Els bonsais en els dies de calor els has de regar cada dia. Necessiten sol i han de viure a l’exterior. També has de podar-los per donar-los forma i fer que la copa els creixi frondosa.

Fa un mes, a mitjans d’abril, vaig ser al poble i vaig aprendre a podar vinyes. He de ser sincera, algunes de les vinyes no les vaig podar molt bé. Però sí que em van explicar com es feia. Coneixements que vaig poder contrastar amb la Sra. de la botiga dels bosais que em va explicar com es feia. La tècnica és la mateixa. La veritat és que no té cap secret. Em penso que el més difícil és fer les arrels petites, però jo no cal que ho faci, només cal que el mantingui viu. Ben regat, ben abonat, i podat per fer-lo bonic, estèticament.

S’han d’abonar en els mesos de març, juny i setembre. 3-6-9 ens van dir. Que és quan desperten, floreixen i creixen. durant l’hivern es mantenen en una certa letàrgia.

Avui l’he regat de bon matí fins que ha sortit pel drenatge del test l’aigua que li sobrava (s’ha de fer així). Als peus del bonsai hi ha unes violetes. També m’ajuden a detectar si té prou humitat la terra, perquè quan les veig pansides, sé que l’he de regar amb urgència.

Sembla que has de tenir paciència per veure com creix, perquè ho fan molt lentament. Però si t’hi fixes bé pots veure alguns canvis. I també he descobert que té un filferro lligat a una de les branques de dalt per donar-li forma. Potser l’any vinent provaré de fer-ho jo. Després d’un curset…

M’agrada que sigui una olivera. Moltes gràcies pel regal, amics. Ja us ho aniré explicant.

No cal dir que la inauguració del local, a finals de febrer, va ser tot un esdeveniment.

Cal destacar que un dia abans, la Barraqueta era un garbuix, d’eines, escales perilloses -fins el darrer dia vam aguantar unes escales de fusta precàriament arranjades- una bastida, cables, làmpares, olor de trementina, llistons i sòcols, la pulidora pel terra (una màquina, amb tot el que diguin, difícil de controlar), i què sé jo. Només dir-vos que la Cofac del carrer Bailén (que és una cadena de ferreteries) no donava a l’abast. Vaig convidar els dependents a la inauguració de la confiança que els tenia, però no van venir. Una hora abans encara ens quedava muntar el rètol i il·luminar-lo… quins nervis. De les obres ja només recordo moments bons i mira que vam fer-nos un fart i vaig acabar ben tipa.

D’ençà d’aquell dia no hem parat. Aquest és el web Gracia viva on podeu consultar totes les activitats que fa la Barraqueta i la llibreria Sirga.Són obertes a tothom i podeu venir si us interessa alguna.

Un cop inaugurat el local, la llibreria ha obert cada tarda de 17:00 a 20:30 hores i els dissabtes matí i tarda. Ha fet algunes activitats i xerrades i ha incrementat el fons de llibres especialitzats, com ja sabeu, en història i moviments d’emancipació. Queda molta feina per fer: obrir la secció de còmics i llibres infantils, incrementar el fons de la secció de ciència i noves tecnologies. Estem en fase de consolidació i si algú vol col·laborar no dubteu a dir-m’ho.

El dia 20 d’abril vam fer la presentació oficial al barri, als familiars i als amics. Sí, sí, una altra inauguració

Què ? ens agrada compartir aquests moments. És molt bonic realitzar un projecte com aquest, t’omple de satisfacció i de respecte per tota la gent que ha ajudat… Moltes gràcies.



Potser no està bé que ho digui jo, però la llibreria fa molt goig i ara estem pensant d’obrir alguna sucursal…és boma.

El darrer repte fou preparar un Sant Jordi que va ser una bogeria. Encara avui estem posant ordre al desgavell de les caixes, les liquidacions, els albarans. Massa informació no processada correctament i en poc temps. Però també ha valgut la pena, St. Jordi és el dia més bonic de l’any, ho dic sempre. El proper el portarem millor.

Si us ve de gust fer-hi una ullada i comprar algun llibre ja sabeu on som. Perdoneu per la propaganda… C/ Tordera, 34 baixos (08012 Gràcia) però és tan emocionant.

