Kluivert, Flama, Núvol Kinton i Submarí

Els quatre primers peixos que he posat són:

Un Anthias (Pseudanthias squamipinnis). Aquest és un peix de grup (que de moment està sol) i que és ideal per l’aquari sempre i quan li donem de menjar 2 o més cops al dia… aquest és un problema. Es veu que si li dones menjar menys sovint es va tornant agressiu, cosa que no vull. Per a més inri, no es menja el menjar en boletes, només menja congelat, el que es tradueix en que si estic uns dies fora, no menja. Degut a que els aparells que comercialitzen per a péixer els peixos quan no hi ets, no poden descongelar el menjar, l’estic intentant acostumar a que es mengi el menjar de boletes tal i com alguns companys seus de la tenda fan, però de moment no hi ha manera.
L’he anomenat Kluivert perquè és taronja, i encara que sigui femella, aquests Anthies canvien de sexe si convé.

Un peix falcó o Flame Hawkfish (Neocirrhites armatus). El més xulo d’aquest peix és que ara neda, ara descansa, ara neda, ara descansa. Escull llocs estratègics on descansar des dels que pot tenir tot l’aquari controlat. Aquest menja de tot, fins-i-tot es podria menjar la gamba si arribés a l’aquari després d’ell… bé, se la menjaria en segons, però com primer estava la gamba, la respecta. Quan deixo anar una boleta de menjar, primer la prova el Kluivert, però l’escup, després (mentre la boleta va caient), se la menja ràpidament el Flama, i llavors s’amaga i dissimula perquè en Kluivert el reganya per haver-se menjat el seu menjar (tot i que l’ha llençat), més avall està la gambeta esperant a veure si li cau alguna boleta, que sempre és així. En el procés d’acostumar a Kluivert a menjar boletes, Flama es posa les botes perquè es menja lo d’un i lo de l’altre.
La Flama s’apropa a mi per a que li doni menjar, només quan el Kluivert no està mirant, sens dubte Flama és el més intel·ligent.
La sopresa la va donar al tercer dia d’estar a l’aquari. Mentre jo estava estudiant a la taula, va fer un salt espectacular caient al terra del menjador des d’unes 50 vegades la seva alçada i deixant una traça fugaç vermella a l’aire. Sort que era a casa. El vaig recollir, el vaig posar a dins altre cop, i com si res. Sembla que ha aprés la lliçó i no tornarà a saltar, però per si de cas, he construït una xarxa de plàstic per a cobrir l’aquari quan no hi soc.
Com a curiositat, no me’l volien vendre, doncs em sembla que alguns dels venedors li tenien carinyo, tant és així que un d’ells em va dir el nom que ell li volia posar: Willy; però afortunadament es diu Flama.

Un Spotted Boxfish (Ostracin meleagris). El més divertit d’aquest es veure com va volant com si fos un helicòpter. Va d’un lloc a un altre menjant de la roca viva el que troba, la llàstima és que com l’aquari no era prou madur, sembla que no hi va trobar prou menjar i es va morir als 5 dies 🙁
Alguns llibres recomanen no tenir aquest peix perquè té un verí que pot matar a tots els habitant de l’aquari, i a ell mateix. Sembla que desprèn aquest verí quan algú el molesta, i ja us asseguro que ningú ho va fer en cap moment. És com aquells països que tenen la bomba atòmica per a ser respectats. Per la seva forma de nedar-volar el vaig anomenar Núvol Kinton.

Un Golden Wrasse (Halichoeres Chrysurus). La seva forma allargada i el seu color groc intens em van fer anomenar-lo Submarí. Dies després vaig descobrir que s’enterra per la nit per a fugir de possibles depredadors, així que lo de submarí li queda pintat. L’enterrament és totalment espectacular, quan baixa la llum, en uns 3 segons desapareix sota terra i ja no el trobes fins l’endemà al dematí.