pintant…

Un cop he acabat el Eschalon Book I, he aprofitat per a muntar un Media center a casa dels papis. Evidentment volia que fos un Linux aprofitant un PC semi-vell en desús, i no pas alguna solució tancada de maquinari i/o programari. Volia XFCE per a que la màquina tirés bé i fos usable pels de la casa, i Ubuntu o Debian per a que ho pugui administrar amb facilitat. A més, el sistema havia de llançar vídeo i àudio a qualsevol part de la casa, així com “recollir-lo” de la xarxa. A més havia de permetre gravar la programació de tele de tant en tant.

El principal valor afegit és que els continguts multimèdia recollits de la xarxa són ara fàcilment accessibles per a suplir les carències de la programació televisiva.

(més…)

Miro el logo d’aquesta gent (no el poso a Pintant per a no embrutar el bloc) i no puc deixar de pensar en la ràbia que em fa i en el mal fet que està. Em pregunto si no sabés què representa, si pogués separar el significant del significat i observar-lo quam tabula rasa, si em faria la mateixa ràbia, poso la mà al foc en el nom del sí. Ara veig que en Cortell deia que és un logo excel·lent degut a que mostra el que hi ha realment al darrera. No puc dir que estigui d’acord amb ell, doncs no em referiré a la semiòtica que ell visualitza, sinó només a l’ús de diferents tipografies, majúscules i minúscules barrejades sense sentit aparent, una ‘A’ que punxa, unes lletres enganxades i d’altres no. Veure’l és pitjor que rascar amb les ungles la pissarra i d’altres pràctiques esgarrifoses que no escriuré doncs ja ho estic passant prou malament.

(més…)

Ed Schouten em mostrava tot il·lusionat els diferents xkcd, jo li traduïa el seu herrie al català i després al castellà, i ell estava tot content veient com el vim completava els msgtr dels seu musical-vi, comentant-ho amb el seu pare i mostrant-me alhora els xkcd. Alguns no els entenia, pel to sarcàstic en llengua anglesa, i d’altres em feien riure molt. Algun dia els volia compartir amb vosaltres, i just avui m’he adonat que hi ha una traducció no oficial al castellà.

(més…)

Després d’uns 30′ esborrant correus no desitjats que s’havien anat acumulant, he instal·lat l’Akismet i tret el Did you pass Math 2.5 (per cert, fixeu-vos en la perla que hi ha a “What’s new in 3.0?”).
He fet alguna prova amb l’Akismet i m’ha agradat força. Com a llicència, l’Akismet és GPL però com no es redistribueix, el codi no està accessible. Llàstima que no van preveure això quant es va escriure la GPL. Sabeu si la GPL3 incideix en això d’alguna manera?

Els pocs qui llegiu habitualment el que escric -potser tu n’ets un-, se n’haureu adonat de que acostumen a ser texts que relacionen diversos temes alhora sense aprofundir en cap i deixant que cadascú comenti per allà on vulgui. L’elecció del títol sempre és complicada i en el cas d’avui ha estat patètica.

(més…)

Visitant una església prop del Moncayo vaig estar mirant els confessionaris. Vaig pensar que potser quan es va aixecar el temple tenien més importància que ara. Potser amb la fam i les malalties es cometien més pecats. Potser ara que estem més acomodats ens confessaríem de “desitjar la dona del proïsme” (o l’home, que els manaments no els van pensar per una societat alliberada de discriminacions de gènere) i poca cosa més. Em ve al cap gent que sí que s’hauria de confessar de moltes coses, gent que per la seva professió de primera plana està obligada a mentir i a no rectificar, però insisteixo, crec que es peca menys.

Atenció que el text és llarg… fa molt que no escrivia…
(més…)

Quan ja tenia l’aquari ben maco:

El vaig portar a la tenda per a foradar-lo i així posar-li un “sumidero” (albelló) a sota. Un “sumidero” és un altre aquari convertit en multifiltre.

(més…)

Des del moment en que he tornat a jugar (passats els meus 7 anys d’absència) i amb la mentalitat oberta que enganxem amb el Linux, i que tractem d’aplicar a tot arreu, m’he adonat de que vull que els meus companys d’equip em guanyin i vull explicar-lis com han de fer-ho.

(més…)

Llegint de la Mercè Molist un article al voltant de la seva metamorfosi final cap al programari lliure, em va sorprendre això (en referència al pringao-howto (o Windows-es-fácil-Howto))

Cuando usaba Windows, tenía un sólo “pringao” al que debía recurrir para todo tipo de problemas, pues es difícil encontrar “pringaos” de Windows. O sea: el SO me hacía dependiente de una sola persona, a quién le debía todo, lo que me llevaba a comidas de tarro: ¿Soy su amiga porque me arregla el ordenador, porque me gusta como amigo, las dos cosas? Con Linux, tengo un montón de “pringaos”, especializados por temas. Cuando necesito ayuda básica, voy a una lista, cuando preciso ayuda avanzada, voy a otra, etc. La dependencia se difumina cuando hay muchos “pringaos” para escoger y puedes ser amiga de quien te apetezca, a cambio de nada que no quieras dar.

(més…)

Com sabeu el projecte Compiz i el Beryl es van fusionar. De fet Beryl era una mena de fork de mal gust quant a ètica, però que va treure tot tipus de plugins per a que bavegem. Per altra banda, Compiz, el projecte original, és desenvolupava de forma més lenta, però segura.

No us perdeu el vídeo de Compiz-Fusion, l’escriptori de Linux ara!