pintant…

Després d’un any, finalment em vaig decidir a treure el llit de sorra (DSB) de l’aquari. El DSB és una de les parts més controvertides dels aquaris d’aigua salada, doncs hi ha acèrrims defensors, especialment el señor de las arenas, detractors i altres dubtosos, …, i només hi ha un llibre. Entre els que no es defineixen per uns o altres, es creu que si no tens DSB, doncs menys possibilitat de perill.

(més…)

Tenim al cap que els leds substituiran ben aviat la resta d’il·luminacions, però no sabem quan succeirà. De la mateixa manera, els malalts dels aquaris parlem contínuament del tema però la migració és molt lenta. Tant lenta que crec que soc el primer de l’estat: “Saludos y suerte. El mundo es de los valientes. Sin duda.”; Enquesta il·luminacions.

(més…)

(més…)

Quan ja tenia l’aquari ben maco:

El vaig portar a la tenda per a foradar-lo i així posar-li un “sumidero” (albelló) a sota. Un “sumidero” és un altre aquari convertit en multifiltre.

(més…)

Si a El retorn de l’aquari us parlava de que un aquari marí és hacker, s’administra i es pot actualitzar, ara passo a comentar la primera actualizació: T5

(A la foto un Centropygea Argi passant per damunt d’una montipora i apropant-se a un corall de bolet vermell)

(més…)

(més…)

El meu nom és gambeta. El dissabte al dematí estava tranquil·lament amb unes amigues a un local del centre, quan va venir un noi i es va fixar en mi. De seguida vaig mostrar els meus colors, i em vaig posar ben dreta per a que m’escollís a mi.

(més…)

Sembla que hi ha moments en que la vida torna a passar per davant. Determinades situacions et fan que et plantegis recuperar raconets que creies oblidats, en el meu cas, puc certificar-ho amb el tennis de taula, i ara amb el Retorn de l’Aquari.

Vaig passar una bona pila d’anys acompanyat d’un aquari d’aigua dolça de 84 litres. Va donar moltes alegries, així com va ajudar a afrontar les primeres decepcions. “Finalment” va quedar desterrat a un soterrani mentre cursava la meitat de la carrera.

Per diversos motius que no són descrits aquí, em torno a interessar pel món del peix-de-contemplació, i el primer que cal fer és decidir-se per:

• Aigua freda: aquells peixos grossos immortals que tenen uns ulls tan sortits que sembla que si xoquen amb la paret de la peixera (rodona normalment) la trencaran en mil trossos. Encara que si fos així, segur que continuarien vivint al terra del menjador durant mesos. El pitjor d’aquests peixos és sens dubte la varietat, es fa avorrit el pensar en que només n’hi ha de dues o tres classes, igual com alguns locals de Cuba, on només podies demanar: Cuba-libre, o Coca Cola o Havana Club, està bé per uns dies, però aviat vols un Gin-tonic o cervesa o suc de llimona amb sucre.
• Aigua dolça: peixos tropicals normalment de petita mida (excepte els escalars i els gouramis) que s’han de tractar amb més compte. Aquests són molt variats i es configuren en un aquari que té unes prestacions superiors (aquari paral·lelepípede amb filtre, escalfador, termòmetre) i on apareixen uns rols diferenciats entre els seus inquilins: peixos que netegen els vidres, peixos que netegen el terra, plantes que col·laboren en l’intercanvi gasós, … i on apareix la possibilitat de la cria, doncs els Guppis, els platis i els xifus són propensos a criar a la primavera.
• Aigua marina: la mar… a casa teva. Coralls (tous i durs), cavallets de mar, gambes, estrelletes, els peixos dels color més vius que hageu pogut veure, … En aquest cas parlem d’un aquari molt més complet i car, i d’un ecosistema entre tot el que hi habita de manera que exceptuant els peixos que en la seva majoria mengen i fan les seves necessitats, gairebé tot el que hi ha contribueix en l’habitat.

(més…)