pintant…

(més…)

Aquest està plantat a casa meva. Un regal. Té 50 anys i està preciosa i el seu nom tècnic és olea, en llatinus-llatini. Una olivera.

Els bonsais en els dies de calor els has de regar cada dia. Necessiten sol i han de viure a l’exterior. També has de podar-los per donar-los forma i fer que la copa els creixi frondosa.
(més…)

En escrits anteriors vaig explicar com avançaven les obres d’un local, la Barraqueta, que avui acull (entre d’altres) la llibreria Sirga i el projecte G-node, un espai de difusió i formació de Programari Lliure. Com que porto molts temes en cua i, m’agradaria escriure’ls per la posteritat, aquí va el primer en què parlo un poc de la inauguració i de la llibreria.

No cal dir que la inauguració del local, a finals de febrer, va ser tot un esdeveniment.

(més…)

Jo que vinc de família d’origen castellà no tenia l’afició, ni el costum, ni ho havia fet mai, ni els coneixia. I he de dir que em feia certa ràbia tanta moda de caçar bolets. Vull dir els programes de televisió, les guies dels diaris, i altres productes.

Ostres! però és que a banda del plaer de menjar-los, és un gust conèixer’ls, trobar-los, obsessionar-te i caminar i caminar pel bosc mentre passen les hores que ni te n’adones i ja has omplert mig cistell.

(més…)

Fa uns dies, Batakada Radioactiva un programa de ràdio Gràcia (107.7) ens van convidar a explicar el projecte de la llibreria Sirga. Primer vam fer una explicació breu per telèfon però com no vam tenir temps per res, ens van convidar a explicar-los-ho en persona el dilluns següent.

A més ens van arrencar una col·laboració setmanal, en la qual recomanarem algun llibre, algun autor o alguna llibreria i farem difusió del nostre “tinglado”.

(més…)

Aquestes setmanes estic il·lusionada amb un fet nou. És un canvi de feina. M’agrada canviar. Nova gent, nou lloc, noves tasques que esdevenen finalment rutines. Però com que tot just acabo de canviar encara no són rutines. És fantàstic.

(més…)

Aquest estiu ens hem fet un fart de sentir parlar d’això.

Allò que canvia és el rumb del “kaiuko” i que en aquell temps potser rebia un altre nom.
Una noia veneçolana em va parlar per primera vegada d’aquests episodis que il·lustra la fotografia.

(més…)

Alguns esdeveniments cal que siguin només durant  uns pocs dies l’any, ja que  poden afectar greument la salut i l’estat de consciència dels participants.

La festa major de Gràcia n’és un clar exemple. Podem dir que són, si més no, distretes. 

(més…)

Una de les poques oportunitats que tinc per fer una estada breu, intensa i ensopida (com la d’aquest any) al meu poble és a l’estiu.

Estrictament no és el meu poble. És on van néixer i viure els meus pares fins a la vintena. La meva àvia encara hi viu i també els oncles, cosins, la família extensa en general. És com cercar els orígens perquè tot em recorda d’on vinc i a qui m’assemblo. Sempre marxo d’allí amb recança però no m’hi estic mai massa temps.

(més…)

Aquest escrit és la continuació d’un text anterior. Del qual encara resta afegir algunes fotografies i tenia pendent escriure aquesta segona part. Recordem que són uns petits itineraris històrics per un seguit d’illes interiors de l’eixample de Barcelona.

I al final hi trobareu una recomanació: l’exposició del Museu d’Història de Barcelona sobre el GATCPAC.

(més…)