pintant…

No tinc paraules per descriure el què ha està fent el Jordi aquests dies. Tampoc sé com pagar-li, així que faig un “petit homenatge” aquí.

En context: el Jordi és el meu germà, el de “La Saga Pina” ja comentat entrades anteriors (i curiosament, una persona que no llegeix el blog em va comentar que “sou la Saga Pina”, així que potser que deixi de fer broma amb el nom i va en sèrio).

Doncs el Jordi fa vacances de l’escola. Molta gent quan fa vacances de l’escola i està amb l’ordinador només baixa coses i instal·la programes, apart de xatejar amb quin veurà més tard.

(més…)

Una de les poques oportunitats que tinc per fer una estada breu, intensa i ensopida (com la d’aquest any) al meu poble és a l’estiu.

Estrictament no és el meu poble. És on van néixer i viure els meus pares fins a la vintena. La meva àvia encara hi viu i també els oncles, cosins, la família extensa en general. És com cercar els orígens perquè tot em recorda d’on vinc i a qui m’assemblo. Sempre marxo d’allí amb recança però no m’hi estic mai massa temps.

(més…)

Ara que sembla que podré parlar de l’experiència a Israel sense haver de qüestionar el conflicte que mantenen amb els seus veïns, em disposo a escriure la segona part de les observacions que he fet en aquell país. En aquesta ocasió us parlaré de l’estrès dels Israelites, i vull recordar, tal i com ho vaig fer en el 1er “capítol”, que el que escric és només producte del que he observat durant 15 dies i no pot ser entès com una norma per a tota la població encara que el meu discurs sigui generalitzador.

Sens dubte, viuen més estressats, molt més. Què com ho sé? doncs perquè només cal veure com parlen al mòbil tots alhora, és molt comú estar amb 5 amics i que tres parlin pel mòbil, és també molt habitual sentir converses per mòbil tot el dia, cal destacar que són freqüents els mòbils amb altaveus per a poder parlar diverses persones alhora des del cotxe, o per a poder parlar mentre freguen els plats o cuinen. Nosaltres fem anar el mòbil, però els nostres pares, en general, en fan un ús tímid del mateix. Allà, en canvi, tothom sembla està integrat a la cultura del mòbil, fins-i-tot aquest rabí al mur de les lamentacions: (mireu també el grau d’estrès que pateixen els papers que s’hi troben)

(més…)

Hi ha qui utilitza el Programari Lliure (d’ara en endavant, PL) perquè està d’acord amb la seva filosofia. Aquesta gent fa servir el PL independentment de qüestions tècniques, econòmiques, seguretat, etc. i ho fa, en gran mesura, per qüestions ètiques.

Per altra banda, hi ha qui defensa el PL perquè “és millor” (tècnicament, solen afegir. També a vegades hi posen “econòmicament” i altres adjectius, en excepció de senyalar la importància de la llibertat en sí)

Qui utilitza aquests últims arguments té molt fàcil explicar a la gent/vendre: es fan unes proves de rendiment i a veure qui va més ràpid. Es fan estudis i veure quin és més estable. També, s’agafa el número d’errades de seguretat dels últims X mesos, es pondera amb la gravetat i s’arriba a la conclusió que el PL és millor.

(més…)

Ara ja fa uns dies que vaig estar de viatge per Italia. No us assusteu, intentaré no fer el relat del viatge sinó només destacar un parell de fets puntuals (llocs no comuns que no solen estar a les guies de Roma/Italia però interessants a visitar)

Comento però que varem estar bàsicament a Roma, tot i que varem fer dos escapades a Florença i Nàpols i Pompeia.

(més…)

Us preguntareu… de què va aquesta entrada? I algú dirà: caurà un meteorit a la terra? em casaré? patentaré la guerra desautoritzant a tothom a iniciar-la sense el meu permís? o el més impossible: acabaré la tesi?
(més…)

Memòria caché o memòria cau? cookies o galetes? maquinari o hardware? mouse, ratolí o rateta?

Fa uns 7 o 8 anys aprox. en Jordi Vendrell (al cel sia, des del 2001) junt amb en Vicent Partal feien el programa l’Internauta, encara en emissió, i ells utilitzaven les paraules “ferralla” i “pensalla” (per maquinari i programari).

Jo llavors me’n reia d’ells. Sí sí, jo pensava que calia fer servir “hardware” i “software” i no traduir aquestes paraules al català. Em sonaven fatal.
(més…)

Aquest escrit és la continuació d’un text anterior. Del qual encara resta afegir algunes fotografies i tenia pendent escriure aquesta segona part. Recordem que són uns petits itineraris històrics per un seguit d’illes interiors de l’eixample de Barcelona.

I al final hi trobareu una recomanació: l’exposició del Museu d’Història de Barcelona sobre el GATCPAC.

(més…)