Per què tenir un blog?

Nota 23-02-2006: Actualització amb “Just for Fun”

Bona pregunta! Sobretot perquè practicament no ha començat. Molta gent (normalment a blogs) contesten la pregunta “Per què tenir un blog” (s’hi podrien afegir molts motius, cada persona té els seus). Nosaltres ens vàrem animar d’una manera curiosa, que proximament explicarem… (però seguint aquest post d’un blog el què més s’hi acosta és la segona raó -però per part meva, sense alcohol!).

Més personalment, un parell de reflexions de què pot animar a tenir un blog.

Primer de tot, per tenir un blog, apart de moltíssimes altres coses, cal:

• Tenir quelcom a dir, tenir-ne ganes: Compartir
• Escriure-ho a persones (no a ordinadors!)
• Organitzar les idees

Compartir
Una raó és que la gent normalment li agrada compartir. Des de sempre que ens han dit que és bo compartir, ens fa “bones persones” (sempre que compartim coses bones). Això es veu clar amb el programari lliure, es basa en compartir coneixement, compartir codi (que és coneixement), compartir experiències (també acaba sent coneixement), etc.

Fa anys que alguns de nosaltres compartim dins l’àrea de programari lliure, però no en altres àrees: pensaments, discursos, reflexions,… o pintures! A partir d’ara també ho farem en aquests àmbits, que haurien de ser similars als del programari. O més aviat, el programari hauria de ser similar a aquests àmbits, però alguns comencem la casa per la teulada.

Escriure a persones
Sobre la segona raó: “Escriure a persones”. Pot semblar mentida, o difícil. A vegades (tot i no ser habitual) hi ha qui pot estar més temps comunicant-se (programant, configurant) amb un ordinador que amb persones. Ja sigui per qüestions de feina o aficions. O que els ordinadors no són tan tossuts: al final fan el què vols (algun dia en parlarem més). En tot cas, no pinta molt bé escriure més en llenguatge “ordinador” (programant) que en llenguatge “humà”. Tot i això hi ha qui fa poemes programant (típicament amb Perl)

També hi ha unes necessitats “d’escriptor”. Qui, algun cop, no ha tingut ganes d’escriure alguna cosa i al final no ho ha fet perquè… “total, què en faré?!”. Ara aquestes petites coses es poden escriure sense problemes al blog. Treu lleugerament la mandra, fa aflorar l’esperit d’escriptor que tothom té a dins. Obre les portes a una redacció lliure, com quan èrem petits i anàvem a l’escola.

Nota: no considero que sigui de les persones que es comuniquen més amb ordinadors que amb persones, ni moltíssim menys! Oi estimat Tux?

Organitzar les idees
(cosa que, en aquest post, no estic precisament fent)

Sempre hi ha una part egoista… no seria el primer cop que fent un redactat per fer una pregunta (per tant, organitzant i classificant els problemes, informació, proves, etc.) arribo jo mateix a la solució. És natural, és fer un esquema del què s’ha fet fins al moment…

En altres àmbits passa el mateix, el parar a reflexionar, enumerar, classificar i explicar un es pot adonar de coses que li han passat per alt però eren importants, i en això també ajuda un blog (de fet, ajuda escriure… però un blog és per escriure)

I també, qui algun cop no sap que “fa uns mesos/anys vaig pensar això… intenta no oblidar-ho! era una bona idea!”. Amb el blog (si es manté al llarg del temps) hauriem de
tenir recopilat tot això.

Un altre “mini-motiu” pot ser que escriure a vegades relaxa, o almenys extreu. Igual que programar, però diferent. Clar, sobretot quan no és per obligació! -com quasi tot, per altre costat
Tot el dit anteriorment està subjecte a la mandra, ganes, cansament, temps, etc. Per aquest motiu hi ha tants blogs començats però no continuats. Esperem que no sigui el cas, en aquest cas som 3.

I evidentment hi ha molts més motius, però això no intenta classificar-los tots. A més, ja els descobriré/descobrirem a mesura que passi el temps…

Inici Actualització:

Em vaig deixar un motiu, que ja havia pensat… però no havia estat ordenat 🙂

Seguint el títol del llibre auto-biogràfic de Linus Torvalds, el motiu anomenat “Just for Fun” (tan sols per divertir-se). Serà divertit, tenir el blog? Sí! (esperem!) per tant, no fa falta donar-hi més voltes… amb això ja és suficient raó. No?