pintant…

Ho comentava a l’excursió de Caliu a la Mola. Quan rebo correu brossa a la feina fins i tot m’agrada.

Per què m’agrada? Sóc massoca? Normalment, el 80% de correus útils de la feina són coses a fer (l’altre 20% són coses tipus “gràcies”, “ok”, etc. etc.). En sí no són “marrons”, però sí que són coses del tipus: hi ha un nou tiquet al sistema de tiquets (normalment s’en cuiden els meus companys), o bé algú que fa alguna pregunta de com tenir algun sistema, o un avís automàtic que una línia ha caigut, … vaja, coses de feina que poden interrompre la feina que un està fent i sol ser millor que l’altre part.
(més…)

La foto següent és d’una caixa fota a un hotel de Lviv, Ucraïna:

M’encanta l’avís que hi ha a dalt a l’esquerre (i que he mal-marcat amb el Gimp). Hi diu «No guardeu la clau dins la mateixa caixa!»
(més…)

M’estranya força que no hagi tocat aquest tema aquí a Pintant. És sobre la música massa forta a alguns locals (un altre dia potser tocarà sobre la gent que parla massa alt o fa massa soroll, hi ha gent «sorollosa»)

Bé, em costa molt estar a llocs on no pugui parlar amb un to de veu baix/normal. Quan dic normal vull dir sense cridar, ni haver de posar la boca a l’orella de l’altre persona. Especialment aquest últim cas (boca-orella) que es complica molt si volen parlar 3 persones. Crec que es pot aconseguir, posant dues orelles juntes i parlant allà, però no és massa usable. A més, amb música massa alta em costa molt pensar. Fins i tot em vaig comprar uns protectors auditius després d’una Euskal Party que la música estava tant forta que amb prou feines podia fer res de profit! (bé, el millor que feia era marxar de la zona de la música forta).
(més…)

Hi ha qui ho vol tot “ara ara!”. Sense saber esperar. Trobo força d’aquesta gent. Impacients, exigint-ho al moment. Curiosament exigeixen al moment el què han de rebre, però no el què han de donar (això seria una altra entrada, el tema de veure la palla a ull d’altri però no la viga a ull propi).

Doncs això, que em trobo amb gent que no sap esperar. Volen tot al moment. No cal! Jo estic gaudint el què vaig planificar fa cert temps. Avui he comprat uns llibres a Amazon… arribaran d’aquí uns dies, no cal impacientar-se. No cal exigir a Amazon que ho faci més ràpid i patir perquè ha tardat tres dies i no dos dies i mig. Sí que potser cal comprar els llibres abans d’acabar els anteriors, ja que sinó potser sí que ens impacientarem (planificació).
(més…)