Hola a tots/es, m’agradaria fer la primera aportació a pintant… amb una història personal.
L’esport que més he practicat, competit i somiat és el tennis de taula. Primer amb el Club Gimnàstic com a federat des dels 12 fins als 24, i després representant a la Universitat de Lleida als campionats de Catalunya i d’Espanya universitaris mentre entrenava algunes nits al Borges.
Els que m’heu conegut a la taula, sabeu que no he estat mai un gran jugador, mai he tingut el toc de pilota d’en Jordi Gàzquez, ni la concentració d’en Xavier López, ni l’energia d’en Joan Miracle, ni la posició d’en Dani Martín, ni l’astúcia de l’Óscar Vilanova, ni molt menys la versatilitat i qualsevol altre adjectiu de l’Alfonso Beamonte. Però el que sí que he tingut és sempre a aquests companys al meu costat, en els moments en que et creus el millor i en els moments en que et veus el pitjor, en les estades de tecnificació, jornades de portes obertes -acudit pels del Gimnàstic-, partides amb l’Isaac al col·legi, viatges a Riudellots i tot tipus de situacions en les que un madura dia a dia gràcies a com afronta amb els companys l’assoliment de fites noves, il·lusionat-se quan arribava un material nou -com la que un dia vam conéixer com a “Mark uve”, i la Friendship 729-, entrenant en funció dels resultats en els estudis, i aplaudint als companys des de la banda.
No sabeu -si algú encara està llegint- com enyoro aquells caps de setmana a la banda mentre jugàvem contra -per exemple- El Parets. Partits on cadascú de nosaltres donava una consigna diferent al nostre jugador, en aquella època en que es jugava a tres jocs de 21 punts, i sobretot les temporades en que la figura de l’entrenador no era tan forta. Finalitzat el primer joc, un de nosaltres perdia amb en Miquel Molina i venia a la banda on tots li dèiem el que fariem cadascú de nosaltres per a guanyar al qui tenia davant, però gairebé mai li dèiem el que hauria de fer ell tenint en compte els seus punts forts i dèbils… recordo el riure que m’agafava quan les consignes eren contradictòries i com vaig aprendre a no anar a la banda 🙂
Entrega de premis a Tarragona amb Xavier López, Jordi Gàzquez i Josep Pajuelo; Medalles a Valladolid amb Alfonso Beamonte.
Tot això eren records, una mica massa en l’oblit, vaig deixar el tennis de taula per la meva creixent passió en les arts del circ i especialment en els malabarismes. Cada cop que pensava en tornar a aquest esport, m’ho prohibia tot pensant: “quan tinguis temps lliure, dedica’l a lluitar per les 7 pilotes!”.
Aquest divendres -cinc anys més tard- vaig tornar a jugar, hi vaig anar amb la Carme. Em venia al cap el que estic escrivint mentre tractava de tornar la pilota, de connectar un top-spin, de picar revés “tallat” amb la RITC 563 i esponja de MarkV -que mai vaig acabar de controlar perquè no m’acostumava a picar la pilota plana i abans que baixi-, pensava en vosaltres mentre tractava de fer serveis llargs tallats laterals a la butxaca de l’esquerrana, i d’obrir-li a la banda, com si de l’Alfonso es tractés. Aquest divendres no importava fallar, tampoc importava guanyar, el més bonic era recordar.
Companys, especialment els que heu estat citats, prepareu-vos per a jugar ben aviat, i sobretot pel sopar de després, gràcies per totes aquestes estonetes. Penso en vosaltres quan entro al Reina Elisenda, quan trec la pala de la funda sempre engruixada, i sobretot quan canvio de camp i miro a la banda. Fins ben aviat i tremoleu que potser em torno a posar la 729 a la dreta 😉 Us trobo a faltar.
Avui he descobert la web megaspin.net, on he trobat la guia de Greg (Greg Letts, entrenador australià) que de moment és la font d’informació de lliure accés més interessant que he trobat.
Greg’s Guide to Table Tennis
Choosing a Table Tennis Blade
Should You Speed Glue?
Per als pics:
Long-Pimple Tactics, Playing with Long Pimples (Part 1), Playing with Long Pimples (Part 2)
En les terres de ponent s’espera amb impaciència la trobada. Durant el període de preparació incrementarem les sessions setmanals d’entrenament amb l’objectiu de: “no deixar-nos marejar pel vi del sopar”.
A més a més, les derrotes patides a les teves mans han fet créixer una set de venjança, la qual espera ser saciada fa molt de temps 🙂 ;-).
Des de l’enyorança i el record sol dir-te que m’alegra molt saber de tu. D’altra banda, si al fet se li afegeix el retorn de la pala, aleshores la alegria es transforma en eufòria.
