pintant…

Fa ja quasi un mes que vaig anar des de Tallinn on estic fins a Tartu, la ciutat “d’estudiants” d’Estònia. A uns 200 Km. de Tallinn. Allà s’hi troba la universitat més antiga d’Estònia, apart d’haver-hi ambient estudiantil. Evidentment, com que hi vaig anar diumenge al matí no hi havia ambient estudiantil
Tartu és la segona ciutat d’Estònia, i després de Tallinn és la que té més temes tecnològics.

A Tartu hi ha varis museus. Vaig aprofitar per anar al museu de l’esport, museu de correus i museu de la zoologia (animals dissecats i una exhibició privada temporal d’aranyes que van venir de Polònia; semblaven mortes però imagino que es mouen quan els hi donen el menjar).

(més…)

Si un dia em vaig preparar per l’esdeveniment, ara escric per a mostrar el ús que faig d’aquest artilugi el -Nokia 770- que ens té enamorats a uns quants dels que llegeixen Pintant i a una bona part del món del programari lliure en general. En aquesta ocasió no escriure una de les meves clàssiques parrafades, sinó que em limitaré a llistar els programes que més uso, i especialment ara que alguns han avançat força.
(més…)

Fa uns dies vaig deixar algunes recomanacions sobre programació. En el mateix temps cronològic que vaig aprendre allò també vaig aprendre algunes coses d’optimització que deixo aquí.

Si és possible, “benchmarka”. Fer que funcioni i llavors optimitzar. No optimitzar el codi que no funciona

Segurament és fruit de la (mala) experiència d’aquest cop. Vaig mig fer una feina i havia d’anar MOLT més ràpid. Quan dic molt vull dir 10 o 100 vegades més ràpid. Em va passar dos cops: vaig fer una mitja implementació, lenta. Vaig optimitzar-la força. Un cop tenia la mitja-implementació optimitzada, resulta que l’enfoc de l’implementació no era correcte i no podia funcionar mai al 100% (o molt difícilment). En el meu cas, segurament hagués estat millor fer que funcionés i llavors optimitzar. A més a més, acabar d’afegir funcionalitat a un codi massa optimitzat pot ser dur (especialment si no es fa cas de la següent idea).Quan ho feia no veia manera de fer un benchmark per saber si podia ser suficientment ràpid, per això ho optimitzava sense ser funcional. En el meu cas no ho havia planificat massa bé, aquest tema.

(més…)

Jo que vinc de família d’origen castellà no tenia l’afició, ni el costum, ni ho havia fet mai, ni els coneixia. I he de dir que em feia certa ràbia tanta moda de caçar bolets. Vull dir els programes de televisió, les guies dels diaris, i altres productes.

Ostres! però és que a banda del plaer de menjar-los, és un gust conèixer’ls, trobar-los, obsessionar-te i caminar i caminar pel bosc mentre passen les hores que ni te n’adones i ja has omplert mig cistell.

(més…)

Ahir el Xavi va fer el seu Linuxshow número 100. Es va fer a Vilafranca del Penedés, envoltat d’amics linuxeros. En acabar el show, que va durar ben bé dos horetes amb el seu habitual éxit de públic, es va celebrar l’esdeveniment amb un gran pastís de xocolata.
Per la propera celebració, la 200, la farem més grossa, mentrestant asistiu al Linuxshow quan pogueu i sigueu tot lo lliures que pogueu.
Andreu Ibàñez, amic del Xavi i mànager del Linuxshow”

A la feina que tinc actualment tinc una part molt important de programació. Em diuen quin ha de ser el resultat final però no em diuen com fer-ho, així que haig de pensar quina és la millor manera abans de fer-ho.

Apart, una cosa que normalment intento fer és intentar aprendre dels meus errors (siguin programant o amb el què sigui). Així cada cop tinc errors diferents, no els mateixos. És més divertit així!

Durant l’última tasca de programar he aprés diverses coses que podria escriure com a lemes o grans frases, igual que fan com a resum al llibre “The Practice of Programming” (frases tipus “Re-escriu el mal codi, no el comentis” o les molt bones també The Zen of Python (enllaç recomanat)

El què em vaig trobar i enumeraré no ho he vist directament a aquests llocs, segurament per ser molt bàsic o senzillament estar escrit de diferent manera. Ho comentaré aquí per si és d’ajuda a algú.

A més notar que la part d’aquesta entrada és aplicable a molts àmbits de la vida, no només a la programació. En serio!

A continuació escric quatre frases i desenvolupo una mica la idea que voldria explicar.

(més…)

Fotograma a fotograma, El Laberinto del Fauno, discorria entre dues trames totalment diferenciades. Una d’elles vinculada a la guerra civil que hem viscut, l’altra, a una aventura de fantasia i natura capritxosa.

La segona de les trames es decorava amb bèsties rares i lletges, però justes. La història de guerra, en canvi, és protagonitzada per homes elevats, nets i polits, però plens d’hipocresia, injustos i liderats per un sanguinari.

(més…)

Fa uns dies, Batakada Radioactiva un programa de ràdio Gràcia (107.7) ens van convidar a explicar el projecte de la llibreria Sirga. Primer vam fer una explicació breu per telèfon però com no vam tenir temps per res, ens van convidar a explicar-los-ho en persona el dilluns següent.

A més ens van arrencar una col·laboració setmanal, en la qual recomanarem algun llibre, algun autor o alguna llibreria i farem difusió del nostre “tinglado”.

(més…)

(Ull! entrada una mica tècnica i de llargada el triple del normal!)

Fa massa dies que no escric. No és que deixi l’informàtica sinó que he estat fent una nova versió del programa qdacco. Per Setmana Santa passada ja vaig escriure alguna referència al programa.

La nova versió ha estat especialment moguda. Per setmana Santa passada vaig fer (amb l’ajuda del Jordi) la versió 0.4 amb Qt 3.x, amb la mateixa versió que l’havia començat mig any abans. Vaig pensar que a l’estiu durant l’Euskal Encounter en faria una nova versió, amb unes noves funcionalitats i la migració a Qt 4. Pensava que la migració a Qt 4 seria “fàcil” (qüestió d’hores, 4 o 6, per aprendre diferències i fer la migració). Durant l’Euskal ho vaig intentar i no vaig poder, tampoc vaig tenir el temps i concentració suficients. Però ja hi vaig estar unes quantes hores.
(més…)

El meu nom és gambeta. El dissabte al dematí estava tranquil·lament amb unes amigues a un local del centre, quan va venir un noi i es va fixar en mi. De seguida vaig mostrar els meus colors, i em vaig posar ben dreta per a que m’escollís a mi.

(més…)