Fa uns dies passejava pel web -primer per la viquipèdia, després per arreu- buscant informació relacionada amb la Geografia. Els conceptes més importants, les escoles, els autors, la història de la disciplina.
Hi ha un munt de paraules que s’usen en geografia que pertanyen al registre culte, d’arrel llatina, i difícils de recordar. Són boniques, mireu, tenen molt bona sonoritat. Edafogènesi, geoide, azimutals, isohipses, isohietes, coroplètic, gnòmica, corològica, biòtop, biocenosi, pergelisol, gelifracció, crioturbació, solifluxió, xeròfil, coriàcies, màquia (és un tipus de matoll de l’area del Mediterrani, es veu que els maquis -guerriller- vénen d’aquí), manglar, coriolis, geostròfics. N’hi ha més, aquests són els més estranys que recordo.
També hi ha un munt d’autors-geògrafs des dels inicis dels temps de l’escriptura: Eratòstenes, Estrabó, Al-Idrisi, Ibn Batuta, Ibn Jaldún, Varenius, Humboldt, Ratzel, Ritter, Huttington, de la Blache, Sorre, Lacoste, Claval, i més i més.
I per descomptat, un munt de mots d’etimologies diverses per nombrar els rius, les muntanyes, els mars, estrets, penínsules, capitals, estats, ciutats, etc. d’arreu del món. P.e. uns pocs rius de la República Popular de la Xina: Chang Jiang, Huang He, Heilong Jiang, Zhu Jiang, Liao He, Hai He, Huai He, Yarlung Zangbo.
Però ja m’estic despistant del què volia dir. Em passa sovint. Tant clicar hipervincles, em quedo a la deriva. Desfés, desfés, desfés.
Deia que passejava per la viquipedia i vaig trobar un tresor. Hi havia una escola (molt estesa en el món anglosaxó) anomenada geografia quantitativa o nova geografia, que a principis dels anys 1950 va rebutjar els mètodes qualitatius i les descripcions de les regions en favor d’una matematització dels fets geogràfics. Durant els anys 60 i 70, com a reacció a aquests plantejament, sorgeixen: la geografia radical, la geografia humanista, i la geografia del comportament que són els corrents actuals més importants d’aquesta ciència. Com que el terme radical sempre m’ha resultat suggeridor, hi vull hiperenllaçar de seguida, però oh! no! en la wikipedia-cast, està en vemell arrg!
Relacionat amb això hi ha un autor en blau. David Harvey. Vajam què diu. (…) va començar a Anglaterra dins l’escola quantitativa, durant els anys 70 es trasllada als EEUU, aquí fa un gir de 180º. S’apropa a la geografia radical a través del desenvolupament de la teoria marxista. Manté una profunda sensibilitat social en l’anàlisi de l’espai. Fa una dura crítica als plantejaments de la filosofia postmoderna i analitza els límits del capitalisme en la teoria del desenvolupament geogràfic desigual. Arribats en aquest punt, em trec les manies i enllaço a la wikipedia en anglès.
Més i més informació. Estic impressionada! he descobert un tresor. Potser el dia que van explicar-lo a la carrera de forma tangencial, (d’això sí que n’estic segura) jo era a un altre lloc (al bar possiblement). La veritat és que no en sabia res.
Aquest senyor és un geògraf eminent, és viu, i pel que sembla un intel·lectual compromès. Entre d’altres llibres ha escrit: “El nou Imperialisme”, “La condició de la Postmodernitat”. Pel que he pogut esbrinar, ha vingut per Catalunya algun cop a conferenciar a les universitats. Si mai us assabenteu que ve, aviseu-me.
Aquí hi podreu trobar alguns textos:
– Entrevista a David Harvey i bibliografia (a la fàbrica)
– llibres de l’autor en anglès.
Leave a Reply