View Larger Map

El museu: una passada. Es necessiten jo diria unes 4 o 5 hores per visitar-lo i escoltar més o menys tot, per part dels guies. Els guies, que són voluntaris, expliquen com, durant la segona guerra mundial, es detectaven els avions que venien de l’est. Com es prenien algunes decisions, les tecnologies utilitzades, problemes, aventures, etc.

Una de les coses més impressionants és la sala de la guerra freda, una sala que estava en funcionament fins el 1993 (fa 4 dies per mi!) on s’estudiaven els moviments d’altres exèrcits. Idèntic idèntic a la sala de la pel·lícula «Jocs de Guerra» (War Games).

Tot amb una atenció exquisita: ens van venir a buscar a l’estació (a un 4 o 5 Km. del lloc) i quan vàrem acabar ens van tornar a l’estació. La visita és guiada (si es vol) i val molt la pena: la primera part s’expliquen 4 sales, amb gent que treballava allà i que ho va viure. Explicant què passava, quan passava, etc. Després, ja més per lliure, a cada zona/sala hi ha algú que també explica coses, normalment gent que hi va treballar.

Gairebé tots són voluntaris, i per això el museu obre força poc: el segon dissabte de cada mes a la temporada baixa. Altres dies queden i fan treballs de millora, restauració, etc.

L’entrada val només 4.5 lliures esterlines i val realment la pena. El bitllet per Norwich si es compra amb pocs temps abans val força diners (30 o 40 lliures) però si es compra amb un mes o dos abans només val 7 o 8 lliures.

(a la foto de dalt, a la «pissarra» hi havia 10 persones al darrera que escrivien al revés, és a dir, amb les lletres girades i de la seva dreta a la seva esquerre. Quan van canviar això per uns monitors (cap al 1980 si recordo bé) doncs tenien un problema: com que no veien algú esborrar coses s’adonaven més tard, normalment uns 30 o 60 segons, que havien canviat coses. I clar, avions del 1980 o 1990 ja van força ràpids perquè 30 segons siguin molt importants!)

Què hi ha allà?

• És on Alan Turing va trencar la màquina Enigma durant la segona guerra mundial (per cert, l’entrada de la Viquipèdia molt bona)
• Hi ha una màquina Coloussus (i de Lorenz),
• Màquines Enigma
• museu informàtic,
• visites guiades,
• i molt més…

No explicaré gaire cosa. La visita guiada és una passada, amb un Sr. d’edat que ho devia gairebé viure.

Estar al mateix lloc on hi havia l’Alan Turing fa uns 70 anys és una sensació genial i indescriptible. Pensar que ell estava allà, a aquell hut (una nau), que jugaven a escacs per aquelles habitacions, etc. és genial. Els ordinadors d’avui dia funcionen en part gràcies als disseny que va fer l’Alan Turing.

Pensar que aquell lloc era secret per tothom i que desxifraven el què passava a la guerra indescriptible. I ara encara tenen màquines en funcionament.

El museu informàtic amb «ordinadors» que encara funcionen que tenen 50 anys, amb gent de 60 anys explicant-ho (ho havien viscut) és també fantàstic.
Només tinc paraules per animar a la gent que li agradi això a anar-hi. És un dia sencer entre anar i tornar des de Londres, però per mi val la pena.

Aquest any també hi ha dos cicles de conferència al Cosmocaixa:

• Ja és futur a CosmoCaixa: Viure mil anys, La teleportació, La invisibilitat… per fi?, Nanorobots: una anticipació d’Asimov, Serem més intel.ligents?: Potenciadors cognitius
  
• Matemàtiques i…: Seguretat de dades i matemàtiques: protegits per un nombre, Criminalitat, grups complexos i Matemàtiques: els nombres que regulen la complexitat, Malalties infeccioses i Matemàtiques: La utilitat dels grans números, Risc financer i Matemàtiques: els nombres de Giacomo Casanova i de les hipoteques subprime
  

Ull! Aquest gener ja n’hi ha dues: el dimarts 13 (Viure mil anys, segons la Web “A càrrec d’Aubrey de Grey, investigador del Centre de Recerca en Envelliment de la Universitat de Cambridge i cap científic de la Fundació Matusalem (EUA)” i “La Teleportació”).

