pintant…

Amb la Canon Ixus que ja vaig comentar la seva compra a l’entrada anterior es pot fer servir un programari que es diu CHDK.

Què deixa fer el programari aquest? Bàsicament, es posa a la tarja de la càmera i deixa controlar moltes opcions de la càmera i ampliar opcions ja existents.

Per exemple: deixa controlar l’obertura, velocitat de forma manual (la càmera compacte no deixa). Es poden fer fotos amb sistema RAW enlloc de JPG, histogrames en temps real, scripts en Lua o ubasic per detecció de moviment… diuen que suficientment ràpid per fer fotos a llampecs.
(més…)

Fa poc vaig comprar una càmara Canon Ixus 130. Comprar-la online o una botiga (per exemple Jessops) tenia aproximadament el mateix preu (una mica més econòmica a Internet).

Vaig estar dubtant si comprar aquesta càmera o una altra i al final em vaig decidir per aquesta. La decisió va consistir en recerca en línia, parlar amb alguns amics, el CHDK que ja comentaré, i, també, dues visites a una botiga física (Jessops) perquè tenen moltes càmeres per provar a la botiga mateix. Hi ha sistema antirobatori pel lloc on normalment es posa el trípode, però va molt bé per comprar càmeres, es pot anar a dins, remenar, etc.
(més…)

Fa uns mesos em van regalar el llibre My Estonia. Llegint-lo m’ho vaig passar molt i molt bé. En part, segurament, perquè l’autor explica les seves vivències a Estònia, i força de les seves vivències coincideixen amb les que jo vaig tenir. Llegir-les, algunes, sembla que em passessin a mi!

Comentant-ho amb el Fran em va recomenar un llibre del mateix estil però sobre Finlàndia. Vaig pensar que em podria agradar també, ja que he estat un parell de cops a Finlàndia, a Estònia parlaven força dels Finlandesos, etc. així que vaig anar per comprar-lo a Amazon.
(més…)

Comprat al Mark&Spencer fa unes setmanes, s’assembla molt al Tux (vaja, quasi que és un Tux!).

(més…)

Aquesta setmana m’han passat dues coses força divertides.

La primera va ser el què hi ha gent que anomena «efecte cotxe al mecànic» (tot i que jo no hi tinc massa experiència, portant-lo al mecànic). Bàsicament: un ex-company de feina tenia un problema amb el seu Ubuntu de casa (no li trobava el root fs o coses semblants). Ell ja havia fet un fsck, jo via remota (arrancar amb un Live CD, configurar xarxa i SSH) vaig veure que el disc dur estava allà, vaig forçar un fsck (tot i que em va dir que no havia fet res). Vaig comentar-li que podia anar-lo a veure al vespre, ja que està aprop de la feina. I sí, allà vaig anar.
(més…)

El desembre passat comentava alguna cosa dels horaris i d’un cartell/rajola que havia vist a Toledo. Podeu veure l’entrada que faig referència per més detalls.

Fa una setmana aproximadament ho vaig veure en acció! A Còrdova, ja una mica lluny de la zona cèntrica, hi havia un cartell a una porta d’un bar amb un text amb la mateixa idea:
(més…)

Aprofito que el tema encara té interès però que està força bé. Hi ha una pàgina Web amb informació molt ben organitzada sobre l’estat dels embassaments (amb gràfic si llegiu dins l’entrada):

• Zona Catalunya
• La web és Embalses.net
• També n’hi ha una altra de la Generalitat

(més…)

No és que estigui molt entrenada. De fet ho estic poc. Però a l’estiu és època de treure la pols a la bicicleta. La lligo a qualsevol cantonada de la ciutat i la combino amb el metro, el tren o la platja. Acabes suant de valent, però és ben gratificant.

El cap de setmana no és excusa quedar-se a casa ni avorrir-se. Consultes un parell de webs on recomanen rutes a peu o en bicicleta:
http://www.geocities.com/r_pinyol

http://www.rutabike.com/custom/route/route.php3?country=1&region=1

http://www.diba.es/parcsn/parcs/itineraris.asp?parc=0&m=160

I zas! ja la tens, és igual l’hora perquè es fa fosc ben tard. Vam arribar a Sant Celoni a les 13:00 hores, i un cop mullats a una font pública, comencem a rodar.

(més…)

L’Engràcia i la Concepció van nèixer l’any 1928 i l’any 1931.
Dels anys de la infantesa, recorden l’escola, les mestres, la comunió i la confirmació. Com anaven vestides, quina cara feia el mossèn i també la festa. Recorden el nom i el cognom de la mestra que les va ensenyar a dividir.

(més…)

Hi ha centenars de col·lectius, associacions, entitats, grups d’amics, de veïns, de pares i mares d’escola, etc. que els falla l’estratègia de comunicació. Bàsicament perquè no ho han pensat mai. Perquè el marquèting l’associem sense remei al consumisme. I a quelcom que perverteix el nostre sistema de valors.

Pels “petits” col·lectius que cada dia amb la més bona de les intencions posen en marxa: campanyes, actes, jornades, estudis o festes “petardes”, la promoció no té la importància que mereix. Centren la seva atenció en el contingut i pensen que la raó, ben segur de part seva, i la força de la gent que hi creu, serà suficient.

Val a dir que molts d’aquests col·lectius creen una veritable contraproposta popular a l’oferta d’oci de mercat, de cultura enllaunada o de política interessada, que actualment predomina. I possibiliten una participació sana i sincera dels que (dins del cercle) s’han assabentat que tal o qual acte esdevindria.

(més…)