Un problema. Què bé!

Fa molts anys anava a una acadèmia d’informàtica, que es diu CPI (Centre Professional d’Informàtica). Fa uns 10 anys que no hi vaig, així que he perdut força la pista a tota aquella gent. Veig que la Web (abans no en tenia) està a cpi2000 (Ull que baixa flash!!!)

El primer curs va ser un de “DOS Avanzado”. El que no era “avançat” hi vaig anar només l’últim dia… era més aviat per secretàries, que copiaven i movien fitxers. M’havia llegit abans el manual del MS-DOS a casa i vaig superar-ho 🙂 (ara que hi penso, les secretàries, 10 anys després, no me les acabo d’imaginar amb una pantalla de MS-DOS/Bash copiant fitxers… segurament és un tòpic…). Al curs avançat vem fer fitxers BAT i tot, última tecnologia!

L’any següent vaig fer-hi un curs de C (amb Turbo C) amb dos professors brillants: la ¿Carmina? i en Marcel·lí. M’ho vaig passar molt bé, tot i que anys desprès vaig veure que no havia entès bé algunes coses 🙂 però vaja, segurament culpa meva, era petit, C potser m’anava una mica gran… El Marcel·lí era radioafeccionat, estava també a protecció civil, i vivien a un poble aprop de Manresa.

Un altre any vaig fer-hi Clipper, amb un professor que més o menys es deia “Font” i era holandés (potser es deia Von, més aviat…). Encara tinc el llibre de Clipper…

Recordo un dia que vaig fer un programa que escrivia dades a una base de dades, sense parar. Estàvem a la mitja part i el programa… es va parar! Vaig anar a veure al professor “Font” i el diàleg va ser:
-(Carles) Tenim un problema… -jo, serio i preocupat…
-(Font) Ostres!? que bé!!!! -“frotant-se” les mans
-(Carles) No no, un problema!!! -pensant que no m’havia entès
-(Font) Sí sí, que bé!! Podrem aprendre!!!!
-(Carles) Ahhhh…

Ah caram! amb els problemes s’aprèn… no hi havia pensat mai…

El problema va ser fàcil… què pot passar quan s’escriu tant a disc? Que s’omple el disc. S’havia omplert el disc, es va parar el procés… res més.

Però sí, amb els problemes s’aprén. Quan els trobes t’els menjaries, però a vegades parlant amb amics que ells han tingut algun problema i jo no fent alguna cosa… un arriba a pensar: ostres, per què no vaig tenir jo el problema??!! ara sabria com solucionar-lo!

De fet, escrivint aquesta entrada, m’adono perquè es diuen “problemes de matemàtiques”. T’ajuden a aprendre, no? Aquests són posats artificialment, no els trobe
s (o sí!) però la idea és la mateixa, que aprens amb ells.

Així que quan no ens surti alguna cosa, hem d’estar contents, molt contents!
Com a anècdota final, recordo que el professor holandés anava a holanda amb moto i el seu ordinador (torre) darrera. A més a més, deia que aquí el telèfon anava amb “tams tams!” perquè teniem pulsos enllocs de tons (a holanda ja tenien tons). I per últim, recordo que tenia un Windows NT que no ens deixava tocar (era molt delicat, sembla a ser). Un Win NT 3.x, crec… i ell feia servir també Unix, i ens inculcava la cultura de directoris Unix a l’MS-DOS… no els hi deia /usr /bin /lib etc., però ho volia tot endreçat amb unes idees semblants… sense barrejar els documents amb els programes, cosa que abans es feia una mica.