Aprenent a fer camí amb els bastoners

Des de fa poc més d’un any dedico part del meu temps d’esbarjo a aprendre i practicar el ball de bastons.

I no, no és metafòric. No m’agraden les discussions acalorades, ni m’agrada veure que -per una cosa absurda- algú arriba a les mans. M’agrada una mica més, això sí, l’enfrontament verbal directe i contundent en temes delicats i en defensa de principis molt sentits. Res de bastons aquí tampoc.
Jo practico el ball de bastons tradicional. Posaria la mà al foc en afirmar que l’adrenalina que cremo durant les ballades és la mateixa que la de les “altres” bastonades, i fins i tot, podria arribar a pensar que el fet que m’agradi aquest espectacle popular, té les arrels al subconscient que em recorden “l’altre” enfrontament. Més clàssic i més rude des del meu punt de vista.

 
A mi m’agrada veure ball de bastons en alguna manifestació, quan el tema s’ho val. És més, us confesso que el trobo sa i necessari en algunes ocasions. Però sóc covarda, sobretot quan els bastons no els duc jo, sinó les forces de l’ordre, i sóc ben conscient que dur-los suposaria un agravant difícil d’assumir en un judici en cas de detenció.

Però anem al tema: el tradicional ball de bastons aquell que m’agrada practicar.

Entrar a la colla dels bastoners de Barcelona, m’ha obert un món que desconeixia. El món de les colles de cultura popular. Les colles de diables, els castellers, els esbarts dansaires (més clàssics), les colles de tabalers i grallers, els falcons, els geganters i els bastoners. Formades per gent jove sobretot, però també per gent gran apassionats incansables.

Als grans devem l’enriquiment de la colla. Ells fan de vincle amb les generacions de joves que les continuen, els traspassen el seu saber igual que altres veterans havien fet i ho faran els nens d’ara en el futur.

I són totes elles les que fan la festa, es coordinen i salten de poble en poble per exhibir el seu art, els seus vestits, i la seva destresa o fermesa en la picada. Es comprometen, es coordinen i inventen nous balls de vegades de forma conjunta.

Competeixen entre elles per millorar i innovar. Les persones que en formem part som incansables del “fiestote” i responem quasi professionalment perquè tot rutlli en la trobada, de bon matí. Integrem, saltem, cantem i riem. Quin millor pla podrieu trobar?No us deixeu perdre la oportunitat de ser protagonistes en aquests esdeveniments, és moooolt divertit. 

Personalment n’he d’aprendre molt encara, a coordinar els moviments per estalviar-me picades en els dits i en els dits dels meus companys, escoltar la música i moure’m al ritme que marca. No badar i fer quedar malament al conjunt. Aprendre els balls més complicats, pel gaudi de tots en la festa.

També he d’aprendre les tendències polítiques dels dirigents del grup. Les seves motivacions i amistats dins l’àmbit municipal. Quines aliances tenen i quin benefici en treuen. No gaire, ja hi podeu comptar, però prou per mantenir-s’hi fidels. És curiós apropar-te a aquests mecanismes i conèixer-ne l’abast. 

Jo em mantinc el màxim alerta que puc. Faig millores amb paciència i amb molta observació. El Bastonarium m’ajuda força a fer-me una idea. M’encanta mirar-me’l de tant en tant i sentir-m’hi una mica connectada.