De Sant Celoni a Pineda una ruta en bici pel Montnegre-Corredor.

No és que estigui molt entrenada. De fet ho estic poc. Però a l’estiu és època de treure la pols a la bicicleta. La lligo a qualsevol cantonada de la ciutat i la combino amb el metro, el tren o la platja. Acabes suant de valent, però és ben gratificant.

El cap de setmana no és excusa quedar-se a casa ni avorrir-se. Consultes un parell de webs on recomanen rutes a peu o en bicicleta:
http://www.geocities.com/r_pinyol

http://www.rutabike.com/custom/route/route.php3?country=1&region=1
http://www.diba.es/parcsn/parcs/itineraris.asp?parc=0&m=160

I zas! ja la tens, és igual l’hora perquè es fa fosc ben tard. Vam arribar a Sant Celoni a les 13:00 hores, i un cop mullats a una font pública, comencem a rodar.

L’objectiu era fer part del GR-5 amb bicicleta. De Sant Celoni fins a St. Martí del Montnegre i després Hortsavinyà. I després Pineda de Mar. Aquesta és la ruta aproximada que vam seguir.

No dúiem mapa només les indicacions d’alguns rètols i de fites important. Però sabíem que en la direcció que havíem seguit es trobava la recompensa. Després d’una gran pujada sota el sol albirar el mar i tenir la certesa que en unes hores acabaríem dins un bany d’aigua salada.

És un paratge bonic el Montnegre un bosc Mediterrani sec d’alzines i pinedes. Això a la solana a la obaga hi ha castanyers i cireres d’arboç. És més humida, fresca.

En començar a causa de la calor i el desentrenament vam tenir alguns problemes. Sovint a les pujades hem de baixar de la bici. Ho anem combinant no és cap problema.
I les baixades espectaculars t’omplen de pols i d’esperança i després torna a pujar. Tants cops com calgui fins arribar al mar. La fita blava.

A les 19:00 érem a Pineda trepitjant la sorra de la platja com breus turistes de diumenge a l’estiu. Ens vam fer un fart de menjar pastissets de xocolata i vam beure a glopades una coca cola freda. Vaig passar gana i una mica de set durant la ruta perquè havíem fet un entrepà al tren i prou.

Però va ser gratificant la volta. I vam respirar un aire un poc més pur que el de Barcelona. I vam constatar, com d’altres vegades que tenim el país més bonic del món.
Una ruta molt recomanable per fer, això sí, de bon matí. Sense dificultat sense grans desnivells un poc seca, d’ànima mediterrània.