Fa unes setmanes vaig veure aquest cartell al metro:

Em sap greu per la persona.
Però diu que el portàtil hi té tot el seu projecte final de carrera i tota la seva feina!

És fàcil perdre el portàtil, que el robin, que caigui i s’espatlli el disc, borrar sense voler, etc.

Si us plau: feu copies de seguretat! La manera més fàcil: un disc USB i copiar tot de tant en tant. O automatitzar-ho una mica.

Curiositat: fa mesos vaig somniar que em deixava el meu portàtil al tren. Tristament no m’el podien tornar: no hi tinc cap enganxina amb el nom o número de telèfon. Ho faré aviat! Em vaig despertar ben esverat. Això sí, estava tranquil al somni perquè tenia les copies de seguretat.

Some days, if Piccadilly Line has delays, I change in Finsbury Park. For some weeks, 1 or 2 years ago, I used to always change to Victoria line but I decided that it’s not worth. Now I change in case of delays or if I’m standing up and squeezed in the Piccadilly Line and/or the Victoria Line train is just there.

The TFL webpage allows to download the last month or two months travels using a CSV file (I’ll check for some API, etc.).

I did some quick stats to find the distribution of the time. The most interesting result of that period of time (between 15th February and 5th April, but I was 2 weeks away from London) is:


Duration Times %
00:23 2 7,69%
00:24 3 11,54%
00:25 4 15,38%
00:26 11 42,31%
00:27 19 73,08%
00:28 19 73,08%
00:29 20 76,92%
00:30 22 84,62%
00:31 24 92,31%
00:32 24 92,31%
00:33 25 96,15%
00:34 25 96,15%
00:35 25 96,15%
00:36 25 96,15%
00:37 25 96,15%
00:38 25 96,15%
00:39 26 100,00%
00:40 26 100,00%

Min 00:23
Max 00:39
Avg 00:27
Sample 26

So, during that period:

• I did the travel in 23 minutes 2 times. Record time!
• Hard to read in that table, but the most common commuting time is 26 minutes.
• Once it took 39 minutes. Something was very screwed… (and another day it took longer because I used a bus, since Piccadilly Line was not working in my zone)
• I arrive 92% of the times in 31 minutes or less
• I could achieve a good punctuality mark planning 33 minutes of commuting time (96%!). More than that it’s really screwed and not worth planning for a standard day.

This is the final result… the frequency table for so short period of time is not a standard normal distribution as I was expecting, probably if I’d do during a longer period of time would look more standard.

Jo quan veig un Sudoku, el primer que em passa pel cap és «com faria el programa que els resolt?». De fet hi ha competicions de programes que resolen Sudokus: en donen un fitxer amb milers de Sudokus i han de trobar les solucions el més ràpid possible (comparat amb altres programes a la mateixa màquina, s’entén).

Tal com vaig llegir algun lloc, un Sudoku no es «juga» (com escacs) sinó que es «resol». I per resoldre ja tenim ordinadors.

Potser em passa perquè a un examen vaig haver de fer un programa que resolia Sudokus… però no crec que sigui això.

Fa mesos una amiga em deia que és taaaaaaaan bona fent Sudokus. Vaja, que els fa super ràpid (ho he vist, i sí, és super ràpid. Menys que un ordinador, cosa que sembla que li faci ràbia. Ja li dic, no intenta pas ser ḿes ràpid que una calculadora fent multiplicacions, no sé per què amb Sudokus sí).

Així que vaig fer un programa que resol Sudokus. Però mentre llegia a la Wikipedia per algorismes vaig trobar aquesta interessant secció: bàsicament són Sudokus que a mà és bàsicament impossible. El problema és que no es té donat els valors inicials, no es té absolutament cap pista de quin numero posar i a on.

A més a més, segons ella «això és molt fàcil, té molts números.». Ja li vaig dir, agafa’ls a casa i fes-los. Es va desesperar força, no va poder fer-los i segur que s’hi va passar molta estona.

Hi ha qui diu que no són Sudokus de veritat perquè cal començar endevinant. Els programes que ajuden a resoldre tampoc saben què fer al començament.

Així que ja sabeu: podeu enviar als fans de Sudokus (o bé si en feu) els molt difícils.

PD: no tinc cap problema amb gent fent Sudokus, n’he fet i al final és entretingut, un passatemps més, un repte més, amb tècniques per anar ràpid, etc. que no es vegi això com una crítica a ningú.

Enguany és l’any del centenari del naixement de l’Alan Turing http://www.turingcentenary.eu/. Farà 100 anys del seu naixement el 23 de juny.

Recomano, i ja ho vaig fer, visitar Bletchley Park (a uns 80 Km. al nord-est de Londres). L’altra entrada al blog és del 2009, ara ja hi he estat 4 vegades i no me’n canso.

És un matemàtic (Matt Parker), un físic (Steve Mould)i una noia “geek” (Helen Arney).

Podeu veure vídeos a Youtube de diferents actuacions (especialment Steve Moulder, que apareix a la BBC com a col·laborador, en té de força divertits).

El Festival of the Spoken Nerd és un cop al mes. Cada mes té un tema. Parlen del tema de manera divertida i amena, fan alguna cosa relacionada amb el tema (per exemple, quan el tema era “ice ice baby” van fer gelat -amb el CO2 d’un extintor). Expliquen diferents coses, discuteixen, etc.
Abans de la mitja part parla uns 20 min. un professora o científic expert amb el tema.
I abans del final uns 15 o 20 min. d’algun monòleg d’algú que s’hi dedica (i a vegades intenta posar una mica de ciència al monòleg…).

En definitiva: ric a “carcajades” i aprenc coses diverses i interessants.

Si veniu a Londres intentaria fer-ho coincidir amb alguna actuació seva.

A la web hi un podcast, però només és àudio, sense vídeo, trobo que perd molt… és moltes vegades millor que el què sembla allà.