pintant…

Igual que els últims anys, el cap de setmana vinent vaig al Fosdem. Així que si algú passa per allà ens podem veure les cares.

Algun altre cop ja ho he comentat, veure l’entrada del 2009, 2008, 2006.
(més…)

M’ho passo molt bé quan venen amics de fora. En part és com viatjar però més econòmic: et sents turista, però sense viatjar. Coneixes noves cultures, però sense moure’s massa.

Un tema que em va comentar una persona d’Estònia fa temps: es va esverar al veure un camió de bombers. Motiu?

(més…)

La foto següent és d’una caixa fota a un hotel de Lviv, Ucraïna:

M’encanta l’avís que hi ha a dalt a l’esquerre (i que he mal-marcat amb el Gimp). Hi diu «No guardeu la clau dins la mateixa caixa!»
(més…)

Fa uns dos mesos vaig anar a Lisboa, de turisme. Motiu: quan estava a Estònia molta gent es va sorprendre que no hagués visitat mai els veïns. És que aquests estan lluny, des de Barcelona. A Estònia, i des de Tallinn, visitar els veïns és fer uns 200 km. pet terra (Letònia, Rússia) o fer-ne uns 80 per mar (Helsinki). Un altre motiu era que tenia ganes de viatjar i, dins els viatges de cap de setmana, està prou a prop

Lisboa com a ciutat molt bé. Preus correctes, menjar normal (no sóc molt fan del peix, i en tenen molt, crec que a qui li agradi molt el peix pot opinar diferent: dirà que boníssim).

Podria penjar les fotos de turisme que tothom coneix (Google it!, Flickr it!) però faré una cosa diferent. Comentaré algunes fotos força concretes.
(més…)

[mode="sarcasme" status=ON]

Ahir vaig volar segur. Quant de plaer! Podies mirar a banda i banda, perquè ningú portava cap mena de líquid que pogués provocar una explosió que incinerés l’avió. Com a mínim, ningú el va poder pujar, tot i que després les safates de vol els venien al mateix avió.

A Càdis em van regalar un lot de productes de la terra que va ser alertat per la màquina de l’aeroport de Sevilla com a “altament perillós”, és clar, era oli d’oliva verge!! Quina sort que vaig tenir que simplement llençant-lo a les escombraries o regalant-lo a algú altre ja n’hi havia prou. No em van processar ni despullar ni torturar, i això que portava instrumentació d’assassí en massa. Em va saber greu pel noi a qui li vaig regalar, potser ja no està viu, potser els seus familiars o propers ja no hi són.

(més…)

Ara que sembla que podré parlar de l’experiència a Israel sense haver de qüestionar el conflicte que mantenen amb els seus veïns, em disposo a escriure la segona part de les observacions que he fet en aquell país. En aquesta ocasió us parlaré de l’estrès dels Israelites, i vull recordar, tal i com ho vaig fer en el 1er “capítol”, que el que escric és només producte del que he observat durant 15 dies i no pot ser entès com una norma per a tota la població encara que el meu discurs sigui generalitzador.

Sens dubte, viuen més estressats, molt més. Què com ho sé? doncs perquè només cal veure com parlen al mòbil tots alhora, és molt comú estar amb 5 amics i que tres parlin pel mòbil, és també molt habitual sentir converses per mòbil tot el dia, cal destacar que són freqüents els mòbils amb altaveus per a poder parlar diverses persones alhora des del cotxe, o per a poder parlar mentre freguen els plats o cuinen. Nosaltres fem anar el mòbil, però els nostres pares, en general, en fan un ús tímid del mateix. Allà, en canvi, tothom sembla està integrat a la cultura del mòbil, fins-i-tot aquest rabí al mur de les lamentacions: (mireu també el grau d’estrès que pateixen els papers que s’hi troben)

(més…)

(Sense accents)

Inicio una serie d’entrades al voltant del que mes em sorpren d’Israel. Hi ha moltes coses de les que parlar, aixi que anire afegint noves entrades fins al dia 25 de juliol que es quan torno. (més…)

La setmana passada vaig anar a Madrid en tren i a Suïssa en avió, mentre que l’altra vaig estar per Galicia. En aquests dies he agafat múltiples mitjans de transport: tren, avió, taxi, autobús, vaixell i cames. En aquest escrit explico les aventures de cada un.

(més…)

Em trobava a un Gaztetxe del País Basc on il·lusionats treballaven els okupes per a condicionar la casa per a un event de programari lliure quan vaig veure uns “moros” entrant per la porta. Aquests van començar a picar a la paret d’una habitació que s’havia de convertir en els sanitaris. Per un moment em vaig quedar perplex, aquests nous okupes, que okupen una casa però no dormen en ella doncs dormen a casa dels pares o a un pis d’estudiants, contracten als moros per a les tasques que no volen fer. Així m’imagino el pensament dels tres agents que intervenen:

(més…)

Ara fa un parell de setmanes vaig estar 9 dies a Brasil. Era la segona vegada que hi anava i també en aquesta ocasió vaig estar majoritàriament per Campinas i Americana. També vaig estar per Sao Paulo i un parell de dies a Rio Claro.

Per als que no hi heu estat mai, m’agradaria descriure les coses que em sorprenen de Brasil, sempre tenint en compte que és un país molt gran i que cada zona és un món. Les coses que em van cridar l’atenció són: espai, colors de les edificacions, diversitat de races, diversitat de cultures, menjar per pes, menjar dolç, noies més guapes, Campinas i altres universitats, caliu dels brasilenys.

(més…)