22.30, darrer dia d’agost, Frankfurt Vallés, C/Gran de Gràcia, Barcelona. Tio intentant lligar amb tia a la barra. Tio explicant sobre una cosa que li flipava, de cop descobreixo que era un joc d’ordinador o consola, i llavors llança la frase: “El joc és superintel·ligent, si estàs sota l’aigua els cartutxos es mullen i no pots disparar”.
Visitant una església prop del Moncayo vaig estar mirant els confessionaris. Vaig pensar que potser quan es va aixecar el temple tenien més importància que ara. Potser amb la fam i les malalties es cometien més pecats. Potser ara que estem més acomodats ens confessaríem de “desitjar la dona del proïsme” (o l’home, que els manaments no els van pensar per una societat alliberada de discriminacions de gènere) i poca cosa més. Em ve al cap gent que sí que s’hauria de confessar de moltes coses, gent que per la seva professió de primera plana està obligada a mentir i a no rectificar, però insisteixo, crec que es peca menys.
Atenció que el text és llarg… fa molt que no escrivia…
(més…)
Estàs navegant pels arxius de la categoria Jocs.
