Tot i que són imatges que fan molta ràbia de veure, crec que val la pena mostrar-les per tractar d’entendre en quina societat han estat educats els nostres pares-avis. Val a dir que això prové d’un arxiu que m’han passat per correu, espero que no sigui un fake.
Si a El retorn de l’aquari us parlava de que un aquari marí és hacker, s’administra i es pot actualitzar, ara passo a comentar la primera actualizació: T5
(A la foto un Centropygea Argi passant per damunt d’una montipora i apropant-se a un corall de bolet vermell)
Recentment m’he comprat el IBM X60s. Tant petit que no té CD, però no el necessito, doncs no uso el CD/DVD gairebé mai, i si el necessito tinc el vell portàtil, que s’ha reciclat en un equip multimèdia. En l’únic moment on necessitaré el CD és en la instal·lació d’un sistema operatiu que funcioni, doncs el que ve de sèrie…
Així aquesta entrada només vol comentar breument com he instal·lat L’Ubuntu Linux 7.04 (Feisty) doncs no té CD i donava algun problema.
No crec en Déu, almenys no crec en que puguis esperar-nos allà dalt fins que arribi la nostra hora. Crec que quan físicament no hi som, revivim en els records dels altres. Diuen que cal plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Tres maneres de continuar. Tu has fet les tres coses, i a més has ajudat, il·lusionat i rigut amb qui t’envolta, t’hi has sentit orgullós, i ens fas sentir afortunats. No t’oblidem, Alberto.
[mode="sarcasme" status=ON]
Ahir vaig volar segur. Quant de plaer! Podies mirar a banda i banda, perquè ningú portava cap mena de líquid que pogués provocar una explosió que incinerés l’avió. Com a mínim, ningú el va poder pujar, tot i que després les safates de vol els venien al mateix avió.
A Càdis em van regalar un lot de productes de la terra que va ser alertat per la màquina de l’aeroport de Sevilla com a “altament perillós”, és clar, era oli d’oliva verge!! Quina sort que vaig tenir que simplement llençant-lo a les escombraries o regalant-lo a algú altre ja n’hi havia prou. No em van processar ni despullar ni torturar, i això que portava instrumentació d’assassí en massa. Em va saber greu pel noi a qui li vaig regalar, potser ja no està viu, potser els seus familiars o propers ja no hi són.
Si un dia em vaig preparar per l’esdeveniment, ara escric per a mostrar el ús que faig d’aquest artilugi el -Nokia 770- que ens té enamorats a uns quants dels que llegeixen Pintant i a una bona part del món del programari lliure en general. En aquesta ocasió no escriure una de les meves clàssiques parrafades, sinó que em limitaré a llistar els programes que més uso, i especialment ara que alguns han avançat força.
(més…)
Fotograma a fotograma, El Laberinto del Fauno, discorria entre dues trames totalment diferenciades. Una d’elles vinculada a la guerra civil que hem viscut, l’altra, a una aventura de fantasia i natura capritxosa.
La segona de les trames es decorava amb bèsties rares i lletges, però justes. La història de guerra, en canvi, és protagonitzada per homes elevats, nets i polits, però plens d’hipocresia, injustos i liderats per un sanguinari.
El meu nom és gambeta. El dissabte al dematí estava tranquil·lament amb unes amigues a un local del centre, quan va venir un noi i es va fixar en mi. De seguida vaig mostrar els meus colors, i em vaig posar ben dreta per a que m’escollís a mi.
