pintant…

(continua de l’entrada anterior d’Estònia)

Catalunya i Espanya

Un tema que m’ha sorprès força és el què coneixen de Catalunya i Espanya. Ja em va passar un altre cop que vaig anar a Estònia, vaig tornar amb la sensació de “necessito llegir un llibre d’història d’Espanya i Catalunya, que em fan preguntes que (quasi) no sé contestar”. El noi Txec en sap especialment (bé, sap de molts temes!). El cap de finances també està molt el dia. Els dos em demanàvem coses com què va passar amb el referèndum, si opino que Catalunya aconseguirà independència i quan, que si el català amunt i avall, sabien que a Andorra és l’únic país on el català és llengua oficial, etc. i preguntes sobre l’Espanya medieval, d’on ve la separació Catalunya/Espanya i per què, i què ho fa que Portugal està separat, quines llengües hi ha, etc.
(més…)

Cap a l’Abril a casa/oficina del meu pare vàrem comprar el domini pina.cat. Bé, no? Ho vàrem fer a Nominalia, semblava que tenia un preu semblant a altres i era català. El preu no incloïa els DNS’s, però les tarifes eren fàcils d’entendre el què incloïen i el què no incloïen (n’hi havia altres que hi havia feina per saber si els DNS’s anaven a part o amb el preu). Tampoc ho pagava de la meva butxaca, sinó segurament m’hagués esperat i m’hagués acollit a la promoció de St. Jordi o altres, igual que vàrem fer amb Pintant. Però la “política d’empresa” va ser no esperar.

Nominalia, no sé perquè, mai no m’havia caigut bé. Sempre m’havien semblat cars, des de temps immemorials. Però sense raó aparent, així que tampoc hauria d’importar massa les manies personals per escollir allà on compràvem el domini.
(més…)

Sembla que hi ha moments en que la vida torna a passar per davant. Determinades situacions et fan que et plantegis recuperar raconets que creies oblidats, en el meu cas, puc certificar-ho amb el tennis de taula, i ara amb el Retorn de l’Aquari.

Vaig passar una bona pila d’anys acompanyat d’un aquari d’aigua dolça de 84 litres. Va donar moltes alegries, així com va ajudar a afrontar les primeres decepcions. “Finalment” va quedar desterrat a un soterrani mentre cursava la meitat de la carrera.

Per diversos motius que no són descrits aquí, em torno a interessar pel món del peix-de-contemplació, i el primer que cal fer és decidir-se per:

• Aigua freda: aquells peixos grossos immortals que tenen uns ulls tan sortits que sembla que si xoquen amb la paret de la peixera (rodona normalment) la trencaran en mil trossos. Encara que si fos així, segur que continuarien vivint al terra del menjador durant mesos. El pitjor d’aquests peixos és sens dubte la varietat, es fa avorrit el pensar en que només n’hi ha de dues o tres classes, igual com alguns locals de Cuba, on només podies demanar: Cuba-libre, o Coca Cola o Havana Club, està bé per uns dies, però aviat vols un Gin-tonic o cervesa o suc de llimona amb sucre.
• Aigua dolça: peixos tropicals normalment de petita mida (excepte els escalars i els gouramis) que s’han de tractar amb més compte. Aquests són molt variats i es configuren en un aquari que té unes prestacions superiors (aquari paral·lelepípede amb filtre, escalfador, termòmetre) i on apareixen uns rols diferenciats entre els seus inquilins: peixos que netegen els vidres, peixos que netegen el terra, plantes que col·laboren en l’intercanvi gasós, … i on apareix la possibilitat de la cria, doncs els Guppis, els platis i els xifus són propensos a criar a la primavera.
• Aigua marina: la mar… a casa teva. Coralls (tous i durs), cavallets de mar, gambes, estrelletes, els peixos dels color més vius que hageu pogut veure, … En aquest cas parlem d’un aquari molt més complet i car, i d’un ecosistema entre tot el que hi habita de manera que exceptuant els peixos que en la seva majoria mengen i fan les seves necessitats, gairebé tot el que hi ha contribueix en l’habitat.

(més…)

No ho havia comentat per aquí, tot i que ja ho vaig comentar a diversa gent. Fa aproximadament una setmana que estic a Estònia, treballant i vivint-hi. Almenys per 4 mesos aprox., i llavors tornaré. Com una experiència de final d’estudis, per treballar, etc. Ja sabeu que hi havia anat 2 cops i és un país que m’agrada, i fa anys que tenia pendent d’anar algun lloc a l’acabar els estudis.

Estònia és un païs fred. L’any passat van arribar a -30ºC, però aquesta any “no toca”. Plou força, podeu veure dades anuals a aquesta pàgina (de la capital d’Estònia, Tallinn. Altres llocs són força més freds). És a dir, sembla que d’aquí un mes i mig o dos mesos hauré de conviure amb neu contínuament i molt de fred. Volia anar a un lloc ben diferent, crec que dins Europa és un pais molt diferent!
(més…)

A l’Euskal Party (ja n’havia parlat) es va fer un debat sobre disseny de pàgines Web i temes semblant. No hi havia un ponent com a tal, sinó que el públic va anar col·laborant i parlant del tema, oferint experiències ja sigui des del punt de vista de dissenyadors com d’usuaris.

Vaig treure el tema del Flash, ja comentat també a Pintant i a Bitassa a Lloure diverses vegades (una, dos i tres).

Durant aquell debat van sorgir molts problemes. Molts cops el debat anava als problemes tècnics, malauradament. El Flash mal usat (o sobre-utilitzat) a moltes Webs té incomoditats pels usuaris. Molts cops no es pot fer un simple copiar-enganxar, no es pot imprimir, no es poden fer enllaços a punts concrets de la Web, etc.

(més…)

Aquest estiu ens hem fet un fart de sentir parlar d’això.

Allò que canvia és el rumb del “kaiuko” i que en aquell temps potser rebia un altre nom.
Una noia veneçolana em va parlar per primera vegada d’aquests episodis que il·lustra la fotografia.

(més…)

Alguns esdeveniments cal que siguin només durant  uns pocs dies l’any, ja que  poden afectar greument la salut i l’estat de consciència dels participants.

La festa major de Gràcia n’és un clar exemple. Podem dir que són, si més no, distretes. 

(més…)