Algunes són en anglès, l’any passat facilitaven traducció simultània.

L’entrada és gratuïta.

Ens veiem el dimarts amb Matusalem

Ahir tocava la Lluna. Hi va haver un problema: estava molt núvol, així que la Lluna no la vem poder veure.

Nota: l’altre costat del telescopi era més elegant, però no tinc foto. A l’altre costat hi havia diversos telescopis: el gran que es veu a la foto, un buscador, un altre que es fa servir també per veure el sol, etc. És a dir, tots els telescopis muntats sobre la mateixa peça

El pla d’una visita més o menys és:

• Arribar al lloc. Està dins Sabadell, cap problema destacable
  
• Esperar que la gent vagi arribant. Mentrestant hi ha una sala amb fotos grans amb explicacions de planetes, dates, etc. L’entrada val 6 Euros, i com que estava núvol ja ens van dir que si volíem podíem marxar sense cap compromís. Al final vàrem ser 10 a fer la visita, hi ha gent que va trucar que no vindrien. Normalment són 20.
  
• Una xerrada sobre el tema que s’observarà aquell dia. Ahir era la Lluna, però pot ser algun altre planeta o (diria) cel profund.
  
• Petita explicació de telescopis vells
  
• Explicació a la sala on treballen i hi tenen els ordinadors del què fan, com estan organitzats, etc.
  
• Anar a visitar el telescopi gran. S’està dins la cúpula, el telescopi es mou, etc.
  

La durada dels dies de la Terra

Els miralls que van posar a la Lluna

Apuntant a un punt…

On s’aguanta el telescopi

Acabant…

• La Lluna no té atmosfera. Si el sol no molesta (no mires cap al sol) es veuen les estrelles a ple dia
  
• La Lluna no té erosió, està “morta”. Així que es veuen molt bé els cràters, perduren molts anys. No com la Terra que hi ha més erosió i queden amagats força ràpid
  
• Temperatura: al sol, i com que no té atmosfera, s’està a més de 100ºC i amb raig UV molt forts (això fa que si hi hagués aigua s’evaporaria i marxaria de la Lluna, per la poca gravetat, etc.). En canvi, a la ombra s’està a molts graus negatius i a zones que sempre estan a la ombra és on s’ha trobat aigua congelada.
  
• Els paràmetres que es fan servir per objectius de la fotografia (longitud focal, obertura i algun més) també són aplicables als telescopis. Era d’esperar i a la vegada és curiós.
  
• Hi havia un telescopi que era només per fer fotos (és a dir, una càmera )
  

Resumint: una visita molt recomanable. Feia anys que hi volia anar i mai trobava el moment (de fet també era qüestió de mandra). Però espero poder-hi tornar pròximament, a veure alguna cosa sense núvols i que no sigui la Lluna per tenir alguna altra xerrada.

PD: durant l’entrada parlo “d’ahir” i “observatori”. No és cert, és abans d’ahir (però no vaig poder penjar l’entrada ahir tot i estar quasi escrita)

Bé, el què anava. Fa unes setmanes vaig estar uns dies a Berlín. Allà hi ha un museu de telecomunicacions i un museu de la tècnica.

Com sempre, hi ha algunes fotos (crec que massa, però ara ja hi són i no les trec)

Museu de la tècnica

Aquest museu és molt gran. Immens, ja que més aviat volia fer una visita ràpid per tenir constància del què hi havia (i mirar atentament només algunes coses) i hi vaig estar unes 3 hores!
El museu consta de varies seccions. Hi ha una part important de trens. Potser uns… 100? N’hi ha més encara que al museu del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Primer fan gràcia, els trens, però després… com que jo em vaig saturar de veure trens i trens!

