pintant…

L’octubre 2008 vaig comprar-me un Asus Eee PC 901. El vaig voler comprar amb GNU/Linux, amb memòria flash (sense disc dur), i de color negre. Aquells dies això no era possible, així que va ser tal com jo volia però de color blanc.

El netbook venia amb una Xandros molt modificada. Vaig estar força hores per personalitzar unes coses: bàsicament poder muntar discs durs xifrats i poder-me connectar a Internet amb el mòdem USB i el mòbil.
Les dues coses són fàcils en general, almenys en sistemes Debian només cal instal·lar uns paquets i copiar els fitxers de configuració. Però amb la Xandros, la pila USB anava diferent (cortesia d’Asus) i pel xifrat vaig haver de compilar uns mòduls per aquest Kernel en particular, que no va ser massa fàcil (trobar el Kernel, compilar amb el mateix compilador, etc.)
(més…)

A la feina (Mendeley) fem un programari de gestió d’articles científics «i molt més» (no vull fer massa publicitat…). Això sí, si en sou usuaris podeu afegir-me a la part social (busqueu-me pel nom mateix, “carles pina”).

El què vull comentar és el desconeixement sobre aquestes temes. Quan vaig conèixer Mendeley bàsicament no tenia absolutament cap idea que existien aquests programes per a gestionar els articles científics, fer bibliografies, etc. I això que no és una idea nova: Endnote, JabRef i molts altres porten força temps al món.
(més…)

Fa uns dies vaig entrar a Amazon per comprar un llibre que ja comentaré. Amazon em va suggerir alguns llibres, basat en altres llibres que he comprat i en llibres que dec haver mirat en el passat.

El primer llibre de la llista era… «The Art of Deception». No sé com m’ho havia de prendre, és que he decepcionat a Amazon diverses vegades? O sóc un decepcionador?

Comentant-ho al IRC de la feina em van dir que podia ser pitjor i em recomanés llibres dolents o altres gagdets…

De fet, el llibre sí que em podria interessar, així que un cop més les suggerències han endevinat força. El llibre sembla ser de temes de seguretat però relacionat amb enginyeria social. Escrit per Kevin Mitnick, un hacker/cracker força famós, segurament el més famós.

Recentment he descobert les xerrades TED (Technology, Entertainment, Design). Són xerrades de màxim 18 minuts. Algunes són tecnològiques, científiques, etc. i en general força interessant i ben filmades.

Estava fullejant les xerrades que posa que són tecnològiques i divertides de la seva Web, i ostres, en veig una d’en Clifford Stoll.
(més…)

Short article:
I love ssh (really, what a nice piece of software, tunnels, reverse tunnels… and sock servers!):
ssh -D 1080 user@server
Setup your favourite application to use the socks server on localhost, port 1080. ssh will send to “server” the communications, cyphered. And from there to the world.
If your favourite application doesn’t have socks support: install tsocks and wrap your application with a tsocks call:
tsocks application
(you need to setup the server in /etc/tsocks.conf)

Long article:
I wanted to watch from London a basketball match that was broadcasted in the Catalan TV (and Spanish one) but only for Spanish residents.
(més…)

Some days ago I commented in Catalan that I wanted to delay the mails using Postfix. Why? To have a period of time where I could cancel (or “unsend”) some mails. Google has done it in GMail (see Labs option). It can be useful for these moments like “Ops! I sent the mail to the mailing list instead of to a person” or “ops, I sent to A instead of B”. It doesn’t happen often, but can happen.

My setup: mutt is sending the mails to a local Postfix using the sendmail program, Then Postfix sends the all mails (relay) to another SMTP server. Technically I could change both SMTP, but I only wanted to change the local one since it’s “my one” and closer to the MUA.
(més…)

No sé si li ha passat a molta gent o no: vols enviar un email a algú i li envies a algú altre. O vols enviar-lo a algú d’una llista i l’envies a la llista sencera. Si teniu algun cas divertit el podeu comentar sense problemes.

Una vegada que tinc molt present: volia enviar un mail a l’amiga Eli (era un 30 de gener, o molt a finals de gener… del 2005!). Li vaig enviar a una professor d’universitat de mateix nom. Era el típic mail una mica tard de bon any, bons desitjos, petons, etc. no vaig veure l’errada fins que la professora em va dir que moltes gràcies però «penso que aquest mail no era per mi». Vaig anar corrent a llegir el mail a veure què havia escrit!
(més…)

Fa ja unes setmanes vaig canviar el disc dur del portàtil. Era de 80 GB, que estaria prou bé si no m’agradés portar les fotos amunt i avall, algunes pel·lícules i m’agrada no fer malabarismes amb discs USBs o borrar versions de codi font de programes per baixar-ne altres, etc.

Després de mirar vaig decidir comprar-me un de 500 GB, Hitachi també com que el que tenia. De moment n’estic molt content: la velocitat de transferència és gairebé el doble que l’anterior, no consumeix més Watts (segons l’especificació), no fa soroll, etc.
(més…)

Fa temps que havia pensat una cosa semblant, però al Fosdem algú ho va explicar encara millor (tristament no recordo qui): per escriure un llenguatge primer es llegeix. Per parlar primer s’escolta.

Bàsicament, primer llegim la lletra “a”, “e”, “i”… i quan sabem llegir una mica escrivim (sí, ja sé que en aquest cas hi ha el sistema motor per escriure que no val per llegir i altres «detalls»).
(més…)

Primera comparació: Dr. Dolittle

Fa un parell d’anys, amb la meva cosina, vàrem mirar la pel·lícula Dr. Dolittle. Bé, potser era la segona part però el principi és el mateix: l’actor principal parla amb els animals, i els animals li contesten

Jo li vaig dir a la meva cosina, que llavors devia tenir 5 o 6 anys, que això és el mateix que jo faig a la feina. Bàsicament parlo amb els ordinadors. Parlo un llenguatge que ells entenen, i em contesten d’una manera que jo entenc. No és tant especial com Dr. Dolittle perquè molta gent ho fa… però per la gent que no l’entén és sorpenen. Per la meva cosina, el Dr. Dolittle parla amb animals i el cosí Carles parla amb ordinadors, els hi dic «feu això» i fan això, o bé es queixen. O bé no m’entenen i fan una altra cosa, qui sap.
(més…)