i per mi (pobra ignorant) és un gran hacker i admirable. També fa servir programes de disseny gràfic. Bé ja feia servir les versions privatives. I és d’aquells que amb paciència aprenen l’abecé. De pas insisteix per què jo n’aprengui.

Per mi és un orgull i un goig veure’l treballar i dient: Tot això mai, MAI, ho podria haver après a fer amb windows. En set anys de windows no ho va aprendre mai, i en canvi amb un any de linux se li han obert un munt d’opcions. És clar que ha llegit, ha fet proves i ha demanat ajuda. Les coses potents demanen un xic d’esforç.

Però per qui ho vulgui intentar dir-li que té les eines a l’abast. Només caldrà defensar-ne una d’important. La llibertat. Les altres, dia a dia, es fan més eficients i només cal aprendre a usar-les.

Em fa molta il·lusió veure’l feliç. I us presento una part dels fruits del seu treball, que ajudaran a una part de la comunitat gracienca (a sortir del gheto, espero).

www.graciaviva.cat

PD: Per cert, si el 15 d’agost sou per la vila no us la podeu perdre. Malgrat els intents de criminalitzar-la i la voluntat de fer-la malbé. Com a mínim, per aquest any aconseguirem que tiri endavant. Els propers ja veurem qui té més pes a la balança.

PD2: Ah! i hi ha feina per tots, només cal que en demaneu. Seran la canya !

Aquesta entrada fou publicada el dijous, 13/07/2006 (18:40) i està arxivada dins Eli. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.