pintant…

A la feina que tinc actualment tinc una part molt important de programació. Em diuen quin ha de ser el resultat final però no em diuen com fer-ho, així que haig de pensar quina és la millor manera abans de fer-ho.

Apart, una cosa que normalment intento fer és intentar aprendre dels meus errors (siguin programant o amb el què sigui). Així cada cop tinc errors diferents, no els mateixos. És més divertit així!

Durant l’última tasca de programar he aprés diverses coses que podria escriure com a lemes o grans frases, igual que fan com a resum al llibre “The Practice of Programming” (frases tipus “Re-escriu el mal codi, no el comentis” o les molt bones també The Zen of Python (enllaç recomanat)

El què em vaig trobar i enumeraré no ho he vist directament a aquests llocs, segurament per ser molt bàsic o senzillament estar escrit de diferent manera. Ho comentaré aquí per si és d’ajuda a algú.

A més notar que la part d’aquesta entrada és aplicable a molts àmbits de la vida, no només a la programació. En serio!

A continuació escric quatre frases i desenvolupo una mica la idea que voldria explicar.

(més…)

(Ull! entrada una mica tècnica i de llargada el triple del normal!)

Fa massa dies que no escric. No és que deixi l’informàtica sinó que he estat fent una nova versió del programa qdacco. Per Setmana Santa passada ja vaig escriure alguna referència al programa.

La nova versió ha estat especialment moguda. Per setmana Santa passada vaig fer (amb l’ajuda del Jordi) la versió 0.4 amb Qt 3.x, amb la mateixa versió que l’havia començat mig any abans. Vaig pensar que a l’estiu durant l’Euskal Encounter en faria una nova versió, amb unes noves funcionalitats i la migració a Qt 4. Pensava que la migració a Qt 4 seria “fàcil” (qüestió d’hores, 4 o 6, per aprendre diferències i fer la migració). Durant l’Euskal ho vaig intentar i no vaig poder, tampoc vaig tenir el temps i concentració suficients. Però ja hi vaig estar unes quantes hores.
(més…)

(continua de l’entrada anterior d’Estònia)

Catalunya i Espanya

Un tema que m’ha sorprès força és el què coneixen de Catalunya i Espanya. Ja em va passar un altre cop que vaig anar a Estònia, vaig tornar amb la sensació de “necessito llegir un llibre d’història d’Espanya i Catalunya, que em fan preguntes que (quasi) no sé contestar”. El noi Txec en sap especialment (bé, sap de molts temes!). El cap de finances també està molt el dia. Els dos em demanàvem coses com què va passar amb el referèndum, si opino que Catalunya aconseguirà independència i quan, que si el català amunt i avall, sabien que a Andorra és l’únic país on el català és llengua oficial, etc. i preguntes sobre l’Espanya medieval, d’on ve la separació Catalunya/Espanya i per què, i què ho fa que Portugal està separat, quines llengües hi ha, etc.
(més…)

Cap a l’Abril a casa/oficina del meu pare vàrem comprar el domini pina.cat. Bé, no? Ho vàrem fer a Nominalia, semblava que tenia un preu semblant a altres i era català. El preu no incloïa els DNS’s, però les tarifes eren fàcils d’entendre el què incloïen i el què no incloïen (n’hi havia altres que hi havia feina per saber si els DNS’s anaven a part o amb el preu). Tampoc ho pagava de la meva butxaca, sinó segurament m’hagués esperat i m’hagués acollit a la promoció de St. Jordi o altres, igual que vàrem fer amb Pintant. Però la “política d’empresa” va ser no esperar.

Nominalia, no sé perquè, mai no m’havia caigut bé. Sempre m’havien semblat cars, des de temps immemorials. Però sense raó aparent, així que tampoc hauria d’importar massa les manies personals per escollir allà on compràvem el domini.
(més…)

No ho havia comentat per aquí, tot i que ja ho vaig comentar a diversa gent. Fa aproximadament una setmana que estic a Estònia, treballant i vivint-hi. Almenys per 4 mesos aprox., i llavors tornaré. Com una experiència de final d’estudis, per treballar, etc. Ja sabeu que hi havia anat 2 cops i és un país que m’agrada, i fa anys que tenia pendent d’anar algun lloc a l’acabar els estudis.

