En el meu cas, el DSB no donava tant aliment com esperava, doncs alguns peixos que haurien d’aprofitar-se’n, no hi menjaven prou (potser també per culpa de l’estrelleta blanca). A més, els nitrats no estaven tan baixos com voldria.

Un cop tret, els nitrats han baixat molt, i l’espai disponible ha augmentat considerablement. Ara tinc gairebé un “bare bottom”, doncs al terra pràcticament no hi ha arena, cosa que en el mundillo és força friki.

Aquí les fotillos (clic per a ampliar):

I un vídeo de mala qualitat:

Aquaillumination reef 300l, now DSB off from xavi on Vimeo.

com tenia una clara carència lumínica que a més suposava un perill per a la salut dels de dins i els de fora, vaig decidir tirar-me a la piscina i comprar una llum de leds de 2800$. Seguint les recomanacions del Carles, vaig ser pacient, i les llums van arribar. 1 hora més tard, es va fer la llum.

Discuteixo a continuació alguns aspectes de la llum i perdoneu que pugui semblar una informació comercial:

• Fa molta llum: si et cal molta llum, ja saps
• Regulable: El % de blanc i de blau és regulable manual i automàticament
• És actualitzable: esta dissenyada per aquest motiu
• És ampliable: pots treure i posar mòduls per a adapta-ho a d’altres urnes
• Llums i ombres: com és modular pots posar més llum a uns llocs i menys a d’altres en funció de la salut dels que hi viuen o d’estètica
• No fa mal als coralls: doncs la pots regular amb la intensitat que vulguis, facilitar adaptacions i no conté rajos perjudicials per als seus teixits
• Ajuda en la regulació de la temperatura: no calenta quasi l’aigua i si són dies molt calurosos sempre la regular
• Els animals s’hi troben més còmodes: com es fa de dia i de nit de forma gradual, els peixos tenen temps d’amagar-se, els coralls s’obren tranquil·lament, …
• Estimula la reproducció: com més real sigui la lluna millor, i més en aquest cas que es pot configurar per a que segueixi el calendari lunar
• La llum és molt vertical, el que fa que no molesta a qui observa i no s’hi fan algues al vidre, que vulguis que no, és una altra ventatja

La discussió del preu es mereix un apartat a part:
És cara, però no tant: tot i que em va picar 2800$ (bé, una mica menys perquè la vaig comprar quan “la fixture estava retailed”). Cal afegir l’enviament i les taxes de duana de 400€ (què majos). Per altra banda, el bon moment de l’euro, o mal moment del dolar, el fet que no calgui tocar-les en 5-10 anys (no està clar quan duraran sense cap canvi), ni tampoc calgui de refrigerador per a l’aigua doncs no l’escalfen, així com la disminució de la factura elèctrica (que a més ara és “més social”) pel baix consum i per la omissió del refrigerador són aspectes que fan girar la balança. Així que pica molt als dits quan la compres, però crec que a la llarga surt a compte.

I la satisfacció de qui l’observa? ens oblidàvem de l’aquariòfil. Aquest és un regal també per a ell/a

Finalment, un vídeo jugant amb les llums (ho sento pel flash)

Doncs ja veureu a l’agost, que hi haurà més novetats

PD. Com ha millorat el WordPress respecte l’anterior actualització.

El vaig portar a la tenda per a foradar-lo i així posar-li un “sumidero” (albelló) a sota. Un “sumidero” és un altre aquari convertit en multifiltre.

El primer que vaig fer és posar tot el que tenia, excepte la sorra, a la banyera:

Però un cop a la tenda, al costat del meu, n’hi havia un de més gros, més maco, amb la paret frontal recta (no mareja) i ja foradat… com tenia clar que un dia tindria un aquari així, i ja ho tenia tot a la banyera, baix decidir-me per l’upgrade. El més maco va ser pujar tot el que anireu veient (inclos 500l d’aigua) per les escales 4 pisos.

Aquest és l’espai on hi havia l’aquari 2.0 i ara entrava el nou:

El Toni d’Acuapasion em va ajudar

Ara ja hi ha a dalt una mica de roca, sorra i aigua torba. Al “sumidero” hi ha els peixos, roca i corall, i jo ja em puc dutxar després de casi 4 dies.

El pallasso va agafar una infecció l’ull i no hi veia durant uns 6 dies. No va menjar res, però va resistir. Ara està com nou.

L’aquari ja agafa la forma desitjada per a tapar el tub vertical de l’esquerra, que hi hagi un escull de corall, i un llit de sorra profund DSB a l’altra banda

Però pujant algunes roques, el Bodianus ha pujat amagat fent apnea en una d’elles. El susto que em vaig pegar quan el vaig veure dalt.

Després van pujar alguns altres habitants…

Continua agafant forma

Compro Skimmer (escumador de proteïnes), alga chaetomorpha i alguna alga més (per a filtrar Nitrats i fosfats), llum per les algues per la nit (si la llum de les algues es posa invertida amb la de l’aquari s’estabilitza el PH i no hi ha baixada d’oxigen per la nit).

