Seguim amb museus, en tenia una petita llista per explicar!
Aquest cop és un museu de comunicacions, semblant al de Roma que ja vaig explicar l’estiu passat. Com normalment faig en aquests casos, posaré alguna foto de dins el museu que crec que és curiosa o interessant. De fet, en aquest cas hi ha força fotos 🙂
En situació: Haapsalu és una ciutat que està a uns 80 Km. de Tallinn, Estònia. Està cap al costat oest, i té mar. La ciutat, a nivell turístic clàssic té un castell, el museu de trens, unes platges amb un mirador,…
Com a comentari: el museu de trens de Vilanova i la Geltrú és més interessant (es viuen els trens de més aprop) que el museu de trens de Haapsalu. El castell és interessant, té una part externa i una part interna (que no vem entrar).
Vaig conèixer Haapsalu parlant a la feina d’algun lloc on anar amb el Fran. Al final, amb el Fran vem anar al museu d’aviació. A la feina em van dir que hi havia el museu de trens, castell, etc. però no em van dir (no ho sabien) que hi havia el museu de comunicacions. De fet sol passar desapercebut, aquest museu 🙂
L’arribada al lloc va ser en cotxe, seguint uns cartells fins a arribar a un edifici de vivendes normal (!!). A la plant baixa, seguint els cartells s’arriba a la zona del museu. Allà hi havia el senyor que veieu més avall xerrant amb una sernyora que feia mitja. Era dissabte i crec que vàrem ser els únics visitants al lloc.
Igual que el de Roma, ens va fer una visita guiada, que va durar dues hores aproximadament. Un goig de visita! Això sí, en Estonià tot… l’italià s’entén més, al ser llengua llatina.
Al museu s’hi poden trobar centraletes de telecomunicacions velles. N’hi havia de manuals petites (portàtils o no portàtils) i també de molt grans elèctriques
Actualment es pot fer molt més que això amb només… un ordinador, unes targes especials i el programa Asterisk. Si es posés tota l’evolució, hauria d’acabar amb un PC 🙂
Hi havia els telèfons que trobo molt divertits sense tecles. No és que “no es pugui trucar”, és que havies de parlar amb l’operadora per trucar. Un cop més, no tinc apuntats els anys tot i que allà ho vaig demanar. Però hi havia telèfons de diversos països que semblant molt diferents i eren de la mateixa època.
Hi havia, com no, un autèntic mans lliures! Crec que no era bluetooth… no n’estic ben segur.
Uns telèfons portables:
I un telèfon portàtil fet a casa per una persona Estoniana:
Aquest telèfon el va fer algú perquè els altres pesaven massa. Us imagineu? No sé què hagués fet ara, aquesta persona!
A un telèfon li van adaptar el teclat digital. Això sí que és fer evolucionar el sistema:
Els mega-cables promesos a l’entrada anterior:
Un walkman, més vell que el walkman que faig servir i el meu germà em diu que és massa vell:
Una de les primeres televisions en color:
Una última foto (pels més… vells, que sabran què és 🙂 )
Tinc més fotos però quedaria massa llarg.
Resumint: el museu molt interessant. Em va agradar, m’ho vaig passar molt bé. Un cop més, museus desconeguts normalment però que val la pena anar-hi.
PD: El nom original del museu és “Sideemuseum”. M’encanta aquest nom!
Leave a Reply