pintant…

Les últimes setmanes he escrit poc (a més tampoc tinc res mig apunt). Però comento alguns avenços a nivell de programari i altres coses (un no té temps per tot!)

Com que no tinc padrina (bé, o les meves padrines no escriuen a Pintant) explico una mica les coses de les últimes setmanes per si algú li interessa.
(més…)

Des del dia de St. Esteve que Pintant (i altres coses) està a un servidor nou. El vell… era força vell, un Pentium 2 450 MHz, discs de 60 GB per coses de la BIOS (crec que no podia afegir-hi cap controladora PCI per slots lliures), un disc del RAID mal-funcionant des de feia mesos, no podia connectar-hi coses amb USB 2.0, els ventiladors ara anaven i ara no… total, que ja era hora d’actualitzar-ho i això vaig fer.

El nou és força més potent, amb processador de 64 bits i altres coses modernes.

La meva intenció original era copiar tot el servidor vell al nou. Ho he fet en altres casos i ha anat bé (amb un tar + nc -es podria substituir nc per ssh, o amb eines com mondorescue).
(més…)

Un cop he acabat el Eschalon Book I, he aprofitat per a muntar un Media center a casa dels papis. Evidentment volia que fos un Linux aprofitant un PC semi-vell en desús, i no pas alguna solució tancada de maquinari i/o programari. Volia XFCE per a que la màquina tirés bé i fos usable pels de la casa, i Ubuntu o Debian per a que ho pugui administrar amb facilitat. A més, el sistema havia de llançar vídeo i àudio a qualsevol part de la casa, així com “recollir-lo” de la xarxa. A més havia de permetre gravar la programació de tele de tant en tant.

El principal valor afegit és que els continguts multimèdia recollits de la xarxa són ara fàcilment accessibles per a suplir les carències de la programació televisiva.

(més…)

Ho he sentit força vegades: el sistema operatiu Mac OS X és molt fàcil d’utilitzar, molt estable i és fantàstic.

Últimament he viscut dues situacions que m’han fet gràcia (reflexionar ja ho havia reflexionat fa temps, però ara puc caricaturitzar ).

Primer cas
El primer cas jo estava a casa un amic, havíem de baixar una ISO i gravar-la en un CD. Tenia dues opcions: o bé un portàtil Dell amb Windows o un Apple amb Mac OS X. Ja li vaig dir: de Mac quasi no en sé però ho faré amb el Mac, que dins els mals… menys mal.
(més…)

Miro el logo d’aquesta gent (no el poso a Pintant per a no embrutar el bloc) i no puc deixar de pensar en la ràbia que em fa i en el mal fet que està. Em pregunto si no sabés què representa, si pogués separar el significant del significat i observar-lo quam tabula rasa, si em faria la mateixa ràbia, poso la mà al foc en el nom del sí. Ara veig que en Cortell deia que és un logo excel·lent degut a que mostra el que hi ha realment al darrera. No puc dir que estigui d’acord amb ell, doncs no em referiré a la semiòtica que ell visualitza, sinó només a l’ús de diferents tipografies, majúscules i minúscules barrejades sense sentit aparent, una ‘A’ que punxa, unes lletres enganxades i d’altres no. Veure’l és pitjor que rascar amb les ungles la pissarra i d’altres pràctiques esgarrifoses que no escriuré doncs ja ho estic passant prou malament.

(més…)

Ed Schouten em mostrava tot il·lusionat els diferents xkcd, jo li traduïa el seu herrie al català i després al castellà, i ell estava tot content veient com el vim completava els msgtr dels seu musical-vi, comentant-ho amb el seu pare i mostrant-me alhora els xkcd. Alguns no els entenia, pel to sarcàstic en llengua anglesa, i d’altres em feien riure molt. Algun dia els volia compartir amb vosaltres, i just avui m’he adonat que hi ha una traducció no oficial al castellà.

(més…)