Estònia és un païs fred. L’any passat van arribar a -30ºC, però aquesta any “no toca”. Plou força, podeu veure dades anuals a aquesta pàgina (de la capital d’Estònia, Tallinn. Altres llocs són força més freds). És a dir, sembla que d’aquí un mes i mig o dos mesos hauré de conviure amb neu contínuament i molt de fred. Volia anar a un lloc ben diferent, crec que dins Europa és un pais molt diferent!
(més…)

A l’Euskal Party (ja n’havia parlat) es va fer un debat sobre disseny de pàgines Web i temes semblant. No hi havia un ponent com a tal, sinó que el públic va anar col·laborant i parlant del tema, oferint experiències ja sigui des del punt de vista de dissenyadors com d’usuaris.

Vaig treure el tema del Flash, ja comentat també a Pintant i a Bitassa a Lloure diverses vegades (una, dos i tres).

Durant aquell debat van sorgir molts problemes. Molts cops el debat anava als problemes tècnics, malauradament. El Flash mal usat (o sobre-utilitzat) a moltes Webs té incomoditats pels usuaris. Molts cops no es pot fer un simple copiar-enganxar, no es pot imprimir, no es poden fer enllaços a punts concrets de la Web, etc.

(més…)

No tinc paraules per descriure el què ha està fent el Jordi aquests dies. Tampoc sé com pagar-li, així que faig un “petit homenatge” aquí.

En context: el Jordi és el meu germà, el de “La Saga Pina” ja comentat entrades anteriors (i curiosament, una persona que no llegeix el blog em va comentar que “sou la Saga Pina”, així que potser que deixi de fer broma amb el nom i va en sèrio).

Doncs el Jordi fa vacances de l’escola. Molta gent quan fa vacances de l’escola i està amb l’ordinador només baixa coses i instal·la programes, apart de xatejar amb quin veurà més tard.

(més…)

Hi ha qui utilitza el Programari Lliure (d’ara en endavant, PL) perquè està d’acord amb la seva filosofia. Aquesta gent fa servir el PL independentment de qüestions tècniques, econòmiques, seguretat, etc. i ho fa, en gran mesura, per qüestions ètiques.

Per altra banda, hi ha qui defensa el PL perquè “és millor” (tècnicament, solen afegir. També a vegades hi posen “econòmicament” i altres adjectius, en excepció de senyalar la importància de la llibertat en sí)

Qui utilitza aquests últims arguments té molt fàcil explicar a la gent/vendre: es fan unes proves de rendiment i a veure qui va més ràpid. Es fan estudis i veure quin és més estable. També, s’agafa el número d’errades de seguretat dels últims X mesos, es pondera amb la gravetat i s’arriba a la conclusió que el PL és millor.

(més…)

Memòria caché o memòria cau? cookies o galetes? maquinari o hardware? mouse, ratolí o rateta?

Fa uns 7 o 8 anys aprox. en Jordi Vendrell (al cel sia, des del 2001) junt amb en Vicent Partal feien el programa l’Internauta, encara en emissió, i ells utilitzaven les paraules “ferralla” i “pensalla” (per maquinari i programari).

Jo llavors me’n reia d’ells. Sí sí, jo pensava que calia fer servir “hardware” i “software” i no traduir aquestes paraules al català. Em sonaven fatal.
(més…)

Breument: ja vaig tornar d’Estònia i Letònia, i avui he arribat a l’Euskal Party (a Barakaldo, al costat de Bilbao). Dilluns faig la xerrada de Python+Qt a l’Euskal, si hi ha algun lector de Pintant serà benvingut

Introducció (Estònia/Letònia)

He estat uns 10 dies per Estònia i Letònia. Estònia ja ho coneixia, clar que no tot. Com a dada curiosa, de la capital (Tallinn) a la ciutat més a l’est (Narva) hi ha només uns 200 Km. Fins a Riga, capital de Letònia, hi ha només 300 Km.

És un país petit, però encantador.. Ja n’havia parlat fa mesos. Una altra curiositat: quasi tot en Estonià. 1.4 milions d’habitants, i tenen les revistes en estonià, els prospectes dels medicaments, dels menjars, etc. Aquí en canvi, amb 7 milions d’habitants sembla que els prospectes han d’estar en castellà perquè sinó no surt a compte, les revistes es fan en castellà per tenir més lectors, etc.

(més…)