Cada pàgina és un DIN-A5 (mig DIN-A4). Costa de llegir! No sabia ni quin partit local m’ho enviava!

Ho vaig trobar molt curiós. El sobre era a l’estil: color blau, el nom i l’adreça escrits a mà.

El procés, a Catalunya, també pot incloure avisar a alguns amics que un farà una comanda a Amazon. Per si de cas algú ho volia fer, i repartir despeses d’enviament. Clar que llavors s’atrassa tot una mica, amb el «espera que ho miro», «estic pensant quin llibre», etc.

Anava a repetir tot el procés aquí a Londres. Però no cal! Agafant l’enviament gratis els llibres tarden pocs dies a arribar. Un pot demanar un llibre de 7 o 8 Euros i no ha de pagar enviament. Fantàstic tu! No cal comprar llibres per un any, s’en pot comprar un o dos i quan s’hagin acabat agafar-ne més.

Clar que no tot són avantatges aquí, eh? Algun dia explicaré com fallen els metros, o com tanquen una boca del metro 2 o 3 dies perquè hi ha un bassal d’aigua (el cartell posava inundació però jo ho vaig mirar des de tot arreu i veia tot el tros i només hi havia un bassal d’aigua , o caixers que no funcionen, o la targeta de crèdit desactivada dos cops… vull dir que a tot arreu hi ha coses positives i negatives).

Diu que que molta gent fa servir telèfons, però que els terroristes fan servir diferents targetes SIM i diferents telèfons per camuflar-se. Que si veus alguna cosa sospitosa avisis.

En aquest cas diu que molta gent fa fotos cada dia, però que algunes són més sospitoses com gent que fa fotos a les càmeres de seguretat… que si veus alguna cosa sospitosa que avisis (en aquest cas, el «terrorista» ja quedarà ben fotografiat a les càmeres que està fent una foto).

I dic jo… el primer cop que vaig anar a Londres, que era amb la família el 2003, recordo molt bé (i encara les tinc) haver fet fotos a les càmeres de seguretat. Més que res perquè n’hi ha unes quantitats gairebé indescents!

I també, em confesso, faig servir habitualment 2 telèfons mòbils. I ara no canvio targes, però les primeres setmanes sí que canviava targes (temes d’Internet mòbil, una targeta SIM que el banc em va donar i la vaig fer servir, etc.).

Vaja, que no sé si auto-inculpar-me!

A més a més quan es passa un element per l’escànner cal (és necessari) deixar-ho a la bossa, perquè hi ha una balança i si no el deixes a lloc no pots passar el següent element, ja que no accepta el següent. El primer cop (i segon) em va embolicar, ho posava directament a la meva bossa que no estava al lloc de les bosses.

Un cop fet els dos primers cops sol funcionar bé. Però m’agrada especialment el cas que passa sovint: una cua força llarga (7 o 8 persones), cua única per qualsevol caixa manual o automàtica. Un caixer automàtic disponible. Només 2 caixes obertes, és a dir, uns minuts d’espera. I dir en veu alta «algú vol fer servir l’automàtic?» típicament ningú vol (sinó ja hi serien… a no ser que es despistin) i pots saltar la cua ràpidament.

Per cert, la idea és que el client faci més feina. Igual que les companyies aèries (p. ex. British Airways) fan que agafis la tarja d’embarc de la màquina i després deixis les maletes, o les agències de viatges per Internet que un fa la feina de buscar i demés. A priori no em sembla malament, sobretot si tinc avantatges com millor preu, més rapidesa, etc. Ah! I espero que llocs de treball no s’en perdis gaires, ja que les caixes aquestes també s’han de programar, mantenir, actualitzar, etc.