També hi ha moltes bicicletes, com a mostra:

N’hi havia que pesaven 20 kg, o que per frenar feia falta un sistema curiòs:

També hi havia zona d’òptica (molt bona), zona tèxtil, música (molt bons alguns experiments de música). Una zona molt gran d’aviació (valia molt la pena, motors per dins, tot i que poques cabines) i una zona molt gran també amb vaixells (maquetes dins d’ampolles, i vaixells -cobertes- de veritat). Deu n’hi do per ser un museu de la tècnica!

(Tema avions està millor el museu d’aviació de Tartu, Estònia)

També, com no, zona informàtica i electrònica, i de telefonia. En general tot correcte, però res MOLT destacable (malauradament). No hi havia tampoc massa fil argumental històric, sinó una senzilla exposició.

(grabadora per espies)
Hi ha un edifici separat, uns 300 metres. El nom d’aquest nou edifici és “Spectrum”. Vaig pensar que era una exposició temporal d’ordinadors Spectrum (en, es) però no, quina decepció: eren altres experiments, més tangibles (per tocar) més aviat per nens petits. Jo que estava babejant …

En resum: Museum molt gran, quasi massa. Haurien de tenir una versió “breu” amb el més destacable posat allà, per qui va amb presses. Sí, ja sé que no es va amb presses als museus. Però un no té tot el temps que voldria

Museu de telecomunicacions

A l’entrada em van dir que era el més antic d’Europa. Deu ser l’edifici, per dins no és cap gran cosa. El de Haapsalu (Estònia) és encara molt millor, més ben guiat (personalitzat!), més coses curioses. Menys vitrines i menys modern a Haapsalu, però més contingut.Bé, parlant del de Berlín: era dia d’entrada lliure, el museu és gran (varis pisos). No tant gran com l’anterior, amb una hora i poc es pot veure quasi tot, no està massa atapeit.

A la planta baixa, crec que temporalment, hi havia uns robots jugant amb nens:

Al soterrani hi havia una recopilació en mode “fashion” de cartes, sobres, postals, segells i artil·lugis curiosos. Tot molt ben ambientat, però miraves coses que no sabies què eren (i explicacions només amb Alemany). A vegades, museus massa ben ambientats són senyals de museus una mica buits de contingut.

També hi havia una zona d’experiments per nens (trucar amb dos pots, per dir el típic que sempre hi ha als museus de telecomunicacions)

Quan vaig veure la guia del museu ja em vaig excitar: hi havia una “galeria d’ordinadors”. Però després vaig tenir un “gatillazo”: eren ordinadors actuals, amb Windows, perquè la gent pogués navegar per Internet. Evidentment, jo m’imaginava ordinadors vells, antics, restaurats, mainframes, etc.

Hi havia una zona amb “antics”, però res a comparar amb el de Haapsalu. Fins i tot hi havia un telèfon que encara mig-faig servir (el Nokia 7110). I altres de més vells, evidentment.

Hi havia un conglomerat de televisors, més segells, postals i cartes i les màquines que no poden faltar de telegrames, alguns cables i alguna cosa més; cap cosa molt destacable.

El museu està relativament aprop (cal caminar uns 10 minuts) de Checkpoint Charlie (un dels llocs turístics per excel·lència a Berlín). Com que no és un museu molt gran, es pot visitar aprofitant el Checkpoint Charlie.

Resumint

Dos museus correctes, però si no s’hi va no es perd cap gran cosa. Evidentment estic més que content d’haver-hi anat! Forma part de la meva creuada particular. Però com a museu de telecomunicacions he estat a millors, i com a museu de tècnica/ciència va estar molt bé però el de Barcelona també està molt bé (i altres que no he comentat, eren abans de tenir Pintant en marxa)Estic content d’haver-hi anat (sinó tindria una espina clavada per no haver-hi anat) però si algú visita Berlín i no hi va no passa res.