En temps d’obrir la Barraqueta.

Un dels primers escrits del pintant va ser la descripció de la llibreria Sirga i de la nova Barraqueta que començarà a funcionar al barri de Gràcia.

Volia explicar-vos com avança el tema. Ara el tema són les obres, les reformes que cal fer per habilitar el local.

Es va llogar el local el mes de febrer. Abans havia estat una bodega, era ple de bótes -algunes tenien vi encara-, estanteries de mecano rovellades, ampolles, garrafes, pols, mobles, etc. no preveiem la feinada de desmuntar, llençar i netejar tot allò que no ens servia. I ens hem trobat amb un factor que no vam mesurar correctament: el temps.

Encara fa olor de vi. És gran, és tan gran que per un cantó et motiva seguir i per l’altra et desencoratges pensant com millorar cada racó. Quin munt de racons! per favor !!)

Vam preveure d’una forma molt optimista el temps que calia per picar les parets i deixar-les “maó la vista” (rollo rústic). Anem comprant poc a poc les eines que calen i aprenem sobre la marxa qüestions d’obra. Comencem d’una forma matussera i avancem amb dificultat. Però avancem. Tampoc vam fer un bon càlcul sobre les persones amb què comptàvem per treballar, ni les ganes, ni el temps disponible de la gent (el temps altre cop).

Entre els membres del col·lectiu hi ha gent incansable, constant, que persevera. Algunes persones donem ànims i hi posem il·lusió però els treballadors incansables són els més valuosos i són escassos. A més, sembla que tenen un compromís incombustible, m’atreviria a apostar per ells que és per sempre (per sort en aquest cas el temps juga al nostre favor).

Encara queda molt, posar el terra, la instal·lació elèctrica, moblar-lo i decorar-lo -que espero que sigui més divertit- Ah! i abans de tot això tirar una paret, (arrrrgggbr! altre cop les obres). Volíem obrir-lo per festes, cap el 15 d’agost. (El temps com a meta).

Paral·lelament es fan altres feines d’organització: pel que fa la llibreria, que és un dels projectes que allotjarà el local, cal determinar els llistats dels llibres, fer contactes amb les distribuïdores, dissenyar i completar la base de dades, disseny de la publicitat, pensar l’organització econòmica i legal, i trobar socis/col·laboradors pel local.

També es pensen i es repensen els cursos que es faran dins del projecte GràciaNode. I s’aconsegueixen ordinadors, pantalles, teclats i tot el que fa falta per mantenir una aula amb 8 o 9 ordinadors per poder fer els cursos.

Ara les obres han eclipsat una mica aquesta altra feina. Però bé s’han d’establir prioritats i el temps -maleït- no dóna per més.

De vegades necessitem repetir-nos un cop i un altre: Sí, si que avança. Aviat obrirem…

PD: La darrera imatge és un pati interior. Aquest matí ha quedat net i arreglat. N’estic molt contenta. Apunt per plantar-hi alguna cosa.