S’apropa l’esperat? referèndum per l’Estatut. És el moment en que tots? els ciutadans tenen l’oportunitat de canviar? el país? pels propers anys. Quina sort de tenir els governants que hem escollit i que ara ens donen aquesta oportunitat, la millor sens dubte perquè l’han configurat els nostres elegits.
Vegem un vídeo en que es pregunta als nord-americans -societat democràtica avançada- que indiquin a quins països caldria envair per a continuar amb la seva aferrissada lluita contra el terrorisme en pro de la pau al món.
Malauradament el document persegueix dues finalitats alhora:
- identificar la manca de coneixements geogràfics dels ciutadans de EEUU
- mostrar la deixadesa amb la que es mostren partíceps d’envair qualsevol país perquè els semblen “problemàtics” o perquè “no els agrada la seva actitud”.
No ens perdem en la geografia perquè el debat no és aquest. Als Estats Units només es mostra el mapa d’EEUU i per això no saben res més de localitzacions, però nosaltres tampoc és que estiguem molt bé en el tema, sinó pregunteu als vostres coneguts on és Birmània o quins països hi ha a l’Amèrica central, o si Perú toca al mar. El veritable cos del vídeo és com els votants d’un país lliure manifesten que continuen a favor d’envair preventivament i que qualsevol lloc pot ser un bon lloc. Potser encara pensen que els fan un favor i per això es preocupen en tot moment de com estan els d’Afganistan.
Al referèndum de la Constitució Europea no ens importava que -amb els nostres diners- contractessin a cantants i d’altres personatges mediàtics per a que ens diguessin -als pobres idiotes- el que havíem de votar. El món de l’esport estava tot unit a favor de la Constitució Europea, perquè “volem ser europeus”, i així ho van demostrar a una jornada on feien sortir a tots els futbolistes de primera divisió agafant una bandera que promovia el sí. Afortunadament n’hi havia algun que passejava al costat de la mateixa sense tocar-la.
Ara és ben diferent, ara que ens toca aprop i amb més d’un partit en contra de l’Estatut la propaganda ha de ser neutra. Un partit vol dir representació ciutadana perquè és clar un cop els votem aprovem tot el que decideixin durant quatre anys, faltaria menys, per això el vam votar. Així ara estem en un procés on la propaganda ha de ser el més neutra possible, no fos cas que ens contaminéssim la decisió.
Què imprescindibles són les campanyes i precampanyes electorals on es gasta tot el diner i temps possible per a dir-nos què hem de votar. No m’imagino cap altra manera de fer-ho millor!. Tornant a EEUU, cal destacar que les companyies petrolíferes que paguen la campanya -doncs d’algun lloc han de sortir els diners- després decideixen, com sabeu, en tot el que les afecta, deixant al president de titella mentre aguanti. Aquí tenim muntat d’una altra manera, aquí corren els finançaments “anònims” dels partits, on es veu del tot natural que algú que no sabem qui és doni grans quantitats de diners voluntàriament i sense esperar res a canvi.
Quants de vosaltres vau llegir el text de la Constitució Europea? gairebé tots, segur. Tots vàreu pensar en que els mediàtics que només mostraven les coses maques -les que ja eren recollides a la Declaració dels Drets Humans- feien bé de fer-ho perquè, qui volia llegir les parts “no tan maques”, ja podia agafar el text, que era amè i perfecte per a una societat preparada per a decidir. Ara és noticia que hi ha un que s’ha llegit l’Estatut. Ho va prometre i ho ha fet! quin ser més inadaptat que a més ha penjat les seves reflexions a la xarxa a bm el títol de Misión cumplida! per a que d’altres ja no els calgui llegir-ho! Però no es preocupeu, que el vostre vot, el meu, el de qui s’ho ha llegit, el del catedràtic en sociologia o economia, tots valen el mateix. És un dels pilars de la democràcia, votem tots, doncs la teva aportació és imprescindible, encara que no sàpigues RES.
A una taula de les darreres eleccions estatals, on em va tocar participar doncs encara que era segon suplent, tothom portava justificant de que estava incapacitat per a “la festa de la democràcia”, vaig viure casos extrems. Hi havia qui anava a votar per al Felipe González, perquè li sembla el millor líder i el vol votar a ell. Hi havia qui volia votar però no sabia a qui, llavors els representants dels diferents partits se li tiraven al damunt com corbs que ja han vist entrar la seva presa per la porta, vergonyós. El recompte era una altra cosa, tant el del PP, com el de CiU s’havien “equivocat” d’un vot a favor, és clar, amb tanta embriaguesa en aquell ambient festiu, qui no s’equivoca.
Imagineu-vos anar a votar i trobar-vos aquestes preguntes:
- El PP és d’esquerres? []Sí []No
- Com es diu el president del govern? _______
- Espanya és una república? []Sí []No
Imagineu-vos que el futur de l’estat és decidit per grans quantitats de gent que no saben això. “L’èxit de la democràcia és atribuir una intel·ligència col·lectiva a la suma de les estupideses individuals de cadascú” [Disculpes, no puc trobar l’autor].
Un constructe a tenir en compte és el vot útil, on votem a algú que no ens agrada per a que no guanyi un altre que ens agrada menys. L’exemple més clar el van tenir a França on els ciutadans votaven a Chirac per a que no guanyés Le Pen, i ho feien amb tant de fàstic que es va fer ressó d’anar a votar amb guants. La comissió electoral va prohibir el portar guants per anar a votar aquella jornada i la “festa de la democràcia” va transcórrer amb normalitat. No podríem acabar amb el vot útil? No interessa? No es podria votar 2 punts a favor de qui vols que surti i 1 punt en contra de qui no vols que surti? o 3 i 1?
I després bé el més divertit, quant els vots ja estan recomptats, llavors pacten entre ells i apareix el govern que un desitja entenent que l’electorat ha mostrat una opinió ferma de com vol tenir configurat el govern.
No volíeu temes polèmics pel bloc? 🙂
Leave a Reply