]]> http://pintant.cat/2007/05/04/oberta-i-en-funcionament/feed/ 2 http://pintant.cat/2006/10/24/de-bolets-i-boletaires/ http://pintant.cat/2006/10/24/de-bolets-i-boletaires/#comments Tue, 24 Oct 2006 17:07:30 +0000 eli http://pintant.cat/2006/10/24/de-bolets-i-boletaires/ Jo que vinc de família d’origen castellà no tenia l’afició, ni el costum, ni ho havia fet mai, ni els coneixia. I he de dir que em feia certa ràbia tanta moda de caçar bolets. Vull dir els programes de televisió, les guies dels diaris, i altres productes.


Ostres! però és que a banda del plaer de menjar-los, és un gust conèixer’ls, trobar-los, obsessionar-te i caminar i caminar pel bosc mentre passen les hores que ni te n’adones i ja has omplert mig cistell.


El cistell un element tan bàsic i tan “mono”. Bé doncs, he de dir-vos que m’hi he aficionat. I en conec quatre classes: els rovellons (que els tapa la pinassa i són boníssims a la brasa amb un raig d’oli, sal i julivert) les llores (per guisar), les cames de perdiu (per fer com en una truita i tenen un nom de recepte de bruixes) i els… (mai recordo aquest nom). Són blancs i es poden assecar, n’hi ha tot l’any i es troben més aviat a la prada que a la zona boscosa. Ay no me’n recordo, però si els veig no se m’escapen són fàcils de reconèixer.

Un cop cuinats serveixen per unir la gent. Pots convidar familiars i amics a un bon fricandó o menjar-los a la paella. Jo el trobo molt bon regal. A més, sempre que plogui n’hi haurà fins que faci massa fred. Generosament tornen a créixer, els petits es fan grans o en surten de nous.

És sabia la natura.

Una recepta pels rovellons.

]]> http://pintant.cat/2006/10/24/de-bolets-i-boletaires/feed/ 1 http://pintant.cat/2006/10/16/sobre-les-ones-radiofoniques-locals/ http://pintant.cat/2006/10/16/sobre-les-ones-radiofoniques-locals/#comments Mon, 16 Oct 2006 21:47:30 +0000 eli http://pintant.cat/2006/10/16/sobre-les-ones-radiofoniques-locals/ Fa uns dies, Batakada Radioactiva un programa de ràdio Gràcia (107.7) ens van convidar a explicar el projecte de la llibreria Sirga. Primer vam fer una explicació breu per telèfon però com no vam tenir temps per res, ens van convidar a explicar-los-ho en persona el dilluns següent.

A més ens van arrencar una col·laboració setmanal, en la qual recomanarem algun llibre, algun autor o alguna llibreria i farem difusió del nostre “tinglado”.

Aquesta col·laboració setmanal em fa molta il·lusió. Des d’aquí el meu agraïment per la oportunitat.

A més, veure en directe la realització d’un programa de ràdio amb tots els equips, els botons, les sales insonoritzades, els micròfons, els auriculars, les llums vermelles i el personal tècnic va ser una meravella.

La ràdio és majoritàriament un mitjà de comunicació que funciona en una sola direcció, malgrat que la participació del receptor es pot potenciar, sobretot si parlem de ràdios locals o municipals sempre hi ha una relació desigual entre els que intervenen en el procés comunicatiu.

I sovint hi ha els exclosos de les ones radiofòniques també. Tenir i mantenir els equipaments tècnics i els professionals que els han de fer funcionar en òptimes condicions té un cost elevat, però potser el cost més greu no és l’econòmic.

El poder dels mitjans de comunicació per petit abast que tinguin és molt important. Ràdio Gràcia, podria ser una ràdio coneguda i escoltada per molta gent del barri i la resta de la ciutat. Té prou coixí social per ser-ho i em sembla que en som mereixedors. No hauria de ser mai una la plataforma de lluïment personal del director de torn sinó un projecte participatiu de dinamització social i cultural.
Podria ser una ràdio representativa del conjunt de ciutadans de la vila i les seves associacions, entitats, etc. En canvi no se l’escolta ningú. En canvi la deixaran morir sense aprofitar els recursos públics que anualment es destinen i que surten de les butxaques de tots els ciutadans/nes.

Tenint en compte el potencial d’una ràdio, hauria d’estar en unes mans més competents i honestes, que es preocupéssin per la millora i renovació de les instal·lacions i equips. Que es preocupéssin de la qualitat dels programes i del benestar laboral de seus treballadors o dels seus col·laboradors. Em fa molta ràbia tanta incompetència o tanta mala bava premeditada.

]]> http://pintant.cat/2006/10/16/sobre-les-ones-radiofoniques-locals/feed/ 3