És una pel·lícula clàssica. Molta gent coneix el Dr. Falken, Joshua, Fem una altra partida d’escacs?, en David Lightman, etc. Vaja, almenys molta gent ho coneix que està al món informàtic.

Em va sorprendre MOLT que fa un mes aproximadament em van dir que n’hi havia una de nova: Wargames: The Dead Code.

La segona part: si la primera em va agradar i per mi és una pel·lícula “especial” doncs la segona em va agradar també. No com la primera, però molt bé! Si no hagués conegut la primera potser la segona hagués estat com una pel·lícula més.

Si no l’heu vist i us agrada la primera us recomano mirar-la.

Per cert, no puc esperar pel 2033 per veure la tercera, espero que la facin! (van a 25 anys per pel·lícula!)

Però en veritat hi ha tres sèries que penso que cal nombrar. Començo de desconegut a conegut i una de dibuixos animats.

The Big Bang Theory

Jo el defineixo com un IT Crowd però amb físics. Consta d’una temporada de 17 capítols de 20 minuts cada un.

Fotos i entrada a la Wikipedia.

Recomanació: cal mirar-la. No entenc per què no és tant famosa com IT Crowd en el món on IT Crowd és famós ja que els dos són boníssims.

IT Crowd

Les aventures dels protagonistes (dos, informàtics) i les sortides que tenen molt bones. I hi ha força moments que marquen una època com el «Are you from the past!?» o «Fire Exclamation Mark», etc.

De fet, en alguna època he notat que jo tenia algun problema de relació amb gent que no l’havia vist per fer comentaris que només es coneix si s’ha vist.

Són dos temporades de 6 capítols cada temporada, de 23 minuts.

La Web oficial i també, ull, Web de l’empresa on passa IT Crowd!

House M.D.

Per què m’agrada? Es pot aprendre de tot, fins i tot informàtica. House sempre té un mètode diferent a fer les coses. Quan tot li falla té una idea més. Quan tothom diu A, ell pot dir A (a vegades) o pot dir B. Quan reflexiona que un problema amb un pacient en veritat són dos problemes diferents però que interactuen. Tot això passa amb el món informàtic.
A més a més, intenta no veure els pacients. Alguns usuaris millor no veure’ls si no cal. Però en canvi, quan els veu sempre en treu alguna informació important que a l’altre gent se li ha escapat.

No tot és bo amb House, la persona, però això també el fa especial.

Dilbert

Bàsicament, Dilbert és un enginyer que ha de «lluitar» amb el seu cap, gent de màrqueting, etc.

Penso que hi ha dues temporades.

Em deixo alguna sèrie de referència? M’han parlat de «Numbers» que em podria agradar (per la temàtica que almenys el nom indica).

El principal valor afegit és que els continguts multimèdia recollits de la xarxa són ara fàcilment accessibles per a suplir les carències de la programació televisiva.

PROCÉS

(Qui no vulgui tecnicismes, que llegeixi més avall on diu Resultat).

Quant a maquinari, el primer va ser silenciar el PC amb uns Silent blocks. La sintetitzadora de TDT comprada demanava unes característiques de processador, que no teníem, així que es va retornar, i es farà servir una cutre-tdt que no dona gaire qualitat d’imatge, però que suposo que tirarà.

Quant a programari, després de provar Freevo, em vaig adonar de que MythTv s’apropa més al que necessitava i està més avançat. A més, hi ha una distribució anomenada Mythbuntu que funciona sota XFCE… tot quadra!

Baixo el Mythbuntu per a i386 i resulta que era un AMD64. Curiós que funcionava casi a la perfecció (excepte més d’un bloqueig inesperat). Re-instal·lo ara sí amb el de 64 bits, i tot funcionava ok, excepte l’acceleració 3D, que era necessària pel Google Earth que es va convertir en imprescindible quan no estava a la llista inicial de requisits… és la vida! no es pot preveure tot! no es pot preveure la mida d’una taula doncs el nombre de convidats és increïblement variable, d’aquí la grandesa de les matemàtiques (aprox. Llorenç dixit). Després de diverses proves, l’acceleració funciona amb el driver propietari d’ATI . Tot i que el Google Earth peta el sistema passats uns minuts, i d’altres coses relacionades amb l’energia (connectar altaveu, posar pendrive, desconnectar altaveu?) la font d’alimentació és de 500W, sembla suficient, potser hi ha algun problema de toma de terra.

Lluitant contra els bloqueigs, veient que no deixen registres al sistema, que no es pot accedir per SSH que el Planet Penguin Racer funciona… i mira que el vaig provar estona … es desaconsella el Google Earth en aquella màquina fins que se’n sàpiga més. També es va descobrir que el cable del ventilador de la CPU estava mal fixat i provocava alguns del bloqueigs -sembla que els d’energia- però no els de Google Earth.

El Mythbuntu ho va configurar tot força bé, però per a poder accedir als vídeos, música i fotos de forma remota (amb un frontend de Mythbuntu) vaig tenir que jugar amb el NFS i també amb el Samba (per a un windows).

Quant a l’emule, hi havia milers de coses pendents de baixar en un windows, vam copiar el temp al directori temp de l’aMule i va funcionar a la primera. Alhora, es va tractar de conscienciar en el ús de Bittorrent (amb YouTorrent i Transmission) per a que baixin les coses de pressa i no es caigui en el vici de baixar el que no cal.