Els primers problemes que em trobo són que l’alga es mor, i havent variat llum i corrent, crec que li falta ferro. Caldrà arreglar-ho aviat

I l’altre problema és que el Bodianus es mostra molt agressiu i territorial, no deixa menjar als demés peixos (el Torpedo està anorèxic) i es nota molt mal rotllo pel tanc. Com va pujar el primer i va estar uns 3 dies sol, es pensa que tot és seu:

El vaig poder caçar i tornar a la tenda. Ara tothom està tranquil, tothom ve a demanar menjar, tot és felicitat… A més, el Bodianus es menjava (com tot làbrid) els primers cucets que van sortint al llit de sorra, i així, aquest mai servirà pel que l’he posat.

Finalment alguns detalls de com ha quedat l’obra:

Els actinodiscus acompanyats del Gobi clown i d’un pallasso:

El llit de sorra profund comença a ser colonitzat per cucets, que seran menjar per coralls i peixos, i ajudaran a separar metalls pesants de l’aquari, filtració de nitrats…

Aquí una alveopora acompanyada d’una gambeta (ara n’hi ha 3) i d’un Green Chromis (també n’hi ha 3)

Vista de l’escull, us presento 2 dels 4 peixos pijama. En primer pla podeu veure el Torpedo (peix falcó Oxycirrhites typus) encara anorèxic. Al pobre li costa menjar, el mira, però no s’el menja conseqüència del bullying del bodianus.

Ermità al cim del món (9C+), amb Centropygea Argi a baix a la dreta.

Mirada a càmara

Dues vistes de l’aquari complet (300l [120x50x50] més “sumidero” de 200)

(A la foto un Centropygea Argi passant per damunt d’una montipora i apropant-se a un corall de bolet vermell)

1. La il·luminació amb que vaig iniciar va ser amb PLs, que és el més barat. Em vaig prometre no comprar una il·lumnicació superior fins passats 6 mesos.
2. 3 mesos més tard vaig preguntar como qui no vol la cosa, i em van dir que en uns quinze dies tindrien unes llums de més qualitat: T5, a un preu molt barat.
3. quinze dies més tard (uns segons amunt o avall) em trobava a la tenda (LFS Local Fish Store als foros) preguntant per la llum, i el crack de la tenda portava una llum japonesa a les mans. La meva pregunta va ser algo com: “Us han arribat ja les llums T5 econòmiques” i ell em va respondre: “Esta es tu luz!”. Així vaig ser el primer comprador, i tal com vaig arribar a casa la vaig instal·lar.

Suposo que us preguntareu… i per què més llum? doncs perquè moltes de les coses que viuen allà dins, com els coralls durs, per exemple, s’alimenten de grans quantitats de llum. Així amb la llum em vaig emportar aquesta montípora:

A la foto no està molt maca, però crec que ara és quan està començant a agafar el color… a veure si en un mes puc posar fotos bones.

Poc després vaig agafar aquesta Stylophora, que sembla que li faltava una mica de llum i em va obligar a posar també la llum PL anterior:

Aquesta… no recordo ara (però demà ho miro i ho actualitzo):

I aquests altres coralls durs:

Vaig haver de tornar l’eriçó doncs es menjava tota la roca (i la feinada que vaig tenir per a tornar-lo)

Com l’eriçó era l’únic que es menjava les algues: cyanobacteria, vaig comprar una altra bomba d’aigua (una mini-actualització), dirigint l’antiga (poc potent) cap al terra, i la nova (més potent) cap a la superfície per a que s’oxigeni bé tot. A més vaig comprar un animal únic al món: l’estrella de 4 puntes (un parell de mesos més tard… encara no li ha crescut la 5a pota)

Tres programadors de llum manuals em van petar des que vaig comprar el T5, llavors vaig comprar un digital i ja no va fallar més, cosa que reforça que l’amperatge que indiquen que toleren no és una dada real, doncs en ambdós casos era similar. El problema és que les tres vegades que va petar, es va quedar la llum oberta tot el cap de setmana… tot un “barra lliure” per la cyanobacteria.

Després vaig agafar-me una anèmona amb la idea de que el pallasset que vaig comprar l’acollís, però de moment no ho fa. L’anèmona la vaig anomenar ane perquè és mona. Per cert, anèmona i anomenar són molt propers

El submarí (peix groc) es va morir. Segons el de la tenda, “sempre hi ha un motiu”. De moment hi ha dues línies d’investigació:

1. Se l’ha menjat l’ane
2. Un cop vag comprar l’iman per a netejar bé el vidre, i vaig netejar per darrera, ell es començava a reflexar en llocs on abans no ho feia, i com el làbrid canari quan arriba a adult té per costum lluitar a mort amb algú de la mateixa mida i espècie, es va enfrontar amb el pitjor enemic, que només va descansar quan ell ho va fer.

Acabo posant algunes fotos:

Gambeta i flama al backstage:

Xènia i torpedo:

el nou Zoanthus sociatus:

Vistes de l’aquari:

(La majoria de les fotos es poden ampliar fent clic a sobre)