Fa una setmana i poc que em van enviar aquesta foto:
(Referència, imatge més gran)
Ull! No són unes carreteres gelades, sinó que és el mar gelat! I sí, hi planten alguns arbres, senyalitzacions, etc.
La foto és d’Estònia, païs del qual tinc algunes molt bones amistats (poques però bones), i que vaig visitar l’estiu passat (i espero tornar-hi!). Entre Finlandia i Tallinn (capital d’Estònia) hi ha uns 80 Km. per mar, i Estònia formava part de la URSS fins el 1991… (són els dos països que em venen al cap que tenen les capitals més properes… almenys d’Europa…)
La foto és impressionant. És conegut que aquella regió és molt més freda que per aquí Catalunya. Tan freda que se’ls hi gela el mar. La carretera va d’Estònia a unes illes, concretament a la de Hiiumaa, i la carretera és de 9’3 Km (entre altres illes o entre terra i altres illes han arribat a fer carreteres de gel de 25 km. o de 16 km)
Depen del gruix hi poden passar cotxes o cotxes i camions. El gruix per cotxes ha de ser entre 18 i 20 cm, i per camions o tractors almenys 30 cm. Per persones sembla que només 5-8 cm. La velocitat entre cotxes, mínima és 25-40 Km/h i màxima 70 Km/h. La mínima és per evitar que el gel es trenqui, evidentment. I no fan servir cinturó de seguretat quan estan a aquestes carreteres… per si es trenca el gel!
Aquest any si recordo bé em van dir que dos o tres cotxes se’ls hi ha trencat el gel, però no és habitual 🙂
Pel què em diuen, normalment no condueixen amb cadenes, sinó només amb neumàtics d’hivern. És suficient quan hi ha neu, amb gel crec que ja patinen. Sé que hi ha neumàtics amb claus i coses semblants, no sé si ho fan servir. També cal tenir en compte que el païs és molt pla (el punt més alt, la “Big Mountain”, és de 318 metres, al Sud). Això fa que les carreteres siguin molt rectes, ja que no han de vorejar muntanyes ni desnivells del terreny. Evidentment no tenen cap túnel!
Realment: no m’agradaria ser un peix vivint a aquella zona! Per molt adaptat que estigués… em sembla millor ser peix tropical. O un pingüí, evidentment (tot i que pingüins n’hi ha a zones càlides també!)
Ara (Març) encara tenen molta neu, i enguany han arribat a -32ºC (20 de Gener). Els nens, quan la temperatura és de menys -23ºC (aprox., aviat una nova llei) no van al col·legi. Estudiants més grans, a -28ºC tampoc hi van. O bé -10ºC però amb vent del nord de més de 10m/s. Durant el nostre hivern no m’estranya que allà em diguin que fa fred, però és que encara ara (Març) tenen neu i fred! Ja sé que no hauria de sorprendre’m, però vaja…
Quan comentava que l’any passat treien amb una màquina llevaneus la gran quantitat de neu que teníem els túnels de Vallvidrera (1 cm!) es feien un fart de riure… i ho entenc. Cadascú està acostumat al què està acostumat…
PD: a l’estiu passat, a Estònia i Finlàndia vaig passar força calor… així que també saben què és la calor!
És realment impressionant!
Una pregunta cultural… semi-xorrada: quan inicies una relació amb una persona allà… també se li diu trencar el gel?
Tens alguna experiència en això? (com diuen als tribunals de les tesis, no cal que responguis)
Una altra pregunta -ara potser més interessant- he sentit de gent que diu que si et caus de cop a un forat d’aigua gelada et pots morir de parada cardíaca. Però hi ha gent que diu que no, que ells s’han tirat a l’aigua sense problemes… depèn de la temperatura? o sempre és propera als 0 graus a la superfície pel gel? depèn de si primer et remulles una mica i fas adaptació?
Gràcies Carles
Jo la primera vegada que vaig conèixer això del mar gelat va ser a la segona part del llibre l’Agulla daurada de la Montserrat Roig. És la part més interessant on explica l’experiència de les persones que van viure el setge de Leningrad.
És duríssim, els relats són plens de misèria, de fam i de mort. Sembla impossible sobreviure a una experiència com la descrita en les seves pàgines. El setge començà un 22 de juny del 1940 i durà 900 dies.
Algunes persones es van salvar. Quan va arrivar l’hivern i el llac Lagoda es va gelar van ser evacuades per una carretera de gel com aquesta que descrius. La carretera de la vida, li diuen encara avui. Camions plens evacuaven la gent fins a l’interior del país. Encara que molts no van arribar vius a l’hivern.
Us en recomano la lectura, és impresionant. Però a partir de la segona part només.
Hello/Tere!
Very interesting article and very true. Every Estonian winter is unique -even for estonians.
Short review of the 6 ice-roads, just for fun:
1. Haapsalu+Noarootsi= 3,5km
2.Land+Kihnu island=11,5km
3.Land+Hiiumaa island=25km
4.Rohuküla+Vormsi=9,3km
5.Land+Muhumaa island=8,6km
6.Saaremaa island+Hiiumaa island=16km
” Welcome To Estonia”!!!.
Hola!
Contestant al Xavi, “trencar el gel” existeix en català, castellà i també en anglès. Però ho he demanat i en Estonià no tenen cap expressió similar… n’hi podrien dir “Fondre el gel”, seria més adequat per iniciar una relació que trencar… molt violent!
Sobre els atacs de cor, hi ha gent que es banya allà. Ho he demanat i hi ha gent que li agrada (glups!) però poca estona, evidentment. Fa un mes i mig aprox. vaig veure per TV2 -a les notícies- com feien un curs a Suècia d’uns nens que queien a un forat d’aquest tipus (gel i aigua…) per aprendre a reaccionar. Semblava que tenien molt de fred, però almenys els nens no els hi passava res.
La Kristi m’ha dit al migdia que depén de la gent, però vaja, no tots es moren d’atac de cor segur… però no ho sabia del cert.
Eli: molt interessant el llibre. M’apunto comprar la segona part! 🙂 gràcies!
Musi/petons!
EaWJ6g pweqilbcfzzv, [url=http://jwgavhejzgfs.com/]jwgavhejzgfs[/url], [link=http://zbuheebqzkdm.com/]zbuheebqzkdm[/link], http://lodhzplfuaep.com/
[…] un país petit, però encantador.. Ja n’havia parlat fa mesos. Una altra curiositat: quasi tot en Estonià. 1.4 milions d’habitants, i tenen les […]
xwvqnqjoubou, Ciprofloxacin and birth control, ynhpVbY, [url=http://mclift.org/]Cipro ciprofloxacin[/url], ZwCtlvl, http://mclift.org/ Ciprofloxacin hydrochloride ophthalmic, cBPpHYi.