De tot cor, a Lleida t’esperem amb impaciència. Una abraçada.
Hola Óscar, què bé que hagis escrit!
He comprat el material que m’has recomanat per telèfon i com sempre has encertat. Finalment la Yasaka Gatien Extra, i la MarkV de 2.0 però nova 🙂 . La cola a la markV també m’ha anat molt bé un cop m’he acostumat a picar més sec i al costat del cos (no tant endavant).
Surt un top molt potent, molt i la pegada de dret amb la cola també és força consistent.
Se’m fa difícil dir si tinc més feeling o no, perquè ara hi ha la cola. Però el que sí que et garanteixo és que sortia un joc vistós i potent, i sembla que el servei, el moviment de calaix i les cames encara les conservo.
Fins ben aviat
hola Xavi,
sóc aquella noia a la que ahir vares encomanar l’eufòria de millorar el meu joc.
Jo sempre he jugat d’una forma molt lúdica. De fet, vaig jugar molt de joveneta, però sempre amb els amics, mai de forma formal, ni competició.
Ara, des principi d’any he tornat a jugar, amb les classes grupals que fa per adults l’Edgar.
La veritat és que m’ho passo molt bé, i també que m’agradaria milllorar, però estar clar que amb 1:30h setmanals no és suficient, però…
Bé, m’ha agradat molt el que has escrit, encomanes entusiasme.
Salut!
eva
Hola Eva
Avui aniré a entrenar des de les 6 i mitja calculo fins a darrera hora. Crec que el millor és que vagis jugant amb algú del teu nivell i de tant en tant facis partidetes o pilotegis amb altres, ningú et posarà cap problema per a jugar una estona, doncs ningú ha après sense l’ajuda dels demés. I tothom estarà encantat de donar-te algun consell, però el que no es pot fer és fer-te classes particulars doncs això és la feina de l’Edgar.
El més important és que et segueixis divertint.
Ah! i no sempre encomano aquest entusiasme, el que passa és que ara és la tornada al joc i cada dia milloro perquè vaig recordant coses… aviat m’estancaré i no estaré tant eufòric 🙂
Ja ens anirem veient per allà, gràcies per escriure.
Fins aviat
Hola Xavi,
em sembla que no m’he sabut explicar. Quan comentava que m’agradaria millorar i que amb 1:30h a la setmana no hi ha prou, el que intentava dir és que m’hauria de disciplinar més, o dedicar-hi més temps.
Però en cap cas, que ningú em faci classes particulars, tot el contrari. Jo m’agobio quan jugo amb algú que té molt més nivell que jo doncs penso que s’està aborrint, i com tu molt bé dius per això està l’Edgar.
Com tu molt bé dius l’important és divertir-se!!!
Ciao
eva
Hola Eva
Precisament l’altre dia vaig veure això:
Training with weaker players (entrenant amb jugadors més “fluixos”)
http://www.megaspin.net/articles/view.asp?id=309
que explica com resoldre aquest problema. Bàsicament diu que cal veure què li interessa al jugador “més fluix” doncs és aquest el que normalment posa més pegues per a entrenar amb l’altre; com adaptar el joc del més fort per a igualar una mica el nivell (per exemple: només tocant-la amb la dreta per a treballar cames, o servint sense efecte); i què fer si el jugador més fluix segueix sense voler jugar.
Fixa’t en aquest trocet:
“Relax and enjoy it! Playing some games without the constant pressure applied by a better opponent allows you to try some new things and have some fun without being constantly punished for every little error you make.”
Ahir mateix dos jugadors amb cadires de rodes van voler jugar un dobles amb la Carme i amb mi, primer estàs molt content perquè et demanen de jugar, però també penses (en el meu cas per pura ignorància) que seran potser més fluixets. El resultat: ens van guanyar i amb força comoditat i no pas perquè els donessim peixet, al contrari, i a més vam passar-ho molt bé. També val a dir que hi ha una adaptació en el reglament que fa que com és obvi ells no hagin de tocar-la un cop cadascú, però això no els treu el mèrit doncs van saber jugar molt bé i ens van deixar amb sed de venjança 😉
Així que no tens excusa, a disfrutar jugant amb tothom, ens veiem.
