Quina sorpresa! gràcies, gràcies.

Hola,

Quin blog més original. De tres, oi? Aquest blog té una història que em comprometo a escriure breument, però no pas ara.

Encara estic assimilant la notícia i la sorpresa d’ahir. Quan el vaig descobrir. Me’l vau descobrir. (Ja ho explicaré només cal que agafi una mica de confiança). No entenc com em vau enganyar fins el darrer moment ni com treure’m el somriure d’encantada de la cara quan hi penso. Estic entusiasmada.

Volia dir-vos que el que més m’agrada és escoltar-vos un cop i un altre i un altre quan parleu sobre les virtuts dels llenguatges de programació, dels programes de codi obert, de les possibilitats de la tecnologia, dels projectes en què esteu treballant… Converses que per mi són intel·lectualment estimulants per un motiu fàcilment demostrable: el desconeixement immens de què parteixo. En part és per això que he insistit tant: “Hem de fer un blog!” o “això ho podries posar al blog”.

Doncs bé, després de parar l’orella i mirar d’apendre’n. Intento encaixar algunes d’aquestes coses que expliqueu en la meva pràctica diària. Sovint amb la vostra ajuda.

Ahir vaig intentar connectar-me per escriure un post, i va i escric blog amb “c”. Bloc, bloc així ho vaig posar !!! Paciència…tot necessita un temps de maduració com la pintura.

Ara posarem els colors a la paleta i farem una bona feina. Primer d’iniciació, després de mestratge. T’imagines?

Mil gràcies per crear aquest espai i la oportunitat d’omplir-lo junts. Entre tres tan diferents. Amb un mar de coses per explicar, caldrà endreçar-les. Em fa molta il·lusió.

Moltes gràcies.