El 14 d’abril va fer 75 anys de la proclamació de la II República i de l’inici d’un període breu i agitat de canvis socials i polítics. Els impulsors n’esperaven una veritable transició democràtica cap a un estat europeu modern, allunyat de les xacres de l’ultracatolicisme i dels “pronunciamientos” dels anys anteriors. I potser aquest hauria estat el resultat si n’haguéssim pogut gaudir d’uns anys de pràctica.
Va ser un període massa breu, a causa de l’aixecament militar. Els seus projectes han estat silenciats pels vencedors durant els quaranta anys de franquisme. I sovint també pels vençuts.
Cada 14 d’abril recordem la oportunitat que es va obrir amb el període republicà. Una oportunitat pels treballadors i treballadores del país, una oportunitat per les dones, una oportunitat per la cultura i l’educació, una oportunitat d’eixamplar els drets d’autonomia. Encara avui esperem una oportunitat que n’estigui a l’alçada.
És una celebració alimentada per l’esperança. S’ha transmès generació rere generació, des dels protagonistes de l’època i en oposició a la mort sanguinària a què els van abocar.
Per això es repeteixen les preguntes -entre els ulls humits pel sacrifici d’una vida, en els més grans- fins on podíem haver arribat? Quin hauria estat l’abast dels canvis? Com seria la Catalunya actual si haguéssim continuat les passes del règim republicà?
La guerra, la repressió posterior i l’exili van endur-se les idees, la vàlua intel·lectual, la cultura dels homes i dones de ciència, artistes, enginyers, metges, poetes, pintors, advocats, mestres que havien de fer avançar el país fins a les portes dels països europeus de l’època i més enllà, potser. Van endur-se, també, el compromís de milers de persones organitzades entorn l’objectiu de defensa de la justícia social. Els seus sindicats i organitzacions.
Encara hem de recuperar-nos d’aquestes pèrdues. Cada 14 d’abril recordem l’empenta i el valor de totes les persones que van obrir-nos aquestes oportunitats i van defensar-les fins el final.
Fins on podríem haver arribat? El millor homenatge és seguir-los les passes.
Visca la República !
Algunes referències a la Viquipèdia:
Segona República espanyola
Gràcies Eli, m’ho has posat en safata per a afegir uns enllaços dels que volia parlar. Són aquests:
Adéu