Saber esperar

Hi ha qui ho vol tot “ara ara!”. Sense saber esperar. Trobo força d’aquesta gent. Impacients, exigint-ho al moment. Curiosament exigeixen al moment el què han de rebre, però no el què han de donar (això seria una altra entrada, el tema de veure la palla a ull d’altri però no la viga a ull propi).

Doncs això, que em trobo amb gent que no sap esperar. Volen tot al moment. No cal! Jo estic gaudint el què vaig planificar fa cert temps. Avui he comprat uns llibres a Amazon… arribaran d’aquí uns dies, no cal impacientar-se. No cal exigir a Amazon que ho faci més ràpid i patir perquè ha tardat tres dies i no dos dies i mig. Sí que potser cal comprar els llibres abans d’acabar els anteriors, ja que sinó potser sí que ens impacientarem (planificació).

Crec que pot estar relacionat amb d’immediatesa que ho vivim tot. A la feina, els operadors i proveïdors tarden cert temps. Tres setmanes per posar la línia nova? Me n’alegro, que tinguin feina i ho planifiquin amb tres setmanes i no tres hores (d’acord, podrien ampliar personal, això és un altre tema). Això sí, espero que tardin el què diuen i no tres vegades més, que també ens passa. La gent té altres coses a fer, apart d’atendre’ns a nosaltres. O tot seria massa car!

Crec que això pot estar relacionat amb el què deia en Daniel Goleman al llibre d’Intel·ligència Emocional: l’experiment Marshmallow. Allò de donar a un nen un caramel, dir-li que si no s’el menja en cert temps, deixant el nen sol, li donarem dos caramels. Saber esperar, no?

A més a més, afegeixo, que a vegades l’espera és millor que el fet en sí. A vegades he gaudit més pensant i repensant amb un sopar a algun lloc al cap de dos setmanes que no les dues hores del sopar. Almenys és possible gaudir-ho més estona que el sopar en sí. I és que saber esperar… també és un plaer.

Nota: això no vol dir que sigui un conformista, sense pressa i que ho deixi tot per demà pensant “deixa per demà tot el què puguis”. Que de fet, un dels altres plaers és quan s’acaba ben acabada una cosa.