El netbook venia amb una Xandros molt modificada. Vaig estar força hores per personalitzar unes coses: bàsicament poder muntar discs durs xifrats i poder-me connectar a Internet amb el mòdem USB i el mòbil.
Les dues coses són fàcils en general, almenys en sistemes Debian només cal instal·lar uns paquets i copiar els fitxers de configuració. Però amb la Xandros, la pila USB anava diferent (cortesia d’Asus) i pel xifrat vaig haver de compilar uns mòduls per aquest Kernel en particular, que no va ser massa fàcil (trobar el Kernel, compilar amb el mateix compilador, etc.)

Des de llavors fins fa uns mesos tenia la mateixa Xandros. Total, feia el què volia, per fer alguns ssh’s, algun Skype que necessitava fer, mirar alguna pel·lícula quan viatjo, navegar, etc. ja és suficient. M’agradava tenir-hi el què venia per defecte, per poder dir «ei, vaig comprar això així, amb aquest Linux!».

Però últimament hi havia coses que volia fer: actualitzar Firefox, instal·lar altres programes, etc. així que finalment vaig provar una Ubuntu Netbook. A un wiki deia que algunes coses no anaven bé, però vaig pensar… prova prova que potser el wiki està malament.

Quina passada, la veritat. Tot va funcionar bé! La Wifi amb WPA-2 (abans no funcionava). Càmera, Skype, nou Firefox, instal·lar els programes que em vinguessin de gust…
El què em va costar força hores el 2008 amb la Xandros va ser qüestió de minuts aquí (xifratge, connexió USB mòdem).
Instal·lar els programes que volia (ja era hora de portar el qdacco al netbook!) també fàcil i sense problemes.

Em vaig sentir força estúpid d’haver tardat tant en fer el canvi.

A més la interfície d’usuari és molt maca, cómode… la gent que ho ha vist li encanta.

Així que si queda algú com jo amb la Xandros vella que faci el canvi. O que provi la Ubuntu Netbook que està molt ben acabada.
Vaig provar breument la KUbuntu Netbook, però no li vaig veure cap diferència gran en un netbook així que per variar faig servir KDE en el meu escriptori normal (i Debian) i Gnome al netbook.

En tot cas ho trobo curiós: a mi m’agrada sentir o escoltar el soroll del mar, els ocells, el vent… i no música. Ara està sonant música però estic al pis. No al bosc.

Penso que passa més amb passejades de poques hores aprop dels pobles. Típic cas d’anar a algun poble i caminar fins al següent, unes 3 hores. Espero que no passi massa fent el camí de St. Jaume (o camí de Santiago).

Altra cas és la gent que al metro, autobús, carrer… porten els auriculars posats. Recordo un cop que el conductor del metro va dir «la propera estació està tancada, no obriré les portes» (en aquest cas . Ho va dir diversos cops anant cap a l’estació, per baixar a la d’abans o a la de després, on calgui. I una persona evidentment es va aixecar quan el metro no obria la porta amb la sorpresa d’aquesta persona.

El què vull comentar és el desconeixement sobre aquestes temes. Quan vaig conèixer Mendeley bàsicament no tenia absolutament cap idea que existien aquests programes per a gestionar els articles científics, fer bibliografies, etc. I això que no és una idea nova: Endnote, JabRef i molts altres porten força temps al món.

Jo vaig fer i diria que molta més gent el treball final de carrera fent la bibliografia amb BibTeX directament, altres amb OpenOffice o Microsoft Word. Enlloc de tenir-ho tot ben organitzat el què s’està llegint i d’on es treu la informació doncs una cosa més caòtica normalment, sense tantes possibilitats.

Sigui quin sigui feu-ne servir algun. Ajuda a fer feina i a organitzar. El què em va sobtar més és el desconeixement almenys entre els meus coneguts i jo mateix d’aquests programes, ni sabia que existien ni s’havia explicat a la universitat.

Es poden fer servir fins i tot per coses una mica… diferents. Com ara tenia una col·lecció pública amb restaurants, tractant els restaurants com a documents (com a tipus especial de document). O bé amb l’importador que aquests programes solen portar doncs tenir junt i organitzat llibres pendents de comprar d’Amazon, etc.

Comentant-ho amb el Fran em va recomenar un llibre del mateix estil però sobre Finlàndia. Vaig pensar que em podria agradar també, ja que he estat un parell de cops a Finlàndia, a Estònia parlaven força dels Finlandesos, etc. així que vaig anar per comprar-lo a Amazon.

El divertit és que el llibre no es trobava nou, i tenia 3 opcions: o per uns 9€ o bé per uns… 130€ o 175€!
(els preus originals els tinc en lliures, ho he passat aproximat)

Vaig comprar el de 9€, que deia que l’estat era «acceptable». Home, per 110€ de diferència, que és un llibre de 130 pàgines!
El llibre va arribar bé, i sí, l’estat és «acceptable», té unes taques de cafè.

Des d’aquí dono sincerament a la persona que va tacar el llibre de cafè i el de devaluar de 130€ a 9€. Gràcies!!

De totes maneres: un company de feina, que li vaig deixar després de llegir-lo, el va trobar a Finlàndia per uns 12€, crec que nou, més despeses d’enviament.

Sobre el llibre: em va agradar més el My Estonia que el From Finland with Love. Aquest últim és molt més breu, sense tant de fil argumental. Repassa els típics tòpics sobre els finlandesos, que normalment són certs. Una mica confús el que condueixen tant ràpid, no ho vaig notar. Les altres coses doncs sí, força realistes. Properament li deixaŕe el llibre a una noia finlandesa per tenir comentaris de primera mà.

El primer llibre de la llista era… «The Art of Deception». No sé com m’ho havia de prendre, és que he decepcionat a Amazon diverses vegades? O sóc un decepcionador?

Comentant-ho al IRC de la feina em van dir que podia ser pitjor i em recomanés llibres dolents o altres gagdets…

De fet, el llibre sí que em podria interessar, així que un cop més les suggerències han endevinat força. El llibre sembla ser de temes de seguretat però relacionat amb enginyeria social. Escrit per Kevin Mitnick, un hacker/cracker força famós, segurament el més famós.