Bàsicament, primer llegim la lletra “a”, “e”, “i”… i quan sabem llegir una mica escrivim (sí, ja sé que en aquest cas hi ha el sistema motor per escriure que no val per llegir i altres «detalls»).

Abans d’escriure una novel·la els escriptor en llegeixen força.

Per algun motiu, no es fa el mateix amb els llenguatges de programació, almenys no a la universitat. Un pot acabar d’estudiar informàtica amb qualsevol de les seves variants i, normalment, i fins on he pogut investigar demanant a amics, la gent escriu molt codi i en llegeix poc. Bàsicament llegeix el d’algun company i poca cosa més. Si ho comparem amb els llenguatges normals seria que un nen de 5 o 6 anys l’únic que llegís abans d’escriure serien les lletres dels seus companys.

Està una mica tret fora de context, però llegir codi és important igual que llegir llibres és important per escriure’n.

Fa un parell d’anys, amb la meva cosina, vàrem mirar la pel·lícula Dr. Dolittle. Bé, potser era la segona part però el principi és el mateix: l’actor principal parla amb els animals, i els animals li contesten

Jo li vaig dir a la meva cosina, que llavors devia tenir 5 o 6 anys, que això és el mateix que jo faig a la feina. Bàsicament parlo amb els ordinadors. Parlo un llenguatge que ells entenen, i em contesten d’una manera que jo entenc. No és tant especial com Dr. Dolittle perquè molta gent ho fa… però per la gent que no l’entén és sorpenen. Per la meva cosina, el Dr. Dolittle parla amb animals i el cosí Carles parla amb ordinadors, els hi dic «feu això» i fan això, o bé es queixen. O bé no m’entenen i fan una altra cosa, qui sap.

Si recordo bé la meva tieta em mirava tota… curiosa.

Segona comparació: escriptor

Fa unes setmanes una amiga em va dir (perquè havia escrit un mail una mica llarg) que tinc una faceta oculta d’escriptor. Vaig pensar-hi… i home, sí que sóc una mica escriptor. Escriptor de codi font. Força estona de la meva jornada ho passo escrivint. No expresso normalment massa sentiments, però escric perquè l’ordinador ho llegeixi i els companys també. O jo mateix més tard. No sóc un bestseller, però pensant-ho bé i seguint la comparació el què escric (i que només el compilador/interpret i els companys ho llegeixen) està a força més ordinadors que alguns llibres escrits, tristament per aquests llibres

(crec que hauria de fer una categoria nova tipus «tonteries» o «paranoies»)

Diu que que molta gent fa servir telèfons, però que els terroristes fan servir diferents targetes SIM i diferents telèfons per camuflar-se. Que si veus alguna cosa sospitosa avisis.

En aquest cas diu que molta gent fa fotos cada dia, però que algunes són més sospitoses com gent que fa fotos a les càmeres de seguretat… que si veus alguna cosa sospitosa que avisis (en aquest cas, el «terrorista» ja quedarà ben fotografiat a les càmeres que està fent una foto).

I dic jo… el primer cop que vaig anar a Londres, que era amb la família el 2003, recordo molt bé (i encara les tinc) haver fet fotos a les càmeres de seguretat. Més que res perquè n’hi ha unes quantitats gairebé indescents!

I també, em confesso, faig servir habitualment 2 telèfons mòbils. I ara no canvio targes, però les primeres setmanes sí que canviava targes (temes d’Internet mòbil, una targeta SIM que el banc em va donar i la vaig fer servir, etc.).

Vaja, que no sé si auto-inculpar-me!

El tema Fosdem ja està parlat a molts llocs, amb fotos, etc. bàsicament són dos dies de conferències (més de 250 xerrades) a Brussel·les, amb més de 5000 assistents. Xerrades normalment tècniques, assistents més «geeks» que «encorbatats». Dels que menjar un entrepà dos dies no passa res, i encara millor que seure a una taula no fos cas que ens perdéssim alguna xerrada!

Les xerrades estan disponibles a http://video.fosdem.org/2010/. Recomano la d’en Andrew S. Tanenbaum: creador de Minix, en certa manera precursor de Linux (en certa manera dic). Una xerrada molt divertida tot i ser un tema complicat. La xerrada allà em va passar volant i la sorpresa ha estat quan vaig baixar el vídeo, que és més llarg del què esperava. Hi havia moments tant divertits com si estigués veient en Pepe Rubianes o espectacles semblants, plorant de riure. Molt més sent-hi que no mirant-ho per vídeo, cal dir. Ah, el minut 20 explicant el servidor de reencarnació ho trobo molt bé, apart d’altres moments estel·lars.

Una altra xerrada interessant fins i tot si estrictament no interessa el tema és era la d’en Greg Kroah-Hartman. M’agraden les xerrades amb terminals i fent feina, explicant experiències, etc. El vídeo també està disponible. És sobre pegats al Kernel.

Bé, i moltes més que van estar MOLT bé, moltes que no vaig poder-hi anar perquè se solapen, etc.

Per cert, anècdota Fosdem: estar divendres al metro, mirant el mapa sense saber com agafar-lo. S’acosta una persona a veure si sé com es va a algun lloc i sí que ho sabia (el què no sabia era com anar al meu lloc!). S’acosta un altre i demana una altra cosa que també sé. Amb el primer de seguida em diu si no sóc de Brussel·les i dic que no, però que hi he estat abans… i ell diu el mateix. Fins que, evidentment, ens adonem que els dos estem pel Fosdem!

Ah, i penso que el Fosdem d’aquí 30 o 40 anys hi haurà força gent més gran. Vaja, jo amb 60 o 70 anys potser hi aniré i alguns quants més que ara hi van potser també hi aniran. Veurem com va llavors. Ens hi veiem!

Llegit a al Twitter d’en Xavier Noria (fxn) amb un re-twitt de secretGeek.

Ho poso aquí perquè em fa gràcia i sempre ho perdo. Sóc un desastre posant noms…