.cat és un domini que identifica totes les persones, entitats, associacions i institucions que fan servir i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes.
És un domini cultural perquè no existeix cap regió administrativa reconeguda internacionalment que agrupi tots els territoris de parla catalana. Els catalans no tenim un estat que pugui demanar un domini, ni tenim una unitat territorial que ens identifiqui als ulls del món. El domini .cat no s’ajusta a cap frontera reconeguda actualment.
En canvi, presenta l’avantatge de la possibilitat d’elecció, l’elecció de pertànyer-hi o no. Fins i tot es pot tenir un .cat des d’Austràlia o des de Mèxic, sempre que es compleixin uns requisits de compromís amb la cultura catalana. (http://www.fundacio.cat/)
Pel que fa al territori, la cultura i la llengua catalanes s’estenen pel que anomenem els Països Catalans. És d’aquí d’on provenen la major part de pàgines vinculades al .cat que els identifiquen com a comunitat diferenciada.
En la nova època tecnològica, dins la xarxa, existeixen les personalitats pròpies, les voluntats col·lectives que diferencien un poble d’un altre, una comunitat social d’una altra. Els catalans no som pas tan diferents dels nostres veïns de l’arc Mediterrani. No ens vestim, pensem o actuem d’una forma diferent a la resta del sud europeu i menys en aquesta era globalitzada. Ara bé, els catalans tenim la voluntat de definir-nos com a catalans davant la resta del món. Sobretot a causa de la nostra llengua, que és el tret diferencial més important del què parteix la identitat de qualsevol poble.
Així doncs Catalunya només vol aconseguir el mateix respecte que mereixen tots els pobles del món. El reconeixement de la seva realitat lingüística, cultural i nacional. Sovint aquesta voluntat de reconeixement s’ha construït en oposició a l’opressió cultural i política que ha viscut com a poble des de fa tres segles.
Catalunya s’ha trobat amb contínues traves i imposicions dels estats que no només no han volgut reconèixer-la mai, sinó que a més, han provat d’ignorar-la, assimilar-la o eliminar-la. Algunes dates importants que fan referència als intents d’assimilació, són: el 1657 data en què es signa el Tractat dels Pirineus, Catalunya perd els territoris de la Catalunya Nord. Del 1707 al 1715 amb la implantació dels Decrets de Nova Planta al País Valencià, les Illes Balears i al Principat, així com durant els segles XIX i XX tots els episodis que pretenen anul·lar qualsevol intent d’autogovern o institucions pròpies. Per citar els dos exemples més cruels i vius en la memòria col·lectiva la 1923 la dictadura de Primo de Rivera o el 1939 any de l’inici de la dictadura franquista.
Malgrat el context històric advers i malgrat la dimissió -massa freqüent- de les classes dirigents autòctones, els catalans hem sobreviscut al llarg de la història. Ho hem fet amb un desenvolupament polític i econòmic característic propi. I en ell ens reconeixem.
Durant el segle XIX la característica fonamental d’aquest desenvolupament, igual que ocorre a altres punts d’Europa és el procés d’industrialització. Amb ell sorgeix una realitat social nova, marcada per la creixent classe treballadora urbana que serà la protagonista dels canvis socials més importants del país i configurarà la societat catalana contemporània.
És una classe social que poc a poc pren consciència i durant els segles XIX i XX, s’enfronta a la burgesia dominant per reclamar justícia social, igualtat econòmica i llibertat política. Pren consciència dels seus interessos i acull a treballadors de procedència diversa que des dels inicis de la industrialització fins avui dia comprenen i fan seva la situació específica del país.
Catalunya esdevé des d’aleshores un país industrial de gran dinamisme, que mira a Europa per propagar les innovacions culturals i les renovacions ideològiques del segle XX. Té la necessitat d’afirmar-se en el present i ho fa de diverses formes:
-. El treball per la difusió i normalització de la llengua catalana. CAL
-. La defensa de la cultura popular i les tradicions autòctones. Des dels espectaculars castellers o la veneració pel foc (correfocs, falles o dimonis), passant pels gegants, els bastoners o els falcons.
-. L’enorme tasca de localització del programari i la difusió de la nostra llengua a la xarxa. Estudi de progressió lingüística a la xarxa.
-. La voluntat de reconeixement en l’àmbit de la competició esportiva: les seleccions catalanes
-. Les creacions artístiques en el nostre idioma. AELC
-. El vincle cultural i científic a través de l’Institut Joan Lluís Vives. o Institut d’Estudis Catalans.
-.La necessitat d’establir el marc català de relacions laborals o el reclam de més poder polític -que pot anar des de cotes més altes d’autogovern a la independència.
No és doncs una qüestió del passat, els catalans mantenim aquesta voluntat d’ésser, la nostra llengua, la nostra cultura i un caràcter que de forma obstinada s’impulsa al llarg dels segles. Som una realitat ben viva, amb una identitat que reclama el seu dret a ser reconeguda i a decidir lliurement.
Leave a Reply