Fa temps que deixo poques propines als llocs (ni restaurants ni taxis, que són els llocs o serveis més habituals que utilitzo i on molta gent deixa propina).
Tal com diu un company de feina, ell quan va casa el client i arregla algun problema no espera pas propina! I ell no entén perquè està ben vist deixar-ne a altres llocs. És més, l’indigna que s’esperi que es pagui més que el què marca el tiquet o el taxímetre.
Personalment: als menús dels restaurants pago el què em demanen. Normalment facilito al màxim la feina dels cambrers: ajudant amb el què pugui com ara deixant bé els coberts perquè sigui fàcil de treure, moure el diari quan porten els plats, apropant els plats quan els volen agafar (si cal), etc. Entenc que si estic ben atès tornaré a aquest lloc i és un bon premi per ells! O bé, si és un lloc on no s’hi va sovint (lloc de pas o per dies excepcionals) el recomanaré i també serà positiu per ells. Diria que fins i tot més que deixant uns diners.
A la Vanguardia del dia 19 d’Abril parlaven dels temes de la propina. Es deia que les propines, en alguns llocs (Japó) són vistes com a «almoina», com si qui dona la propina tingués aires de superioritat respecte qui la rep. Ho entenc, i espero que qui treballa bé cobri més del seu propi cap que no qui treballa malament i no que jo hagi de fer de jutge.
Sé que hi ha països on la propina està ben instaurada i fins i tot hi ha definit certs percentatges. En aquests casos no tinc problema en deixar-la. Si cal deixar el 5% o 10% per cultura del país, tot i que no ho veig com un mètode normal, ho faig sense problemes. En canvi aquí a Catalunya ningú sap quan deixar! Personalment preferiria que apugessin el preu de tot un 5% o 10% i des d’allà agafar aquestes pagues extres, però no canviaré el món (si més no avui).
Algun cop (puntual) he tingut reals temptacions de deixar propina. Com he dit, ho he solucionat fent alguna recomanació a algun lloc.
També hi ha el problema de la quantitat. Ja sé que molts pocs fan un molt, però igualment si deixo/deixés propina no m’agrada deixar xavalla. Sinó alguna cosa decent. Tipus 10% del preu total. Ah! i tampoc m’agrada acabar d’arrodonir cap amunt. Si val 11.85 Euros espero pagar 11.85 i no 12 Euros. Altrament sembla que em sobrin els diners. I apart que no em sobren, un dia vaig anar a a Correus (on no accepten pagaments amb tarja!) i vaig pagar amb els últims cèntims que em quedaven a la cartera. Sort que no havia deixat cap propina, o bé potser hagués hagut d’anar corrents al caixer per agafar diners i pagar l’enviament. Em va anar de cèntims!
Per tant, si sou cambrers o taxistes i no rebeu propina, alguna gent ho fa perquè creu que hi ha unes tarifes a respectar i que el premi d’un bon servei és el boca-orella més que no deixar una xavalla.
Deixar o no deixar propines…
Fa temps que deixo poques propines als llocs (ni restaurants ni taxis, que són els llocs o serveis més habituals que utilitzo i on molta gent deixa propina). Tal com diu un company de feina, ell quan va casa el client i arregla algun problema no espe…
A mi em passa això de la sensació d’almoina quan me la donen a mi. Als bars i aquests llocs de tant en quant en deixo, poqueta cosa, per fer el gest, segurament, però en el fons no sóc pas de deixar-ne. En etapes d’anar a “casa” de clients i que a l’enllestir la feina et diguin “té això per fer unes birres amb els teus amics”, ho trobo molt lamentable i com una manera de controlar la meva vida (qui diu que m’agrada la birra i qui diu que tinc amics?) 😉 ara em passa amb iaies contentes de com explico les coses a les classes, que et fan allò que fan amb els nets i netes de “te això, per un cafè” i només els falta dir “i no li diguis a ta mare”.
Pagar propines és burgés. Llegeix Homenatge a Catalunya per veure què feien al respecte a la Barcelona llibertària.
Si ho vols veure des d’un punt de vista mercantil, pensa que les empreses no es cobren IVA entre elles, se’l dedueixen trimestralment (o no sé cada quan).
Pagar propines entre treballadors és el mateix, des del meu punt de vista, per tant, no es paguen excepte contades excepcions.
Salutacions.
Jo intento deixar les mínimes, només quan estic molt content amb el tracte que he tingut.
Però si el tracte ja ha sigut bo, la recompensa és que el proper dia hi tornaré (potser acompanyat per més gent).
Quan veig que em cobren coses que no he demanat –cosa que passa sovint– mai no en deixo.
Quan han cobrat 3,50 Eur per una cervesa (quan % és el marge??)
En deixo ben poques, clar.
Aquest estiu vaig fer un creuer i les propines estaven prohibides perquè els portaven problemes amb el personal que de vegades era “massa servicial”.
Llavors van implantar la propina estàndard. Només entrar al vaixell et donen una tarja de crèdit i amb allò fas les compres i d’allà et treuen cada dia més de 10 euros, no recordo quan. Un primer problema és que si vas en família, la propina li treuen a cada membre, cosa que no passaria sense el sistema de tarja, perquè la propina la donaria qui paga el menjar o el servei que convingui, i prou.
Naturalment no et diuen res d’això abans de pujar, i per sort et diuen que si vols pots pujar la quantitat establerta o baixar-la fins a zero.
No he pogut contestar abans, gràcies per tots els comentaris. Quin gust i quina vida.
I que curiós: sembla que gairebé ningú li agrada massa deixar propines. Ni qui les rep, com qui diu.
Així que res més, almenys no em sentiré tant culpable quan no en deixi 🙂 sabent que hi ha més gent igual que jo.
[…] fent el rebés del què la gent vol, i que a més objectivament molesta. Igual que passa amb les propines, tal com es pot veure als […]