pintant…

A Londres estic a un pis petit, aquí s’en diuen «un estudi pis». És a dir, el llit, l’escriptori (pel portàtil i per menjar) al mateix lloc, amb la cuina a un costat, i el bany dins una habitació. Potser fa 20 metres quadrats? Curiosament quan vaig llogar el primer estudi-pis i vaig demanar la mida l’agència em va contestar «home, amb aquest preu?! doncs petit, què esperes!».

Però aquest és encara MOLT més petit!:

El meu m’agrada (ràpid de netejar, d’escalfar, etc.). El del vídeo seria massa petit pel meu gust.

Ara fa unes setmanes que m’esborro de mails automàtics que m’arriben. Normalment són mails de botigues on he comprat online i que m’envien ofertes. Segurament en moltes botiges vaig acceptar que m’enviessin ofertes, potser ho vaig demanar i tot. Però amb el temps he comprat a altres llocs, o m’envies ofertes de coses que no les necessito, o que si les necessito jo aniré a diferents Webs a mirar preus.
(més…)

Parlava amb una noia que coneixo d’Austràlia que ara viu a Londres. Parlàvem de viatges, conec diversos Australians/de Nova Zelanda que venen a Londres per treballar uns anys i poder anar veient Europa.

De fet, davant meu, tinc penjat un mapa del món, i veig que Europa és molt petit, i que tenim molts països aquí tots junts, més que en qualsevol altre zona gran del món.
(més…)

Fa una setmana o dues vaig trobar al supermercat un gelat que no havia vist mai, d’una marca que no havia vist mai: Chok a Blok. Però com que era de xocolata amb xocolata vaig pensar… això ho haig de provar, sí o sí.

El vaig comprar i quan em servia gelat en va caura una mica a la pica de la cuina. Vaig seguir servint-me i vaig pensar que ho netejaria més tard, i vaig procedir a menjar el gelat.
(més…)

Fa uns mesos vàrem fer un vídeo de què és i per què serveix Mendeley:

What is Mendeley? from Mendeley on Vimeo.

M’agrada el vídeo

No es van fer screenshots de productes perquè així no cal actualitzar el vídeo a cada versió. Intenta ser més general.

Trobo qui parla ho fa amb una entonació semblant a un altre vídeo que també m’agrada, és de programació en general:

Recordo que el 2009 vaig veure una entrada al blog d’en Xavi Caballé sobre com cordar-se les sabates. En aquest cas, explica com cordar-se les sabates perquè el cordó doni per més. Recordo que en aquella època tenia unes sabates amb el cordó curt, i que volia canviar el cordó. Gràcies a la seva entrada no va caler. La Web que en Xavi Caballé enllaça és d’en Ivars Peterson.

Bé doncs, enviat a la feina, relacionat: una mini xerrada TED que explica com fer el nus i llaç de les sabates. Podeu veure el vídeo. En aquest cas, fa el llaç al revés de l’habitual i això hauria d’ajudar a que no es desfés el llaç. Tenia (diria que ja no) uns cordons que sempre es desfeia el llaç, ho hauria de provar amb aquells.

I per últim, una Web molt completa sobre diferents maneres de passar els cordills. Comença dient: encara portes els cordons tal com van venir de la botiga?

M’encanta aquesta sortida d’emergència de la feina, amb un petit problema d’usabilitat:

No es llegeix bé a la foto, però a la dreta hi ha uns botons tal com:

• Un que sembla per la llum (al costat de la sortida d’emergència)
• Un vermell amb una casa amb foc que no diu res
• Un que posa “Press to exit”
• Un altre que posa “Push hard to operate, Emergency door release”

Però si un vol sortir, què cal fer?
Llegir a la porta l’etiqueta de dalt, que posa:
«Sortida d’emergència – ha d’estar desbloquejat durant les hores d’oficina
Per desbloquejar gira el pom de sota amb sentit anti-horari»
I a sota la maneta.

La descripció diria que no és massa acurada, entenc que si es vol sortir cal girar la maneta, ja que sempre es pot sortir però no es pot entrar.

Espero que tothom sàpiga com sortir en cas d’emergència. Si més no és curiós.

No escolto Lady Gagá (però clar, l’he sentit ara sí ara també), i no m’agrada especialment Java, però trobo aquest vídeo molt ben fet!:

Una companya de feina em va passar aquest («Let it be», però «Write in C»!):

I llavors vaig recordar una cançó de fa 10 anys o més, en castellà:

D’en Jose Luis Maquieira Taboada! De quan Amena tenia la música de «Libree…». Quins temps!!

(apreteu a la foto per veure-la a mida real)

Fa unes setmanes, a la feina, vàrem fer un Hackday. Jo vaig pensar en ambientar-me. Per això vaig portar el portàtil de casa, una Gameboy vella (per fer un Tetris i inspirar-me). El dia abans vaig sentir a la ràdio que pel cap marxa molta escalfor, així que vaig pensar… em posaré la caputxa, a veure si tinc el cap més calent i programo millor. No va ser el cas de programar millor, però em van fer la foto, totalment de sorpresa (de fet no vaig veure quan me la feien). I cada cop que la miro ric!

Per cert, el hackday va ser molt divertit, i no només per la foto. Ja ho comentaré.

Fa mesos vaig estar a l’aeroport de Dublín. Els sandvitxos que hi havia a la zona on estava eren molt cars… però havia vist un Boots uns 7 minuts caminant de la zona on esperava l’avió i vaig pensar en anar-hi, solen ser econòmics. A Londres hi ha molts Boots i solen tenir bons preus o ofertes interessants. És, en teoria, una para-farmàcia, però tenen bàsicament de tot.

Vaig anar i vaig comprar uns sandvitxos, amanida… i pensava si havia de comprar xocolata o no. Vaig pensar que no calia sempre comprar xocolata, que ja en compraria un altre dia. Quan estava pagant el noi em va dir que si agafar una xocolata (de fet la que pensava comprar) em sortiria tot més econòmic.

I sí, era correcte. Sense la xocolata valia 10 € però amb la xocolata valia 9 €! Hi ha ofertes ben curioses! (de casualitat havia agafat un parell de coses que amb la xocolata baixaven el preu per una oferta).

Ho vaig trobar curiòs… i me’n vaig alegrar!