pintant…

No sé si li ha passat a molta gent o no: vols enviar un email a algú i li envies a algú altre. O vols enviar-lo a algú d’una llista i l’envies a la llista sencera. Si teniu algun cas divertit el podeu comentar sense problemes.

Una vegada que tinc molt present: volia enviar un mail a l’amiga Eli (era un 30 de gener, o molt a finals de gener… del 2005!). Li vaig enviar a una professor d’universitat de mateix nom. Era el típic mail una mica tard de bon any, bons desitjos, petons, etc. no vaig veure l’errada fins que la professora em va dir que moltes gràcies però «penso que aquest mail no era per mi». Vaig anar corrent a llegir el mail a veure què havia escrit!
(més…)

Fa ja unes setmanes vaig canviar el disc dur del portàtil. Era de 80 GB, que estaria prou bé si no m’agradés portar les fotos amunt i avall, algunes pel·lícules i m’agrada no fer malabarismes amb discs USBs o borrar versions de codi font de programes per baixar-ne altres, etc.

Després de mirar vaig decidir comprar-me un de 500 GB, Hitachi també com que el que tenia. De moment n’estic molt content: la velocitat de transferència és gairebé el doble que l’anterior, no consumeix més Watts (segons l’especificació), no fa soroll, etc.
(més…)

Quan he comprat llibres a Amazon i m’els he hagut d’enviar a Catalunya sempre és un procés una mica llarg. Bàsicament consisteix en comptar les despeses d’enviament, pensar en que si un compra més llibres s’estalvia despeses, però clar, es gasta més diners. I llavors escollir l’enviament: un parell de dies i pagar més? O que tardi 2 o 3 setmanes i pagar menys?

El procés, a Catalunya, també pot incloure avisar a alguns amics que un farà una comanda a Amazon. Per si de cas algú ho volia fer, i repartir despeses d’enviament. Clar que llavors s’atrassa tot una mica, amb el «espera que ho miro», «estic pensant quin llibre», etc.
(més…)

Fa temps que havia pensat una cosa semblant, però al Fosdem algú ho va explicar encara millor (tristament no recordo qui): per escriure un llenguatge primer es llegeix. Per parlar primer s’escolta.

Bàsicament, primer llegim la lletra “a”, “e”, “i”… i quan sabem llegir una mica escrivim (sí, ja sé que en aquest cas hi ha el sistema motor per escriure que no val per llegir i altres «detalls»).
(més…)

Primera comparació: Dr. Dolittle

Fa un parell d’anys, amb la meva cosina, vàrem mirar la pel·lícula Dr. Dolittle. Bé, potser era la segona part però el principi és el mateix: l’actor principal parla amb els animals, i els animals li contesten

Jo li vaig dir a la meva cosina, que llavors devia tenir 5 o 6 anys, que això és el mateix que jo faig a la feina. Bàsicament parlo amb els ordinadors. Parlo un llenguatge que ells entenen, i em contesten d’una manera que jo entenc. No és tant especial com Dr. Dolittle perquè molta gent ho fa… però per la gent que no l’entén és sorpenen. Per la meva cosina, el Dr. Dolittle parla amb animals i el cosí Carles parla amb ordinadors, els hi dic «feu això» i fan això, o bé es queixen. O bé no m’entenen i fan una altra cosa, qui sap.
(més…)