2 de Febrer de 2006. Barcelona, districte de l’Eixample, carrer Paris… Carmeta està al seu piset d’estudiants, el rellotge del menjador marca les 23:13h. Sona el seu mòbil. A la pantalleta surt un número que desconeix… “Si?”-contesta. Després d’una estona d’intriga per saber amb qui estava parlant descobreix que qui estava a l’altre costat era en Xavier de Blas, proposant-me d’anar a jugar una estona a tennis-taula… Quina gràcia!!! (a Xavi: Si et sóc sincera, em vaig quedar “a quadres”…Perquè?…home…No sé…No m’ho esperava!!!) I, mira per on, resulta que la inesperada trucada va acabar amb un “divendres a les 15.30h a Reina Elisenda!”. Jo, igual com en Xavi, fa uns 1,2,3… sí, uns 5 anys que havia deixat el tennis-taula. Vaig tornar-hi a jugar fa poc en una competició organitzada per la federació (mireu http://www.pingpongpertothom.com, si us ve de gust). Inscriure-m’hi i jugar-hi va ser el primer dels passos per començar un camí que, si més no, de moment m’ha permés descobrir de nou quant et pot fer sentir de bé fer allò que realment t’agrada!!! Sovint durant el meu viatje penso: tandebó no hagués deixat el tennis-taula!. En fi, estic escribint sobre mi i no era aquesta la meua intenció…Tanta lletra per dir què?. Doncs per dir que em sento privilegiada per haver sigut partícep d’aquest nou retrobament de’n Xavi amb el tennis-taula, d’haver-lo viscut! D’alguna manera podriem dir que hi he contribuit, no? (…bueno, encara que sigue una miqueta!) Podriem dir que he accelerat el procés de retrobada, que he actuat com a catalitzador (que no detonant, eh Xavi 😉 ). Si algun d’aquests companys a qui es refereix el Xavi esta llegint encara aquestes paraules que escric, dir-vos que en Xavi no exagera en res del que diu. Jo sóc l’esquerrana de qui parla i va ser genial empapar-me de les sensacions que en Xavi transmetia mentre “l’anavem tocant”!!! (o potser mentre el Xavi anava tocant-la i jo intentava, sense arribar a aconseguir-ho, bloquejar de dreta 🙂 ). En fi, només dir-vos que compte amb el Xavi perquè està “molt peleon”. I no és tansols el meu punt de vista. Fixeus amb l’opinió d’un jugador francès que ha jugat amb ell aquests dies: “espero que nos volveremos a ver para hablar y jugar ping pong (que buenas partidas!!! ) aunque juegas y saltas como un diablo…” – deia refererint-se al Xavi. Si, si, poca broma!!! Bé, ja per acabar aquest comentari (dis-li comentari, dis-li parrafada, dis-li com vulguis…) fer-vos arribar que molts cops he deixat de fer coses que m’omplien i m’agradaven per fer coses que “havia de fer”… Ara miro enrera i no m’arrepenteixo d’haver deixat de jugar, d’haver deixat d’anar no sé on o d’haver-me perdut no sé que… El que faig és mirar endavant i pensar què és el que m’agrada, què és el que m’omple… i fer-ho!!! I, jugar a tennis-taula és una d’aquestes coses!!! Jugar-hi perdi o guanye, jugar-hi amb un profe 🙂 , amb una infantil federada que a la que t’encantes “ja te l’ha fotut” o amb un equip de superdivisió que “em deixa tova”. Jugar-hi amb vosaltres que esteu llegint i a qui ni tansols conec, però jugar-hi!!! Així que ja ho sabeu, “la zurdita de Ulldecona” s’apunta a jugar on sigui i amb qui sigui!!!….quan dieu que voleu quedar?
Gràcies pel teu comentari Carme, i gràcies per haver vingut a jugar el primer dia. Comentaris com el teu, fan que tot això de que la gent pugui publicar lliurement a internet tingui un sentit. La gràcia està en fugir de la publicació tradicional dels telediaris i altres mitjans que només parlen dels mateixos tòpics, per a trobar comentaris com el teu que mostren com una persona té un conjunt d’emocions i il·lusions, i els ha volgut transmetre a qui els vulgui llegir. És el que dona sentit a la xarxa de tots, a la comunicació de tots/es amb a tots/es.
Quant a la zurdita de Ulldecona, com diu no sap bloquejar de dreta, però pega unes castanyes tallades de dreta i passa unes pilotes ràpides de revés, que fa por. Penso entrenar amb la zurdita varies cosetes, i una serà que si el servei és llarg, li entraré a la primera, veureu com aviat millora el servei i potencia així el seu joc de pegada.
Recorda que la història no comença amb la meva trucada, sino amb que tu em vas dir que havies jugat alguna partida al Pingpongpertothom, t’havien vist, i t’havien fitxat per a superdivisió femenina…. la trucada va ser després 😉
Gràcies altre cop, Carme, ciao
Hola Xavi y Carme.