RESULTAT

Un PC silenciós darrera d’un sofà, connectat amb SVídeo a un televisor. Si al televisor es posa el canal del SVídeo, llavors cal el comandament a distància de l’ordinador (encara no provat). El PC no té monitor i està sempre engegat (sé que és un tòpic egoista, però gasta més un aquari, queixeu-vos als qui tenen aquari).

L’ordinador mostra per la pantalla de TV la pantalla del MythTv, que és capaç de:
- mostrar la tele (no cal pq ja la veus pels canals de la tele amb més qualitat)
- gravar la tele (encara no provat). A EEUU és capaç de saber la programació i canviar l’hora de gravació automàticament si un programa canvia a darrera hora.
- mostrar continguts multimèdia (pelis, fotos, àudio, textes, …) en tots els casos de forma amigable, amb llistes de reproducció en el cas de l’àudio i slideshows en el vídeo…
-gestionar els continguts multimèdia: baixa caràtules i descripcions de les pelis, gestió de continguts impedint que els menors vegin segons quines coses, creació de llistes d’àudio personalitzades, …
-gestor d’informacions: mostra pàgines web, notícies rss, el temps, i d’altres continguts que provenen de la xarxa

A més, des de qualsevol màquina autentificada es pot veure continguts. Així es pot veure fàcilment 3 (o més) pel·lícules diferents al mateix temps en tres habitacions diferents. La senyal s’envia per Wifi, doncs tot el multimèdia està emmagatzemat en el mateix disc dur gestionat pel mateix servidor de MythTv així es facilita l’organització i les còpies de seguretat.

Per a administrar el que no sigui MythTv, com no hi ha pantalla, es pot entrar tant per SSH, com per VNC.

El CD de Mythbuntu, a part d’instal·lar, pot funcionar també de Live-Cd Frontend guardant les configuracions en un pendrive. Per als no ubunteros, hi ha una versió basada en Knoppix, i també hi ha modes d’accedir als continguts usant sistemes de micro$oft 1, 2.

Funciona, és gratis, és legal, està en català, té una comunitat que implementa moltes funcionalitats, i sempre es podrà actualitzar i millorar. En definitiva, és lliure.

La segona de les trames es decorava amb bèsties rares i lletges, però justes. La història de guerra, en canvi, és protagonitzada per homes elevats, nets i polits, però plens d’hipocresia, injustos i liderats per un sanguinari.

A la meva dreta, una noia d’ulls grossos i ulleretes vermelles, es tapava els ulls i la cara, doncs el que veia la feia esgarrifar. No parlo del fàstic que podia fer la més llefiscosa de les criatures, parlo de les conductes infames dels que es repentinen per a fer-se respectar davant dels éssers creats “a imatge de Déu”.

Es tracta d’un document excel·lent que junta i tanca dues històries de forma magistral i que -com a interpretació personal- deixa entreveure un missatge per a la reflexió:

“Sempre és més horrible l’home”

El Maemo Mapper em va portar als cines Icaria, i la primera sorpresa va ser veure què rara que és la gent… es suposava que tota la gent de la sala havia vist Clerks, quant de friki suelto hi ha al món.

El cas és que a la primera meitat de la pel·lícula prenen protagonisme en tot moment les intimidacions d’en Randal amb el seu llenguatge que provoca a tothom qui li envolta. Són flashos de frases encadenades que destrueixen tota possible rèplica i on el vocabulari no és ni molt menys el de cada dia. Potser és que no hi estic acostumat, potser no ho estaven els altres, però costava un temps llegir-entendre les bromes, i es notava que cada espectador precisava d’un temps diferent per a entendre els “acudits”.

De vegades volia riure i reia d’alguna rèplica, però notava que el meu riure no es sumava al de la resta, doncs uns eren abans, altres després. Llavors vaig recordar el que em comentava la Susana. Ella, quan va al futbol, passa més temps mirant al públic que als jugadors. Tot aquella gent junta, amb les seves gesticulacions, crits, i un conjunt d’expressions manifestes, es sincronitzen i s’alcen d’eufòria al mateix temps en el moment que entra la pilota. És una senyal universal, és percebuda per tots al mateix temps, i l’impacte és majúscul per la realimentació que es produeix. La Susana de fet podria treballar fent de segurata allà al camp, temps abans havia pensat en quant pateixen aquells que estan a la gespa, d’esquenes al joc i mirant com crida la multitud… com gaudiria ella.

La Susana relaciona el gol, amb la dansa, on és molt difícil que tots reaccionin alhora, hi ha una suma d’estimuls visuals i auditius, i hi ha moments àlgids, però rarament (excepte a l’entrada de l’estrella, en el seu solo, o quan es tanquen les llums, s’aconsegueix aquesta suma d’exaltacions, i no és, ni molt menys, tant sincronitzada.
Doncs tancant aquesta entrada, això passava a Clerks II subtitulat, que perdia ganxo perque el públic no et recolzava. Així que recomano que per molt avesats que esteu al la lectura al cinema, aneu a la versió doblada, doncs el diàleg és trepidant.

Per altra banda, la segona part de la pel·lícula és molt més visual, i llavors és com el gol que entra o com les llums que es tanquen, fa temps que no podia riure a riallada, amb tota la llibertat, en un entorn de gent que s’en feia creus de com la pel·lícula podia complicar-se d’aquella manera.

Vull tornar al subtitulat, però preferentment a pel·lícules amb més càrrega visual. Potser a Clerks III, deu? anys més tard, no patirem aquest problema. Llarga vida als Clerks, fins la propera dècada.