Hi ha força llocs a Internet que abans de dir coses d’aquestes diuen «SPOILER», així qui ho vol llegir ho fa, i qui no ho vol llegir no ho fa.

Fa unes setmanes vaig anar a veure «The Mousetrap», porta 58 anys en cartell, escrit per Agatha Christie.

Bé doncs, estava a la pàgina de la Wikipedia anglesa llegint sobre l’obra. Normalment abans de veure alguna obra de teatre m’informo de l’argument, de l’època on passa, qui l’ha escrit, etc. només per ajudar a contextualitzar una mica.

El tema més principal de l’obra és qui és l’assassí. És el suspens durant l’obra… i la Wikipedia ho diu ben clar! Ok, canto un «mea culpa», no hagués hagut de llegir la secció que es titulava «trama», però és que per mí trama seria «Aquesta obra passa a un hotel, on hi ha una parella que porten l’hotel acabat d’obrir, reben 6 o 7 clients, hi ha un assassinat, bla bla bla» no «Hi ha un suspens molt gran, i al final se sap que l’assassí és XX».

Evidentment, a la pàgina de discusió de la Wikipedia està més que discutit. Diuen que és una enciclopèdia i no per recol·lectar informació i que qui no vulgui saber aquestes coses que no es llegeixi l’article. No ho veig clar, i posar «spoiler» en un cas tant gran crec que estaria bé. I tampoc és un cas dubtós…

De fet, quan acaba l’obra, es demana explícitament que no es comparteixi amb altra gent qui és l’assassí, i que això és una tradició no compartir-ho, etc.

El tema Fosdem ja està parlat a molts llocs, amb fotos, etc. bàsicament són dos dies de conferències (més de 250 xerrades) a Brussel·les, amb més de 5000 assistents. Xerrades normalment tècniques, assistents més «geeks» que «encorbatats». Dels que menjar un entrepà dos dies no passa res, i encara millor que seure a una taula no fos cas que ens perdéssim alguna xerrada!

Les xerrades estan disponibles a http://video.fosdem.org/2010/. Recomano la d’en Andrew S. Tanenbaum: creador de Minix, en certa manera precursor de Linux (en certa manera dic). Una xerrada molt divertida tot i ser un tema complicat. La xerrada allà em va passar volant i la sorpresa ha estat quan vaig baixar el vídeo, que és més llarg del què esperava. Hi havia moments tant divertits com si estigués veient en Pepe Rubianes o espectacles semblants, plorant de riure. Molt més sent-hi que no mirant-ho per vídeo, cal dir. Ah, el minut 20 explicant el servidor de reencarnació ho trobo molt bé, apart d’altres moments estel·lars.

Una altra xerrada interessant fins i tot si estrictament no interessa el tema és era la d’en Greg Kroah-Hartman. M’agraden les xerrades amb terminals i fent feina, explicant experiències, etc. El vídeo també està disponible. És sobre pegats al Kernel.

Bé, i moltes més que van estar MOLT bé, moltes que no vaig poder-hi anar perquè se solapen, etc.

Per cert, anècdota Fosdem: estar divendres al metro, mirant el mapa sense saber com agafar-lo. S’acosta una persona a veure si sé com es va a algun lloc i sí que ho sabia (el què no sabia era com anar al meu lloc!). S’acosta un altre i demana una altra cosa que també sé. Amb el primer de seguida em diu si no sóc de Brussel·les i dic que no, però que hi he estat abans… i ell diu el mateix. Fins que, evidentment, ens adonem que els dos estem pel Fosdem!

Ah, i penso que el Fosdem d’aquí 30 o 40 anys hi haurà força gent més gran. Vaja, jo amb 60 o 70 anys potser hi aniré i alguns quants més que ara hi van potser també hi aniran. Veurem com va llavors. Ens hi veiem!

• Roma – Ciutat del Vaticà: els centres estan a 2.49 Km (clar que una està dins de l’altre)
• Bratislava (Eslovàquia) – Viena (Austria): dos capitals a només 55 Km.
• Amman (Regne de Jordània) – Jerusalem (Israel): 69 Km.
• Helsinki (Finlàndia) – Tallinn (Estònia): 82 Km (via marítima)

Una curiositat com una altra, i divertit de programar.

Era una zona de bars. Vaig anar diligentment al primer taxi i li vaig demanar si sabia on era l’hotel Laguna (va dir que sí) i li vaig dir que em semblava que estava aprop si em podia dir qual costaria aproximadament. Em va mirar i va dir que el què digués el taxímetre. Li vaig dir que ja ho sabia, però si seria una cosa tipus 10 lliures o 50 lliures (era una mica exagerat, jo ) i em va dir que ell què sabia, que si jo em pensava que anava d’aquí a allà mirant el taxímetre cada dia i que si havia de discutir amb ell no em volia i em va tancar la finestra! (i em vaig quedar amb un pam de nas). Vaig pensar que seguiria caminant abans d’agafar aquest taxi.

A uns 300 metres hi havia un altre hotel, amb varis taxistes parats. Vaig fer la mateixa prova, amb el mateix diàleg. Aquests em van dir que sí que sabien on era. Vaig demanar el preu i em van dir unes 6 o 7 lliures aprox. Vaig dir que d’acord, que pujava… i em van dir que pugés al de davant d’un company seu. Pujo, dic l’hotel i el Sr. amablament condueix allà i el taxímetre va marcar… 6.5 lliures! A més a més em va explicar que no estava en sí lluny del centre, que si l’endemà caminava per sota un pont estava de seguida allà.

Crec que el taxista de bar està acostumat a gent borratxa que li deu discutir els preus, vomitar i fer altres necessitats al taxi. De fet el seu taxi tampoc feia massa bona pinta, el de l’hotel era el tipus monovolum força xulo (tots els de l’hotel). Crec que el del bar tampoc li va fer el pes que anés amb un mapa. De fet és que no hi havia pèrdua possible amb cotxe perquè hi havia una carretera tipus «ronda de dalt», que no es podia caminar però conduir era un moment.

El proper cop aniré primer a un hotel a buscar taxis enlloc dels bars.