Que triste que todos escriben aqui en Catalan. No se si entiendo peor el catalan o el resulto de la traduccion electronica. El Catalan parece un poco de portugues, de frances, de castillano y de otro idioma misterioso.
para presentarme, soy el franchute que vino a la Reina Elisenda desde el 13 de febrero hasta el 15.
tuve el gran honor de jugar con Carme (vaya mujer!) y con Xavi. Tambien tuve clases con Edgar que me enseno varias cosas importantissimas que me faltaban en mi juego. jugue tenis de mesa 3 anos de 9 a 12, y estoy empezando de nuevo despues mas de 20 anos. Deje el pingpong porque me parecia juego ridiculo, y ahora me parece maravilloso, en las posibilidades y tecnicas de juego, y tambien en el espiritu abierto y feliz de los jugadores de este deporte.
Bueno.
El viernes jugue con amigos, en mi pueblo, que tiene unas mesas y una sala que ya es bastante buena. nada mas el suelo es una porqueria, que se resbala uno muy facilmente. Fue muy interesante, porque cambie mi posicion. ahora estoy jugando a la De Blas ©, pegado a la izquierda, y empezando con top-spin en cada pelota larga. Y me salio bien! por la primera vez gane con un defensor con puro juego ofensivo, fue un gran placer, el unico problema fue que despues me toco hypoglucemia (falta de azucar, que no se si es asi que se escribe en espanol).. por la primera vez tambien.
esta noche me regreso a mi club muy official y con jugadores muy muy buenos, a ver si sale la De Blas ©.
Gracias a todos, espero ver les de nuevo.
Claude.
Hola Claude
Creamos esta web hace una semana, y decidimos escribir en catalán porque es la lengua materna de los tres amigos que escribimos aquí y queremos expresarnos en ella. Lástima que en ocasiones esto repercute en que no llega a todos cuantos quisieramos… tendríamos que hablar todos esperanto 🙂
En ocasiones pondremos algo en castellano o inglés si es un texto que yq tenemos escrito en una de estas lenguas y para no perder tiempo traduciendo, pero el idioma oficial de esta web es el catalán.
“El Catalan parece un poco de portugués, de frances, de castillano y de otro idioma misterioso.” ese “idioma misterioso” es: catalán 😉
Me alegro mucho de que disfrutases en Barcelona y en tu reencuentro con el tenis de mesa, no puedo estar más de acuerdo contigo en los motivos que hacen que ahora te encante este deporte.
Es muy buena noticia que hayas encontrado un estilo de juego que te guste y que consigues que se imponga ante jugadores con estilos muy distintos. ¿Cuantas veces hemos jugado con defensivos haciendo su juego? demasiadas! Si ahora has conseguido atacar la mayor parte del partido, y además has ganado, esto es muy buena señal. Por cierto, me he reído mucho con tu descripción del “estilo de Blas ©”, pero ya sabes que el el jugador más destacado en pegarse a un lado y tratar de entrar todo con top-spin de derecha es precisamente un francés: Jean-Philippe Gatien. Hubo una final de un campeonato de Europa -Óscar Vilanova seguro que se acuerda de cuál fue y quién era el adversario- en que Gatien entró TODAS LAS PELOTAS DEL PARTIDO con la derecha, excepto la última que fue con la que ganó el partido. Claro que mi juego es muy distinto, yo juego con picos medios en el revés, e intento -ahora- sólo golpear con ellos encima de la mesa.. y nuestras piernas no son las de Gatien. Casualmente la madera que me compré la semana pasada, y que estrené contigo, era la Yasaka Gatien Extra. 🙂
Si te quedaste muy cansado al final del partido, es porque supongo que tuviste que atacar muchas veces y no estás acostumbrado a ello desplazándote de lado a lado para entrar de derecha. Yo llevaba mucho tiempo de sedentarismo (demasiado tiempo diario sentado en una silla) y he tenido una inflamación de trocanter que me apartará de jugar una semana, es un problema normal en la readaptación al esfuerzo y más si se practica con la “intensidad de Blas” 🙂
Espero que te fuera muy bien con los jugadores más buenos, si no fue así, no te desesperes, cada cambio en el juego genera dudas y los buenos adversarios saben aprovecharse de ellas.
Me parece increíble que jugases tan bien si sólo habías jugado 3 años y hace tanto tiempo.
Hasta la próxima, fue un placer conocerte.
georgia dermatology specialists
hoyle poker hands
niagra fallsview casino resort packages
sexy linux wallpaper
sex goth free
naked girls with dicks
nude brooke skye vidoes
free sex with woman in a chat room
high school sex scandal
average dick size by age
beautiful nude college girls galleries
doax nude video
beautiful seduce sexually woman
kristin kreuk getting naked
simpsons fuck porn free