pintant…

Ja ha passat un mes des dels dies de compra compulsiva d’objectes de regal. Els darrers records que tinc del Nadal són dels obsequis que aniré fent servir més o menys fins que m’oblidi que els tinc o es facin quotidians i vellets. Alguns em faran servei. I m’encanta rebre’n.

Ara estem novament en dies de compra compulsiva amb les rebaixes. Per qui no estigui esgotat ni arruïnat esperant la paga del gener com qui espera l’aigua a l’abril són una bona cosa. I és que cada any any en fem un gra massa. En el meu cas és exponencial i no se m’acut com aturar-ho.

(més…)

Thanks to Fran Hermoso for the translation.

.cat is a domain that identifies all the people, entities, associations and institutions that use or claim the Catalan language and culture.

It is a cultural domain because there is no administrative internationally recognized region that groups all Catalan speaking territories. Catalan people don’t have an state that can ask for a domain nor a territorial unity to identify us to the eyes of the world. The .cat domain has no boarders at this time.

(més…)

En l’anterior entrada volia explicar una cosa però vaig acabar “rajant” dels tertulians, que són uns espècimens a qui tinc especial tírria. D’aquí que em despistés d’allò que volia comentar.

Volia parlar de com és que em trobo sovint fent coses fora del comú. Sobretot relacionant-me amb persones fora del comú. M’agrada a gent entranya. Pot ser que la gent que jo trobo que és estranya ho és per la meva absoluta ignorància d’allò que ells entenen o fan. Però al gra. Que em torno a despistar.

(més…)

Sempre que faig alguna cosa fora del comú em sorprenc pensant: mai no viuré una cosa tan rara com aquesta… però un dia o un altre l’acabo superant. Ja ho espero.

Fa cosa d’un mes una antiga companya de feina em truca per dir-me que té una amiga que treballa a la tele local 8tv, de la mateixa corda que la Vanguardia, i dels mateixos propietaris també. I que aquesta noia està cercant gent per fer de públic en un programa en directe i opinar sobre l’okupació d’habitatges, locals i espais. Nota 1: Fa un mes era un tema de portada perquè acabaven de desallotjar La Makabra.

(més…)

Jo que vinc de família d’origen castellà no tenia l’afició, ni el costum, ni ho havia fet mai, ni els coneixia. I he de dir que em feia certa ràbia tanta moda de caçar bolets. Vull dir els programes de televisió, les guies dels diaris, i altres productes.

Ostres! però és que a banda del plaer de menjar-los, és un gust conèixer’ls, trobar-los, obsessionar-te i caminar i caminar pel bosc mentre passen les hores que ni te n’adones i ja has omplert mig cistell.

(més…)

Fa uns dies, Batakada Radioactiva un programa de ràdio Gràcia (107.7) ens van convidar a explicar el projecte de la llibreria Sirga. Primer vam fer una explicació breu per telèfon però com no vam tenir temps per res, ens van convidar a explicar-los-ho en persona el dilluns següent.

A més ens van arrencar una col·laboració setmanal, en la qual recomanarem algun llibre, algun autor o alguna llibreria i farem difusió del nostre “tinglado”.

(més…)

Aquestes setmanes estic il·lusionada amb un fet nou. És un canvi de feina. M’agrada canviar. Nova gent, nou lloc, noves tasques que esdevenen finalment rutines. Però com que tot just acabo de canviar encara no són rutines. És fantàstic.

(més…)

Aquest estiu ens hem fet un fart de sentir parlar d’això.

Allò que canvia és el rumb del “kaiuko” i que en aquell temps potser rebia un altre nom.
Una noia veneçolana em va parlar per primera vegada d’aquests episodis que il·lustra la fotografia.

(més…)

Alguns esdeveniments cal que siguin només durant  uns pocs dies l’any, ja que  poden afectar greument la salut i l’estat de consciència dels participants.

La festa major de Gràcia n’és un clar exemple. Podem dir que són, si més no, distretes. 

(més…)

Una de les poques oportunitats que tinc per fer una estada breu, intensa i ensopida (com la d’aquest any) al meu poble és a l’estiu.

Estrictament no és el meu poble. És on van néixer i viure els meus pares fins a la vintena. La meva àvia encara hi viu i també els oncles, cosins, la família extensa en general. És com cercar els orígens perquè tot em recorda d’on vinc i a qui m’assemblo. Sempre marxo d’allí amb recança però no m’hi estic mai massa temps.

(més…)