pintant…

Some time ago I wrote how to setup MegaHAL to have some talks with “it”.

But, after that, I went one step further and I wrote a Pidgin (multinetwork -Jabber/XMPP, msn, etc.- Instant Messenger client,plugin) so MegaHAL can automatically answer some people. In other words: you can say “for this Instant Messenger account, when this contact writes to me Pidgin will automatically answer some text using MegaHAL”.

(Warning: some people can get upset if they think that they are talking with you but they are talking with MegaHAL. Even if MegaHAL learnt from you and the co-worker chat logs.)
(més…)

Megahal is a conversation simulator, free software, available as a package in Debian systems. This post will talk about how to use and train it. Not difficult, but the first time I was a bit confused.

First of all: install megahal:
apt-get install megahal
(or aptitude, compile from the source, etc.).

Then you can run megahal in the terminal, just typing megahal. It will probably show something like:

(més…)

Fa força anys que feia servir SVN. A la feina d’abans a Barcelona, ara a Mendeley, a casa per coses personals (qdacco, petits scripts, etc.), a Catux per la Catux-USB (és a dir, el 2004, ara fa uns 7 anys).

Fa dos setmanes a la feina vàrem (vaig) migrar de SVN a Git. L’equip Web ja fa un any o més que fa servir Git, l’equip escriptori hem tardat una mica més. Tradicionalment érem menys gent, i el cicle de versions més llarg amb la qual cosa era menys urgent.
(més…)

Cada any que vaig al Fosdem faig algun àpat al «Le Roy d’Espagne». Un dels motius que em fa gràcia és que els primers anys que vaig anar al Fosdem allà s’hi feia la festa de la cervesa. Ara la festa de la cervesa es fa a un altre lloc. Apart de la gràcia històrica perquè s’hi feia la festa de la cervesa el lloc tampoc té massa res especial, i és car (de fet potser el proper cop ja passaré d’anar-hi). A més a més diria que no fan gofres.

Bé, enguany, al rebre el tiquet vàrem veure:

(més…)

(apreteu a la foto per veure-la a mida real)

Fa unes setmanes, a la feina, vàrem fer un Hackday. Jo vaig pensar en ambientar-me. Per això vaig portar el portàtil de casa, una Gameboy vella (per fer un Tetris i inspirar-me). El dia abans vaig sentir a la ràdio que pel cap marxa molta escalfor, així que vaig pensar… em posaré la caputxa, a veure si tinc el cap més calent i programo millor. No va ser el cas de programar millor, però em van fer la foto, totalment de sorpresa (de fet no vaig veure quan me la feien). I cada cop que la miro ric!

Per cert, el hackday va ser molt divertit, i no només per la foto. Ja ho comentaré.

I un any més… ja he anat al Fosdem! I un cop més… estic impacient pel següent Fosdem. Ja en són 6 consecutius.

Què és Fosdem? Una conferència sobre programari lliure, de dissabte i diumenge (i divendres nit, per la festa de la cervesa) a Brusel·les. Típicament durant el febrer. Uns 5000 assistents, unes 15 xerrades a la vegada, etc. una passada.

Foto de lucbyhet.

L’any passat hi va haver un convidat que em va agradar moltíssim, per ser molt històric: Andrew Tanembaum, que va fer Minix, precursor de Linux. Una persona històrica, i genial poder tenir una foto al seu costat! I la xerrada molt divertida.
(més…)

Fa uns mesos volia, de varis blogs, enviar un mail de notificació a una llista de correu. Després de buscar una mica vaig trobar un programa que fa justament això: rss2mail. Despistat de mi primer buscava un «blog to email». El rss2mail va molt rebé, es pot configurar força, etc.
No inclou imatges però no és un problema.
(més…)

M’encanta els llocs que hi ha una aixeta d’aigua calenta (vermell) hi posen un avís: «Atenció: aigua calenta». Veure la foto, del neteja-mans:

(més…)

Buscant una altra cosa vaig trobar 36 activitats que els jueus no haurien/poden fer els dissabtes (Shabbat) (espero haver-ho entès bé!).
El llistat complet està a aquesta pàgina de la Wikipedia.

Em va xocar especialment que no poden apagar foc a no ser que que hi hagi alguna vida en perill. Però no poden apagar foc si «només» crema béns materials. Altres són curioses, molts es basen en no treballar.

Fa mesos vaig estar a l’aeroport de Dublín. Els sandvitxos que hi havia a la zona on estava eren molt cars… però havia vist un Boots uns 7 minuts caminant de la zona on esperava l’avió i vaig pensar en anar-hi, solen ser econòmics. A Londres hi ha molts Boots i solen tenir bons preus o ofertes interessants. És, en teoria, una para-farmàcia, però tenen bàsicament de tot.

Vaig anar i vaig comprar uns sandvitxos, amanida… i pensava si havia de comprar xocolata o no. Vaig pensar que no calia sempre comprar xocolata, que ja en compraria un altre dia. Quan estava pagant el noi em va dir que si agafar una xocolata (de fet la que pensava comprar) em sortiria tot més econòmic.

I sí, era correcte. Sense la xocolata valia 10 € però amb la xocolata valia 9 €! Hi ha ofertes ben curioses! (de casualitat havia agafat un parell de coses que amb la xocolata baixaven el preu per una oferta).

Ho vaig trobar curiòs… i me’n vaig alegrar!