Sobre Twitter o Identica (microblogging)

Fa uns dies uns quants comentàvem sobre ¿l’utilitat? de Twitter. Més aviat de les utilitats que jo hi he trobat. En sóc usuari perquè hi ha gent que parla sobre el programa de l’empresa on estic (Mendeley) i que em diverteix força estar a la feina i de tant en tant veure els Tweets que parlen del què faig. Bé, a vegades no diverteix sinó que desespera. Un força divertit deia «I fucking love Mendeley, it just made my life so much easier.»

Bé doncs, cops que ho he trobat útil:

• Quan estàvem amb el hosting Rackspace i aquest va fallar. No contestàven el telèfon, i no es podia connectar als servidors. Anant a Twitter i posant rackspace es veia més gent amb les mateixes condicions, i algun tècnic dient una mica problema. Això no es podria fer amb un blog perquè se suposa que es tardarà una mica més a escriure-ho (almenys aquesta és la cultura). A més a més Twitter té l’avantatge d’índex automàtics momentanis: el què s’escriu es troba al moment després.
• Explicant què és twitter vaig buscar “london restaurant” i vaig trobar el fantàstic Inamo, que es basa en no tenir camarers i fer les comandes directament informatitzat a la taula. Hi ha uns projectors al sostre, es projecte el menú sobre la taula, és fantàstic! També es pot veure el xef, jugar al joc dels vaixells amb companys de taula, etc.
• Entenc que pot funcionar com a manera de comunicació amb algunes empreses cap a molts clients, com quan hi ha una incidència
• En alguns casos caòtics com inundacions la gent es comunica per Twitter de forma força interessant i que ajuda

Una cosa que no m’agrada de Twitter és que no és lliure i no es pot muntar un Twitter que parli amb Twitter (igual que sí que es pot fer amb els mails). La solució lliure és Identica. Però tinc la sensació que tot passa més per Twitter. Amb Identica un es pot muntar el servidor i formar part del sistema, com ara Email, Jabber/XMPP i protocols més consolidats.

A Mendeley el fem servir força perquè usuaris parlen de nosaltres i algú de Mendeley contesta. Clar que és una conversa de coses molt breus i una mica… pública. Tot molt maco i ensucrat, molt atent. I no m’agrada quan passa per davant de mails, a vegades és fàcil fer-ho servir com a escarni públic (Ai! no em funciona això… -dit al Twitter, perquè més gent ho vegi i esperant que passi abans d’altres coses)

També molta gent ho fa servir per ensenyar el «guai que és, però res nou comparat amb Facebook (entrada del Jordi, el meu germà), i a vegades també els blogs mateixos.

Doncs això, li trobo algunes coses bones i algunes dolentes. Algunes són de l’ús que se li dona i no de la tecnologia. Però està força consolidat.